What do you think?
Rate this book
Homes sota el sol / Retorn a Haifa
Les novel·les breus de Gassan Kanafani no expliquen la història de la Nakba, la “catàstrofe” del 1948 que va conduir a l’expulsió dels palestins del seu paí li donen carn i ossos a través de personatges que no tenen res d'herois ni de mites. Tres emigrats clandestins fugen de la terra natal a Homes sota el sol (1963); un matrimoni palestí que va abandonar el seu nadó el retroba al cap de vint anys, convertit en soldat d’Israel, a Retorn a Haifa (1969). És la literatura dels homes desplaçats, que travessa gairebé sense excepció totes les cultures del segle XX i troba en Kanafani un dels seus grans poetes.
115 pages, Paperback
Published May 1, 2009
About the author
Ghassan Kanafani
107 books2,445 followersGhassan Kanafani (Arabic: غسان كنفاني)
Ghassan Kanafani was a Palestinian journalist, fiction writer, and a spokesman for the Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP). Kanafani died at the age of 36, assassinated by car bomb in Beirut, By the Israeli Mossad
Ghassan Fayiz Kanafani was born in Acre in Palestine (then under the British mandate) in 1936. His father was a lawyer, and sent Ghassan to a French missionary school in Jaffa. During the 1948 Arab-Israeli War, Kanafani and his family fled to Lebanon, but soon moved on to Damascus, Syria, to live there as Palestinian refugees.
After studying Arabic literature at the University of Damascus, Kanafani became a teacher at the Palestinian refugee camps in Syria. There, he began writing short stories, influenced by his contact with young children and their experiences as stateless citizens.
In 1960 he moved to Beirut, Lebanon, where he became the editor of several newspapers, all with an Arab nationalist affiliation. In Beirut, he published the novel Men in the Sun (1962). He also published extensively on literature and politics, focusing on the the Palestinian liberation movement and the refugee experience, as well as engaging in scholarly literary criticism, publishing several books about post-1948 Palestinian and Israeli literature.
Ghassan Kanafani was a Palestinian journalist, fiction writer, and a spokesman for the Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP). Kanafani died at the age of 36, assassinated by car bomb in Beirut, By the Israeli Mossad
Ghassan Fayiz Kanafani was born in Acre in Palestine (then under the British mandate) in 1936. His father was a lawyer, and sent Ghassan to a French missionary school in Jaffa. During the 1948 Arab-Israeli War, Kanafani and his family fled to Lebanon, but soon moved on to Damascus, Syria, to live there as Palestinian refugees.
After studying Arabic literature at the University of Damascus, Kanafani became a teacher at the Palestinian refugee camps in Syria. There, he began writing short stories, influenced by his contact with young children and their experiences as stateless citizens.
In 1960 he moved to Beirut, Lebanon, where he became the editor of several newspapers, all with an Arab nationalist affiliation. In Beirut, he published the novel Men in the Sun (1962). He also published extensively on literature and politics, focusing on the the Palestinian liberation movement and the refugee experience, as well as engaging in scholarly literary criticism, publishing several books about post-1948 Palestinian and Israeli literature.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
December 18, 2023
This is the Catalan translation of two novellas by Palestinian writer Ghassan Kanafani, “Men in the Sun” and “Returning to Haifa.” I read it now for obvious reasons.
Kanafani left Palestine during the Nakba and subsequently lived in Kuwait and Lebanon before his assassination in 1972.
As you might expect, these stories aren’t a barrel of laughs. The first one, for me, tilted a little too near to “misery porn,” though its central ironies and delicate characterization are sublimely done. Still, you know when three men climb into a water cannister to cross a desert that no good will come of it. And indeed, it is a story of pointless and random loss in the diaspora, an after-effect to the central loss that, in this story, is not written.
“Returning to Haifa” is a tense and perfectly executed Greek tragedy, following a middle-aged couple who, granted sudden freedom of movement in Israel by a moved border following the 1967 war, return to the hometown they were forced from twenty years before. At that time, they left behind their house, their life as newlyweds… and something more precious still. The story follows an afternoon they spend in their old living room, talking to the Polish woman who was subsequently given their home, sitting on the chairs they left behind, among the pictures and the knick-knacks they owned.
Though this could easily turn into a diatribe, “Returning to Haifa” is a much more complex and nuanced piece of writing. The Israeli woman is a realized character and another story of a thwarted return cuts into the main narrative. The main plot, which I won’t spoil, is a story in which epiphanies are not only absent, they turn back on themselves, and they brew into an inevitable (future, anticipated) violence.
Kanafani left Palestine during the Nakba and subsequently lived in Kuwait and Lebanon before his assassination in 1972.
As you might expect, these stories aren’t a barrel of laughs. The first one, for me, tilted a little too near to “misery porn,” though its central ironies and delicate characterization are sublimely done. Still, you know when three men climb into a water cannister to cross a desert that no good will come of it. And indeed, it is a story of pointless and random loss in the diaspora, an after-effect to the central loss that, in this story, is not written.
“Returning to Haifa” is a tense and perfectly executed Greek tragedy, following a middle-aged couple who, granted sudden freedom of movement in Israel by a moved border following the 1967 war, return to the hometown they were forced from twenty years before. At that time, they left behind their house, their life as newlyweds… and something more precious still. The story follows an afternoon they spend in their old living room, talking to the Polish woman who was subsequently given their home, sitting on the chairs they left behind, among the pictures and the knick-knacks they owned.
Though this could easily turn into a diatribe, “Returning to Haifa” is a much more complex and nuanced piece of writing. The Israeli woman is a realized character and another story of a thwarted return cuts into the main narrative. The main plot, which I won’t spoil, is a story in which epiphanies are not only absent, they turn back on themselves, and they brew into an inevitable (future, anticipated) violence.
March 23, 2021
Ressenya completa aquí: https://llegirperviurealtresvides.blo...
He fet parada a Palestina en el marc del març asiàtic amb aquesta lectura de Ghassan Kanafani.
Les dues novel·les et remouen profundament i et deixen amb un nus a la gola; són dos relats breus i senzills, però enormement colpidors. La tragèdia dels personatges és la tragèdia del poble palestí, però també la de molts altres pobles que han hagut de fugir de casa seva i que es troben immersos en una espiral de patiment.
L'escriptura de Kanafani és dolça i realista. Els personatges prenen cos a ulls del lector, que en poques línies coneix quatre pinzellades del seu passat que, tot i que en ocasions no són cabdals per a la història, sí que ho són per fer els personatges més de carn i ossos.
Les històries són dures. Per què amagar la cruesa del que va passar? Per què decorar la realitat de molts refugiats amb paraules amables? Kanafani ens ho explica de manera que l'angoixa, la culpa i el patiment travessen les pàgines i s'apoderen del lector.
Hi ha tanta veritat, que fa mal.
He fet parada a Palestina en el marc del març asiàtic amb aquesta lectura de Ghassan Kanafani.
Les dues novel·les et remouen profundament i et deixen amb un nus a la gola; són dos relats breus i senzills, però enormement colpidors. La tragèdia dels personatges és la tragèdia del poble palestí, però també la de molts altres pobles que han hagut de fugir de casa seva i que es troben immersos en una espiral de patiment.
L'escriptura de Kanafani és dolça i realista. Els personatges prenen cos a ulls del lector, que en poques línies coneix quatre pinzellades del seu passat que, tot i que en ocasions no són cabdals per a la història, sí que ho són per fer els personatges més de carn i ossos.
Les històries són dures. Per què amagar la cruesa del que va passar? Per què decorar la realitat de molts refugiats amb paraules amables? Kanafani ens ho explica de manera que l'angoixa, la culpa i el patiment travessen les pàgines i s'apoderen del lector.
Hi ha tanta veritat, que fa mal.
December 21, 2023
Aquestes dues novel·les són amargues i difícils de pair. Segurament, també són realistes. Com en molts conflictes, els protagonistes d’aquestes històries intenten obrir portes tancades, intenten guarir ferides. Això és difícil i els resultats no són els esperats. Crec que tot és més cru i boig que el que estem capacitats per imaginar. Llegir Kanafani és tant dur com necessari.
January 21, 2024
Dur de llegir. Bonic de llegir.
June 16, 2026
Imprescindible per entendre les capes més humanes del genocidi i del desplaçament forçat dels palestins amb una escriptura rica, polièdrica i molt punyent que genera inquietud i angoixa.
El millor: els relats creuats, les històries personals que s'entrellacen i es troben sovint en destins incerts.
El pitjor: saber que tot prové d'una realitat molt dura i amarga.
El millor: els relats creuats, les històries personals que s'entrellacen i es troben sovint en destins incerts.
El pitjor: saber que tot prové d'una realitat molt dura i amarga.
November 13, 2024
Simplement esgarrifós i esperançador alhora. Uns dels millors relats breus que he llegit mai. És encara més esgarrifós que sigui una premisa tan actual.
July 30, 2025
"Per què no han picat a les parets de la cisterna?"
September 25, 2025
pell de gallina amb retorn a Haifa. Homes al sol també molt bona pero retorn a Haifa et fa estremir.
February 28, 2025
Reúne dos historias diferentes pero conectadas por el mismo sentimiento de pérdida, exilio y sufrimiento palestino. Ghassan Kanafani escribe de una manera sencilla pero muy impactante, consiguiendo que cada escena se sienta completamente real y humana. El libro es increíblemente duro porque no intenta embellecer el dolor: muestra la vida tal como es, marcada por la pobreza, la ocupación, el desarraigo y la sensación constante de impotencia.
En Homes sota el sol, la historia transmite la desesperación extrema de unos hombres palestinos que solo buscan una oportunidad para sobrevivir y tener una vida mejor, reflejando cómo la miseria y la falta de futuro pueden llevar a situaciones devastadoras. En cambio, Retorn a Haifa es una historia más emocional e íntima, centrada en la memoria, la identidad y el trauma de perder el hogar y la familia después del exilio palestino. Kanafani muestra cómo los conflictos políticos no solo destruyen territorios, sino también relaciones, recuerdos y partes de la identidad de las personas.
Lo más impresionante del libro es su realismo y la fuerza emocional con la que está escrito. Sin necesidad de grandes discursos, Kanafani consigue transmitir rabia, tristeza y humanidad al mismo tiempo, dejando una reflexión muy fuerte sobre la injusticia, la supervivencia y el impacto real de la historia sobre la vida cotidiana.
En Homes sota el sol, la historia transmite la desesperación extrema de unos hombres palestinos que solo buscan una oportunidad para sobrevivir y tener una vida mejor, reflejando cómo la miseria y la falta de futuro pueden llevar a situaciones devastadoras. En cambio, Retorn a Haifa es una historia más emocional e íntima, centrada en la memoria, la identidad y el trauma de perder el hogar y la familia después del exilio palestino. Kanafani muestra cómo los conflictos políticos no solo destruyen territorios, sino también relaciones, recuerdos y partes de la identidad de las personas.
Lo más impresionante del libro es su realismo y la fuerza emocional con la que está escrito. Sin necesidad de grandes discursos, Kanafani consigue transmitir rabia, tristeza y humanidad al mismo tiempo, dejando una reflexión muy fuerte sobre la injusticia, la supervivencia y el impacto real de la historia sobre la vida cotidiana.
Displaying 1 - 9 of 9 reviews