Els treballs perduts

Trilogia de València #1

by Joan F. Mira

Jesús Oliver és una mena d'Hèrcules modern amb elements quixotescos que s'imposa la missió de treure el món del caos en què està immers.

284 pages, Hardcover

First published January 1, 1989

About the author

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d'Acció Cultural del País Valencià.

Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).

Reviews

[Josep Maria Zapater Mestre · Rating 4 out of 5]

Narra les ocurrències d’un antiheroi que s’enfronta a la seua família, que en realitat representen els valors de la societat actual. Aporta una reflexió filosòfica més enllà de la història narrada. M’ha agradat la desordenada descripció en que es mesclen pensaments i fets, encara que reconec que a molts lectors no els atraurà. Qüestió de gustos.

[Nelet · Rating 5 out of 5]

M'he endut una gran sorpresa amb aquest llibre proposat des del club de lectura. Jo ja havia llegit un parell d'obres de Joan F. Mira, que són Borja Papa (molt ben documentat i escrit però una lectura massa densa per a mi) i El tramvia groc (autobiografia que em va agradar molt). Però aquesta novel·la m'ha deixat molt gratament sorprès pel seu estil més que per la història esbojarrada i els personatges extravagants, que no deixa de ser curiosa. Crec que té molt de mèrit haver escrit això a l'època en què ho va escriure. Seguiré llegint Joan F. Mira.

[Zerubbavel · Rating 4 out of 5]

Esta es la historia de Jesús Oliver un bibliotecario perteneciente a una familia noble muy venida a menos, un hombre de causas, veremos su vida durante los 12 días posteriores a la muerte de su abuelo en los que se plantea dos objetivos: construir una biblioteca publico-privada del saber universal que conste de 144.000 ejemplares y defender el palacio Oliver del resto de herederos y, en general, de la especulación urbanística y patrimonial que asola a Valencia. Cada día hace referencia a cada uno de los trabajos de Hércules, y muy bien hecha, si se me permite el aporte.

🔸Está escrita como un torrente concatenado y difuso entre lo que sucede en el mundo real, los desvarios del protagonista, sus impresiones sensoriales y una gran cantidad de datos enciclopédicos; veremos el callejero de Valencia a través de sus ojos, los ojos de un "loco".

🔸El léxico es complicado se sale de la gráfica del registro estándar tanto por arriba como por abajo, pero es un componente que percibo esencial y que casa a la perfección con el tono de la obra y del personaje principal. Va de lo erudito a lo escatológico, a veces en la misma frase. Y juegos de palabras a cholón, ingenio valenciano a raudales.

🔸La estructura en días ordenados ayuda a que se pueda seguir el hilo y, no os vayáis a llevar a engaño, que la obra sabe ser graciosísima y de hecho lo es (me he visto varias veces cerrando el libro para reírme a mandíbula batiente); se presenta a sí mismo como un Ulises a la valenciana, y veo el por qué claramente, pero sería un Ulises amable pasado por agua, un Ulises light. Ideal para los que no nos atrevemos con el Ulises de verdad.

🔸Els treballs perduts es un chute de valencianismo directamente en torrente sanguíneo, y cualquiera que haya pasado algún tiempo en las calles del casco histórico de Valencia va a poder seguir con exquisito detalle la ruta del personaje y las referencias culturales, casi etnográficas.

🔸Si por lo que sea estás quijotizado, caído en desgracia o eres un bibliófilo nostálgico de épocas que nunca viviste, vas a fusionarte con Jesús Oliver; y este libro es para tí.

🔴Nota: 4.25 ⭐
Timete Deum et fate illi honorem; y al que diga que esto es «literatura catalana» le arreo con el mangual.