Hotel Indira

by Melcior Comes

És la història d’en Nicolau Comagran Serch, més conegut com el poeta Nic Serch, un jove que retorna a Mallorca després d’una fallida carrera literària. A Mallorca, comença a treballar pel seu tiet a l’Hotel Indira, un establiment un pèl decadent, que pertany a la seva família des del temps del seu avi. Aquest canvi de vida el precipitarà en un nou món, presidit per vells fantasmes i per la fascinació envers la família de qui resultarà ser el seu rival en l’amor i en l’èxit.
La novel·la és sobretot una història d’amor foll i descobriment entre en Nico i la Natàlia, una relació marcada pel passat, pel secret, per la insatisfacció, la fatalitat i les mentides. Hotel Indira és una novel·la sobre la difícil acceptació d’un mateix, sobre la corrupció i el dolor de la pèrdua, sobre la necessitat de consol, sobre la tragèdia de les limitacions a les que estem abocats i sobre les ingovernables penes de la vida.    

369 pages, Kindle Edition

First published November 6, 2014

Reviews

[Rafel Socias · Rating 5 out of 5]

Hotel Indira és una novel·la que tracta sobre la recerca d'un sentit a la vida i de l'amor i que ens transmet un fet força habitual en el nostres dies, com és la insatisfacció amb la pròpia vida i el sentiment d'impotència davant la incapacitat de trobar-li un sentit. És una novel·la sobre la passió amorosa i sexual, una passió que sobrepassa la racionalitat i que porta al protagonista a creure en la felicitat com feia temps que no hi havia cregut, amb totes les inseguretats i revesos que sempre guaiten darrere les promeses exacerbades de felicitat. Més enllà d'això, Hotel Indira és un retrat de la Mallorca contemporània, un paratge sotmès a l'imperi de la llei que marquen els grans empresaris hotelers i els polítics corruptes, on el joc brut per aconseguir que el peix gros es mengi el petit està a l'ordre del dia, on es necessari caure en l'activitat subterrània per poder subsistir amb certa solvència. I en darrera instància, és també el retrat de la decadència d'una nissaga tocada per la dissort, des de l'avi fundador de l'hotel, passant per l'oncle del protagonista fins arribar al propi Nicolau, que per moments s'erigeix en un romàntic que pretén salvar un hotel que és un reducte de la nostalgia i que fins i tot es convertirà en una mena de Quixot mediàtic involuntari amb la denúncia dels artificis mercadotècnics que només amaguen una sola cosa: la recerca de com crear la necessitat de consumir.

És aquesta una novel·la que m'ha agradat, i molt. Pens que el to narratiu és brillant, molt especialment els diàlegs entre el protagonista i la seva amant, d'una vivacitat que els fa absolutament vívids. L'autor sap crear tot un seguit de personatges que donen profunditat al relat i l'acosten més a la realitat actual. L'únic emperò que li puc posar és que, com ja passava a La batalla de Walter Stamm, l'autor hagi tengut la necessitat de condensar en alguns paràgrafs l'evolució posterior del personatge, quan, sempre segons el meu criteri personal, hauria estat millor deixar el final més obert. Tanmateix ens trobam davant una magnífica novel·la.

[Joan Planells · Rating 2 out of 5]

Un escriptor bloquejat marxa de la Barcelona que l’acull i torna a l’illa de la que és originari. Allí, vol desembussar-se i retrobar-se. L’escenari de la trama és un hotel esplendorós als anys 60 i 70 i que no s’havia sabut adaptar als nous temps. L’escriptor, en Nicolau (Nico, Nic, Lau), es troba amb una figura del seu passat i s’hi obsessiona perdudament. La història de desamor i amor acaba ocupant la major part del llibre. Una història de mentides, excessos i autoenganys.

L’emoció i la decisió amb què vaig agafar el llibre ha anat afluixant-se a mesura que passava pàgines. La meva valoració d’una novel·la depèn –potser excessivament- de la capacitat que tinguin els seus personatges per fer-se’m propers, íntims i entranyables. Si no m’enganxo als personatges, no m’enganxo al llibre. I això, a Hotel Indira, no m’ha passat. Aquest escriptor en crisi, illenc i desarrelat, tenia molts números per connectar amb mi. Però no ha passat. No me l’he cregut. No he patit amb el seu patiment, no he sentit les seves passions ni m’he empassat la seva bogeria.

Ressenya completa, aquí.

[jmbadia · Rating 2 out of 5]

Gens. No em podia importar menys el que explicava. Narrar per narrar, per tirar endavant i poder rematar amb un gir final inversemblant. Una novel-la existencial sobre la maduresa¿?.... Sagarraa, baixa !