L'estiu de 1982, mentre el país viu pendent del Mundial de futbol, neix la Lluna en un petit poble marcat per la fàbrica, el bar i els silencis. La seva mare, atrapada entre les addiccions, la pobresa i l'abandonament, lluita per tirar endavant en un entorn on la violència, el masclisme i els prejudicis formen part de la quotidianitat. Al seu voltant creixen també el Fal·leres, el Ferro, l'Àlexis i l'Albert, quatre amics que comparteixen una adolescència marcada pels maltractaments, la música i una ràbia que sembla destinada a esclatar tard o d'hora. Amb el pas dels anys, els vincles entre tots ells es faran més profunds i més fràgils alhora. L'amistat, el desig de fugir, les lleialtats mal enteses i les ferides obertes de la infantesa els arrossegaran cap a un territori cada cop més fosc. Els secrets del poble i les decisions preses quan encara eren nens acabaran confluint en una història on ningú no pot escapar del passat. Fúria és una novel·la intensa i colpidora sobre l'amistat, la violència heretada i la necessitat de trencar el cercle del dolor. Un retrat generacional d'una força extraordinària, on el crim és només la punta de l'iceberg d'un món que fa massa temps que conviu amb la por i el silenci.
Una de les grans virtuts de Fúria és la manera com Lluís Riera construeix l'univers adolescent: sense idealitzar-lo, sense jutjar-lo i sense estalviar-nos-en les contradiccions. Amb una prosa directa, un ritme intens i una atmosfera inquietant, l'autor ens endinsa en un món de ràbia, violència, amistats i famílies disfuncionals. Un entorn en què els adolescents intenten trobar el seu lloc mentre arrosseguen conflictes que sovint els sobrepassen. El que més m'ha interessat és la capacitat de mostrar què s'amaga darrere de determinades conductes, com la violència es pot transmetre dins l'entorn familiar i com les ferides dels adults acaben condicionant les vides dels fills. I ho fa sense caure en explicacions moralitzadores ni convertir els personatges en simples víctimes o botxins. Una novel·la fosca, crua i contundent, amb personatges plens d'arestes, que ens obliga a mirar més enllà de les conductes i a preguntar-nos què hi ha darrere de tanta fúria. Excel.lent.
Una novel•la fosca en tots els sentits pero que t'enganxa fins l'última pàgina. Es pot respirar i viure cada situació i cada personatge, molt ben narrada la història. No apte per a tots els estòmacs :)
Escrita de manera impecable i directa, Fúria és una d’aquelles novel·les que, malgrat la cruesa de la narració, et deixa amb la necessitat de continuar llegint fins al final. Tot i alguns moments de tendresa, la seva foscor fa que no sigui apta per a tothom.