Illa Flaubert

by Miquel Àngel Riera

Illa Flaubert és una anàlisi de les actituds de l'home davant la solitud i la mort. El protagonista, un professor de literatura, emprendrà una recerca de la soledat, com a única via per combatre el poder degradador del temps, que el durà finalment a refugiar-se en el far d'una illa abandonada i a assajar les provatures més diverses per combatre l'avanç irremeiable de la mort.
Com a Els déus inaccessibles, Riera abandona el realisme de les primeres obres per endinsar-se en una novel·lística que, en realitat, és una paràbola dels problemes eterns de la vida humana.

233 pages, Hardcover

First published January 1, 1990

Reviews

[My Little Forest · Rating 3 out of 5]

Amb els binocles explorava la cara visible d'aquell petit món en forma d'incògnita (...), aquella momentària variació de límits. (pàgs. 25 i 81)

Temàtiques a trobar: escapisme, TEPT, microcosmos, l'habitatje entès com a personatge. Per a més inri, s'hi troben unes petites pinzellades de l'absurd (e.g. Beno), voyeurisme, síndrome de la torre d'ivori, pensament categòric.

Aquesta lectura és idònia si busques aquests mots contextual·litzats i usats arreu: "díscola", "avés", "bell nou","feridora", "torcebraç", "fruir", "enc que" i "llenyam". Cap queixa, simplement volia matitzar el fet d'ocórrer de forma gairebé regular. Tot sigui dit, no ha sigut tasca de bufar i fer ampolles assimilar el mallorquí, però ha sigut veritablement emocionant i intrèpida l'experiència.

L'indret com a personatge (secundari o, més aviat, primari?): Curiosament, tot i que l'habitatge s'avesa a estar relacionat amb la llar, i així, com a lloc tancat i protegit, aquest no és pas el cas. Què carai se'n duu l'illa entremans, quin ou amaga tot plegat, per a atiar els pensaments del nostre protagonista i, aquest, acabi anant-se'n a can Pistraus taxativament? Per altra banda, l'illa podria ser entesa com a microcosmos, com ocórre a El Petit Príncep o La història interminable.

Per més que hi penso, el personatge no fa brot un cop a l'illa. Lliscant els ja 50, tot i els molts d'afanys que duu a terme per tal de batre ben fort la distància immiment entre la vida i la mort mitjançant la comunicació física amb les dones que es troba, podria ésser deguda a la necessitat seva de reeixir allò que no va aconseguir com a professor de literatura: reviure les dones del seu entorn (la mare, la tia Clara i la mestressa) que d'ençà vessaren sang per a no tornar mai més al seu món. TEPT. De fet, tot i el seu llarg sojorn en aquest indret, mai arriba a lligar caps del tot abans del comiat final.

L'illa, en femení: podria representar no sols el conjunt de dones mortes en el passat (si més no, a la historia ell compte, si la memòria no em falla, fins a tres morts). Aquest lloc podria representar tot allò que té vida, mentre allò que gira al seu voltant mor o perd sentit vital (e.g. el personatge a mesura que avança dins la història).

M'agradaria concloure aquesta lectura afegint-hi que tan debò en Marc (de Mart, Andy Weir) s'hagués agomboiat amb el nostre personatge i així poder ensenyar-li l'art d'anihilar quelcom maligne de forma garneua i efectiva. També m'hagués tingut el cor robat si se n'hagués endut l'exèrcit d'eriçons. Llàstima... junts haguessin conquerit illes i mons!