L'Anna és la bibliotecària de Húsavík, un petit poble de pescadors d'Islàndia. Quan rep una carta que firma "el teu pare que t'estima", s'obre dins seu una porta que creia que havia tancat per sempre i que l'obliga a enfrontar-se al passat i a redefinir les certeses sobre les quals ha construït la seva identitat. Per què la van abandonar, els seus pares? Qui és ella, realment? De quina manera la podrà ajudar en Gunnar, el seu antic professor de piano? Per descobrir-ho haurà d'endinsar-se a la casa abandonada on van viure els seus pares, malgrat la por irracional que li produeix. Al mateix temps arriba a Húsavík en Gísli, un jove biòleg de la capital que ha recorregut tota l'illa amb la intenció de guarir ferides del passat. La trobada entre tots dos resultarà inevitable, i junts teixiran un fil de complicitats en l'intent compartit de desenterrar fantasmes antics.
"No era la llum que emetia aquell far, sinó el temps que es quedava en silenci." “ La majoria de noies realment guapes tenen els peus lletjos. ”
Una bona novel·la de l’osonenc Albert Juvany i Blanch, publicada per Edicions del Periscopi. Un relat que es llegeix amb facilitat i amb interès. Els capítols, numerats en islandès, són ja una declaració d’intencions de construir una novel·la molt arrelada en les característiques d’una illa ben peculiar com és Islàndia. Darrera la tranquil·litat del petit poble d’Húsavik, les persones que hi viuen posen en joc la intensitat de les seves vides. L’Anna, la bibliotecària i la misteriosa carta del pare; i la visita del jove Gísli que desencadena una sacsejada de sentiments, posen al descobert la motxilla de la història familiar que, qui més qui menys, porta a sobre. Ser-ne conscients pot canviar les nostres vides com passa amb l’Anna i en Gísli. Lectures d'interès des d'A prop de l'Onyar: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
El silenci del far no és un mal llibre però, potser perquè últimament he llegit molt bones lectures, m'han fallat diverses coses d'aquesta història.
La trama és lenta i bastant repetitiva. No he enganxat amb cap personatge, i se m'ha fet bastant feixuga l'Anna. A més a més he trobat que les històries de l'Anna i en Gísli són extremadament paral·leles fins al punt que es fan repetitives entre elles. D'altra banda sí que és interessant i entretingut anar descobrint amb l'Anna la història dels seus pares i l'entrellat amb en Gísli, com fer un trencaclosques.
En definitiva, res de l'altre món però potser a vosaltres us agrada més.
Una prosa molt ben organitzada i interessant a l-hora de construir els diàlegs i els salts temporals, un misteri que no evoluciona gens forçat, un bon final y una reflexio d'aquelles que has de seguir mastegant una estona després d'acabar.
La trama està bé i t'atrapa. El final poc aconseguit. i, pel meu gust, una escriptura un pèl recargolada, amb un excés de descripcions, adjectius i intensitat
GI història de d’una noia qie busca els seus orígens a husavic en una casa a abandonada després de rebre una carta dels seu suposat pare a qui no coneix...al mateix un noi arriba al poble per també buscar els seus orígens després de rebre una carta amb les mateixes característiques …. no es coneixen però acaben sabent la seva relació familiar comuna .
M'agrada la quantitat de paraules "del món científic" que utilitza en la seva prosa, es nota la influència dels estudis que té en ciències de la salut. Les escriu fent que flueixin perfectament amb la narrativa i fa que el llibre respiri diferent a altres noveles. La història és interessant i ben desenvolupada. El final és poètic. El recomano!
El silenci del far és una història que ens parla del drama conjunt de dues families en una islàndia glaçada i poc acollidora. També ens parla de la soledat, sobretot la que ens tanca en nosaltres mateixos el pes de les veritats no dites.
This entire review has been hidden because of spoilers.