El somriure dels Sants

by Miquel Llor

Catalan

176 pages, Paperback

Published May 8, 1989

About the author

Miquel Llor (Barcelona, 1894 - 1966). Novel·lista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l'evolució del gènere novel·lístic en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells 1930, novel·la on descriu amb profunditat l'atmosfera d'una ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, i que permet a l'autor efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic. Va treballar durant molts anys a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de la correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d'obres d'André Gide i Alberto Moravia, entre d'altres.

Photo credit © Arxiu familiar Elias Valverde Llor.

Reviews

[Deyanira · Rating 1 out of 5]

Crec que no havia llegit un llibre tan dolent fins que he acabat aquest. Els personatges no tenen res a veure amb els de la primera part; la Laura deixa de tenir personalitat pròpia per tornar amb el Tomàs, perquè no sap estimar-se i no sap veure que estava més bé sola; la Teresa deixa de tenir protagonisme i es converteix en una més, com si mai hagués existit; en Tomàs és el mateix imbècil de sempre i, finalment, en Pere deixa de tenir protagonisme i només apareix en tres pàgines contades (quan de sobres és un dels millors personatges del primer llibre). Com es nota que els de Vic es van queixar perquè mai havia llegit tanta propaganda d'un lloc fins en aquest moment; la gràcia del primer llibre era la contraposició entre Barcelona i Comarquinal, però Llor es veu que es va oblidar d'aquest gran fet a l'hora de fer el llibre i és una propaganda constant del fet que aquella població és la millor del món. A més, aquest llibre no segueix una trama; la Laura està en X situació i després surten personatges secundaris que recorden al lector que no hi ha ningú tan bo com la gent de Comarquinal. La Mireia tenia molta raó quan va dir que no feia falta llegir aquest llibre, perquè pàgina rere pàgina tot és pitjor.

[Fernando Bruno · Rating 1 out of 5]

🤮