What do you think?
Rate this book
La veu de la sirena
«Asseguren els qui expliquen la meva història, que des de fa molt temps transmeten les ones del mar, que l’amorem va enterbolir els sentits. L’amor i el desig de tenir una ànima immortal, afegeix Andersen en un conte molt difós durant l’època en què cada home esperava trobar la seva sirena.»
Després d’anys de silenci, gràcies a la veu manllevada de Carme Riera, parla per fi la llegendària sirena d’Andersen, un ésser fet de pell suau i escates brillants, que per aconseguir l’amor d’un príncep va canviar la cua de peix per unes cames de dona. Això és el que explica el conte clàssic, però hi ha més..., un detall en què la majoria no va parar esment: la sirena, a canvi de convertir-se en dona, va haver de renunciar a la llengua i es va quedar sense veu, muda, sense paraules per a l’amor, la ràbia, l’alegria o el dolor. Ara Carme Riera, en aquest relat, li torna la veu a la sirena per tal que ens digui la veritat.
Després d’anys de silenci, gràcies a la veu manllevada de Carme Riera, parla per fi la llegendària sirena d’Andersen, un ésser fet de pell suau i escates brillants, que per aconseguir l’amor d’un príncep va canviar la cua de peix per unes cames de dona. Això és el que explica el conte clàssic, però hi ha més..., un detall en què la majoria no va parar esment: la sirena, a canvi de convertir-se en dona, va haver de renunciar a la llengua i es va quedar sense veu, muda, sense paraules per a l’amor, la ràbia, l’alegria o el dolor. Ara Carme Riera, en aquest relat, li torna la veu a la sirena per tal que ens digui la veritat.
128 pages, Paperback
First published January 1, 2015
4 people are currently reading
54 people want to read
About the author
Carme Riera
94 books51 followersCarme Riera pasó su infancia y adolescencia en Palma de Mallorca, hasta que en 1965 se fue a estudiar filología en la Universidad Autónoma de Barcelona, por la que se licenció en 1970. Después se convirtió en catedrática de literatura española de su alma máter; es especialista en el siglo de oro y dirige también talleres de escritura.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
June 25, 2017
M'encanta 'La Sireneta' i m'encanta llegir versions de contes populars i de fades que donen una altra visió de sa història. Trob que aquesta està ben escrita, i m'agrada s'idea de que sa sirena conti es conte des des seu punt de vista. El que passa és que m'esperava que es canvi de perspectiva me faria veure es personatge i sa seva història d'una manera totalment diferent... i no. Realment es conte tampoc canvia tant, i s'assembla massa (per jo) a es d'Andersen. Per açò no m'ha enganxat gaire... ja sabia tot el que passaria.
January 13, 2019
Historia pobremente adaptada del cuento de Hans Christian Andersen.
La trama no varía enormemente y el tipo de escritura no mejora su calidad.
Lo mejor del libro la ilustradora Helena Perez.
La trama no varía enormemente y el tipo de escritura no mejora su calidad.
Lo mejor del libro la ilustradora Helena Perez.
February 6, 2024
Carme Riera ningú sap xerrar de la mar com tu muak
November 21, 2015
Fins on és capaç d’arribar un enamorat de l’amor?
Gairebé tots coneixem la història de la “La donzelleta del mar” de Hans Christian Andersen on la seva protagonista es va enamorar irracionalment d'un príncep i va estar disposada a tot per aconseguir el seu amor, fins a a ensopegar amb un destí desgraciat propi del Romanticisme d’aquella època.
No obstant això, anys més tard, Carme Riera retorna la veu a la Sirena d'Andersen perquè sigui ella mateixa, en primera persona, qui digui la seva veritat a la societat actual i, en especial a totes aquelles dones que, com ella, algun dia van haver de renunciar a les seves paraules. El fet que se li tregui el poder de la paraula a algú significa desarmar-lo davant del món i, per tant, considero que Carme Riera, al tornar-li la veu a la Sirena, li retorna al mateix temps la dignitat i la potestat d’expressar-se.
«Mai m’ha resultat fàcil parlar de mi mateixa i menys ara que haig de fer-ho amb veu manllevada, però penso que és important que es conegui la meva història sense faltar ni un punt a la veritat. (Pàgina 15)»
Amb aquest tipus de veu narrativa, l'autora pretén donar veracitat i desacreditar totes les versions anteriors que han volgut sobreposar-se a la de la protagonista. Tanmateix, vol que els seus pensaments surtin de l'amagatall on restaven amagats per la seva condició i, per aquest motiu, posa molt incís durant tota la novel·la en anteposar les paraules de la protagonista a les d’aquells que un dia van voler parlar en nom seu. En la mateixa línia, en el conte original, la Sirena no té nom i en la re-escriptura de Carme Riera l’anomena Clionda per tornar-li la identitat.
D’altra banda, la perspectiva temporal d’aquesta història permet que la protagonista pugui tenir la maduresa suficient per reconèixer i parlar del que ha viscut sense recel a exposar els seus sentiments, els errors que va cometre o tot l’esforç que va haver de posar en totes les seves accions.
El que més m’ha impactat d’aquesta novel·la és el fet que l’autora s’ha mantingut fidel als paràmetres del conte original i, a la vegada, ha pogut explicar una història ben diferent d'aquella que es coneixia. És, precisament, aquest contrast i la divergència entre les dues versions el que dóna valor i significat especial a la nova proposta que ens fa Carme Riera, ja que aquesta, deixa en evidència la manca de moral del relat tradicional, es carrega tot l’element religiós i desmitifica els rols que hi havia hagut fins ara.
Entre totes les figures femenines d’aquesta reescriptura, es proposen nous models femenins més acord amb l'actualitat i, amb aquest fet, l’autora pretén posar punt final a la creença que la figura de la dona ha de ser allò que l’home espera d’ella, si no que ha de ser el que una mateixa vol. La protagonista de la novel·la de Riera és activa, constant, independent, capaç i vol dominar i controlar, per si sola, la seva pròpia existència.
A tall de conclusió m’agradaria destacar que aquesta Sirena s’apropa molt a la realitat actual i la seva situació es pot exportar perfectament a la vida de molts adolescents d’aquest segle. Presenta un ideal romàntic però aquest cop acord amb l’edat de la protagonista i, en cap cas, vinculat al Romanticisme del segle dinou.
Gairebé tots coneixem la història de la “La donzelleta del mar” de Hans Christian Andersen on la seva protagonista es va enamorar irracionalment d'un príncep i va estar disposada a tot per aconseguir el seu amor, fins a a ensopegar amb un destí desgraciat propi del Romanticisme d’aquella època.
No obstant això, anys més tard, Carme Riera retorna la veu a la Sirena d'Andersen perquè sigui ella mateixa, en primera persona, qui digui la seva veritat a la societat actual i, en especial a totes aquelles dones que, com ella, algun dia van haver de renunciar a les seves paraules. El fet que se li tregui el poder de la paraula a algú significa desarmar-lo davant del món i, per tant, considero que Carme Riera, al tornar-li la veu a la Sirena, li retorna al mateix temps la dignitat i la potestat d’expressar-se.
«Mai m’ha resultat fàcil parlar de mi mateixa i menys ara que haig de fer-ho amb veu manllevada, però penso que és important que es conegui la meva història sense faltar ni un punt a la veritat. (Pàgina 15)»
Amb aquest tipus de veu narrativa, l'autora pretén donar veracitat i desacreditar totes les versions anteriors que han volgut sobreposar-se a la de la protagonista. Tanmateix, vol que els seus pensaments surtin de l'amagatall on restaven amagats per la seva condició i, per aquest motiu, posa molt incís durant tota la novel·la en anteposar les paraules de la protagonista a les d’aquells que un dia van voler parlar en nom seu. En la mateixa línia, en el conte original, la Sirena no té nom i en la re-escriptura de Carme Riera l’anomena Clionda per tornar-li la identitat.
D’altra banda, la perspectiva temporal d’aquesta història permet que la protagonista pugui tenir la maduresa suficient per reconèixer i parlar del que ha viscut sense recel a exposar els seus sentiments, els errors que va cometre o tot l’esforç que va haver de posar en totes les seves accions.
El que més m’ha impactat d’aquesta novel·la és el fet que l’autora s’ha mantingut fidel als paràmetres del conte original i, a la vegada, ha pogut explicar una història ben diferent d'aquella que es coneixia. És, precisament, aquest contrast i la divergència entre les dues versions el que dóna valor i significat especial a la nova proposta que ens fa Carme Riera, ja que aquesta, deixa en evidència la manca de moral del relat tradicional, es carrega tot l’element religiós i desmitifica els rols que hi havia hagut fins ara.
Entre totes les figures femenines d’aquesta reescriptura, es proposen nous models femenins més acord amb l'actualitat i, amb aquest fet, l’autora pretén posar punt final a la creença que la figura de la dona ha de ser allò que l’home espera d’ella, si no que ha de ser el que una mateixa vol. La protagonista de la novel·la de Riera és activa, constant, independent, capaç i vol dominar i controlar, per si sola, la seva pròpia existència.
A tall de conclusió m’agradaria destacar que aquesta Sirena s’apropa molt a la realitat actual i la seva situació es pot exportar perfectament a la vida de molts adolescents d’aquest segle. Presenta un ideal romàntic però aquest cop acord amb l’edat de la protagonista i, en cap cas, vinculat al Romanticisme del segle dinou.
January 2, 2016
LA VEU DE LA SIRENA
La lectura d’aquest llibre ha estat una experiència entretinguda, innovadora i reveladora. Aquests serien els adjectius que utilitzaria per descriure la història que Carme Riera ha escrit, tot transformant-la i adaptant-la segons el seu criteri.
“Entretinguda” perquè els clàssics sempre aconsegueixen atrapar-nos de nou, una vegada i una altra. Mai passen de moda i si, com és el cas, es modernitzen, sempre criden més l’atenció dels lectors. “Innovadora” perquè és una nova versió del clàssic d’Andersen; es tracta d’una perspectiva del conte que té la base de la història original, però que divergeix amb aquesta en fets i descripcions puntuals del relat. “Reveladora” perquè revela un personatge principal amb un caràcter molt diferent al de la Sirena que coneixíem tots. Li atorga iniciativa, tot i que respecta la seva ingenuïtat original. Revela la realitat que molts (inclosa la història inicial) s’obstinen a ocultar i negar: les dones també tenen veu i prenen decisions.
M’ha semblat una lectura amena i l’estil de Carme Riera m’ha recordat una mica al meu: és imaginativa i construeix frases senzilles i entenedores, tot i que introdueix paraules que ornamenten l’escriptura. No vull semblar pretensiosa, però aquest fet no m’ha acabat d’agradar, atès que mentre anava llegint, pensava que jo ho hauria explicat d’una manera molt semblant a la de l’autora i jo sóc una lectora a qui li agrada que la lectura sorprengui i que m’aporti noves visions d’entendre la manera d’escriure i de crear literatura. M’agrada aprendre vocabulari i expressions noves i enriquir-me tant del que s’està explicant com de la manera com s’està explicant.
Pel que fa a la història, he de confessar que m’ha agradat, tot i que m’hagués agradat i sorprès molt més si s'haguessin afegit alguns canvis més. La introducció se’m va fer una mica feixuga, m’hagués agradat que s’hagués explicat més la relació entre la Sirena i el príncep un cop estan junts i que no hagués estat tan extens l’inici. També m’hagués agradat que el final hagués estat diferent, potser, fins i tot, que hagués estat un final feliç en què després d’haver superat moments crítics, la Sirena i el príncep haguessin acabat junts. Què n’he de fer... m’agraden els finals feliços...
Per altra banda, m’ha semblat molt original i m’ha agradat la idea que la Sirena sigui una gimnasta, que el príncep no sigui “tan perfecte” i que s’introdueixi com un fet normal el sexe. M’han agradat especialment algunes descripcions a partir de què m’he imaginat la escena com si fos una pel•lícula. Eren descripcions molt acurades que resultaven fàcils de recrear i d’imaginar-se. Això, segons el meu parer, fa més atractiu el relat.
En conclusió, La Veu de la Sirena és un llibre on s’actualitza el clàssic d’Andersen d’una manera reivindicadora, real i humanitzada. Conserva la plantilla original, tot introduint-hi variacions que constitueixen una obra renovada, fresca, atractiva i sorprenent. Aconsegueix el més difícil i el que crec que és fonamental en la literatura i en qualsevol art: desperta i mou els sentiments del lector i fa pensar i reflexionar sobre la vida, les decisions i la conducta humana.
La lectura d’aquest llibre ha estat una experiència entretinguda, innovadora i reveladora. Aquests serien els adjectius que utilitzaria per descriure la història que Carme Riera ha escrit, tot transformant-la i adaptant-la segons el seu criteri.
“Entretinguda” perquè els clàssics sempre aconsegueixen atrapar-nos de nou, una vegada i una altra. Mai passen de moda i si, com és el cas, es modernitzen, sempre criden més l’atenció dels lectors. “Innovadora” perquè és una nova versió del clàssic d’Andersen; es tracta d’una perspectiva del conte que té la base de la història original, però que divergeix amb aquesta en fets i descripcions puntuals del relat. “Reveladora” perquè revela un personatge principal amb un caràcter molt diferent al de la Sirena que coneixíem tots. Li atorga iniciativa, tot i que respecta la seva ingenuïtat original. Revela la realitat que molts (inclosa la història inicial) s’obstinen a ocultar i negar: les dones també tenen veu i prenen decisions.
M’ha semblat una lectura amena i l’estil de Carme Riera m’ha recordat una mica al meu: és imaginativa i construeix frases senzilles i entenedores, tot i que introdueix paraules que ornamenten l’escriptura. No vull semblar pretensiosa, però aquest fet no m’ha acabat d’agradar, atès que mentre anava llegint, pensava que jo ho hauria explicat d’una manera molt semblant a la de l’autora i jo sóc una lectora a qui li agrada que la lectura sorprengui i que m’aporti noves visions d’entendre la manera d’escriure i de crear literatura. M’agrada aprendre vocabulari i expressions noves i enriquir-me tant del que s’està explicant com de la manera com s’està explicant.
Pel que fa a la història, he de confessar que m’ha agradat, tot i que m’hagués agradat i sorprès molt més si s'haguessin afegit alguns canvis més. La introducció se’m va fer una mica feixuga, m’hagués agradat que s’hagués explicat més la relació entre la Sirena i el príncep un cop estan junts i que no hagués estat tan extens l’inici. També m’hagués agradat que el final hagués estat diferent, potser, fins i tot, que hagués estat un final feliç en què després d’haver superat moments crítics, la Sirena i el príncep haguessin acabat junts. Què n’he de fer... m’agraden els finals feliços...
Per altra banda, m’ha semblat molt original i m’ha agradat la idea que la Sirena sigui una gimnasta, que el príncep no sigui “tan perfecte” i que s’introdueixi com un fet normal el sexe. M’han agradat especialment algunes descripcions a partir de què m’he imaginat la escena com si fos una pel•lícula. Eren descripcions molt acurades que resultaven fàcils de recrear i d’imaginar-se. Això, segons el meu parer, fa més atractiu el relat.
En conclusió, La Veu de la Sirena és un llibre on s’actualitza el clàssic d’Andersen d’una manera reivindicadora, real i humanitzada. Conserva la plantilla original, tot introduint-hi variacions que constitueixen una obra renovada, fresca, atractiva i sorprenent. Aconsegueix el més difícil i el que crec que és fonamental en la literatura i en qualsevol art: desperta i mou els sentiments del lector i fa pensar i reflexionar sobre la vida, les decisions i la conducta humana.
November 30, 2015
Carme Riera amb La veu de la sirena posa punt final als contes de princeses.
L’autora retorna la veu a la protagonista perquè sigui ella mateixa la que ens expliqui la seva història, així, la Sireneta, la qual havia estat desarmada quan van privar-la del poder de parlar, pot, des de la perspectiva del temps, explicar-nos què sent i quin va ser el seu gran error.
“Estava convençuda que, quan finalment ens uníssim i les meves cames noves s’enllacessin amb les seves, els meus braços amb els seus braços i el meu alè es confongués amb el seu alè, seríem eterns i no ens faria falta res ni res més desitjaríem. Però em vaig equivocar. M’ho vaig jugar tot a aquesta carta única i xifrada de l’amor, com tantes dones al llarg d’una història inacabable d’amors desgraciats i terribles” (Riera, C. 2015, p. 10).
Amb aquestes paraules ja és possible intuir la ruptura que l’autora fa amb la Sireneta d’Andersen, la qual es representa com una heroïna del romanticisme, sensible, amb una felicitat impossible, ja que tots els esdeveniments s’encadenen per arribar a un fatal desenllaç.
La protagonista de La veu de la sirena, en contraposició, no es mostra pensívola ni té un caràcter nostàlgic, al contrari, és rebel, sap el que vol, té iniciativa i és perseverant, no se sacrifica únicament per aconseguir les cames que tant desitja.
La personalitat d’aquesta Sireneta és molt més forta, probablement per aquest motiu pot estar preparada per explicar ella mateixa el que ha viscut. Aquest canvi de narrador a primera persona dota la història de veracitat, desacreditant les versions anteriors i aconseguint crear un sentiment d’empatia i de complicitat amb els lectors que permet que ens identifiquem amb la Sireneta, la qual no deixa de ser una adolescent rebel que posa a prova l’adult i, a poc a poc, va transgredint una mica més.
De fet, la mateixa protagonista ens explica el següent: “Ara que han passat molts anys sé que l’origen del meu desig d’estimar i ser estimada va tenir a veure amb la necessitat sobtada de rebel·lar-me i de fugir” (Riera, C. 2015, p. 10).
Tot això la fa ser més humana i l’allunya d’aquella Sireneta d’Andersen totalment sotmesa que ho deixa tot únicament per desitjar un home fins a acabar sent desterrada del mar, del seu paradís.
Carme Riera dóna una visió molt més actual i feminista, en què les sirenes configuren un model més progressista, treballen, estudien, es divorcien i poden, si volen, rebel·lar-se i anar més lluny d’allò que s’espera d’elles.
L’autora trenca també amb l’element religiós i és la mateixa protagonista la que afirma amb les seves paraules: “Haig d’assenyalar que jo no vaig buscar un home per tenir una ànima immortal” (Riera, C. 2015, p. 9).
En definitiva, aquesta Sireneta, conduïda pel gran desig de fugir de la seva vida que no l’omplia, va caure en una història d’amor i de submissió que, amb el temps, ha superat, recuperant el seu lloc i la seva veu per ensenyar-nos que si volem, podem ser princeses, però si aquest no és el camí que volem per nosaltres no cal que l’agafem. Som lliures, tenim criteri i veu pròpia.
L’autora retorna la veu a la protagonista perquè sigui ella mateixa la que ens expliqui la seva història, així, la Sireneta, la qual havia estat desarmada quan van privar-la del poder de parlar, pot, des de la perspectiva del temps, explicar-nos què sent i quin va ser el seu gran error.
“Estava convençuda que, quan finalment ens uníssim i les meves cames noves s’enllacessin amb les seves, els meus braços amb els seus braços i el meu alè es confongués amb el seu alè, seríem eterns i no ens faria falta res ni res més desitjaríem. Però em vaig equivocar. M’ho vaig jugar tot a aquesta carta única i xifrada de l’amor, com tantes dones al llarg d’una història inacabable d’amors desgraciats i terribles” (Riera, C. 2015, p. 10).
Amb aquestes paraules ja és possible intuir la ruptura que l’autora fa amb la Sireneta d’Andersen, la qual es representa com una heroïna del romanticisme, sensible, amb una felicitat impossible, ja que tots els esdeveniments s’encadenen per arribar a un fatal desenllaç.
La protagonista de La veu de la sirena, en contraposició, no es mostra pensívola ni té un caràcter nostàlgic, al contrari, és rebel, sap el que vol, té iniciativa i és perseverant, no se sacrifica únicament per aconseguir les cames que tant desitja.
La personalitat d’aquesta Sireneta és molt més forta, probablement per aquest motiu pot estar preparada per explicar ella mateixa el que ha viscut. Aquest canvi de narrador a primera persona dota la història de veracitat, desacreditant les versions anteriors i aconseguint crear un sentiment d’empatia i de complicitat amb els lectors que permet que ens identifiquem amb la Sireneta, la qual no deixa de ser una adolescent rebel que posa a prova l’adult i, a poc a poc, va transgredint una mica més.
De fet, la mateixa protagonista ens explica el següent: “Ara que han passat molts anys sé que l’origen del meu desig d’estimar i ser estimada va tenir a veure amb la necessitat sobtada de rebel·lar-me i de fugir” (Riera, C. 2015, p. 10).
Tot això la fa ser més humana i l’allunya d’aquella Sireneta d’Andersen totalment sotmesa que ho deixa tot únicament per desitjar un home fins a acabar sent desterrada del mar, del seu paradís.
Carme Riera dóna una visió molt més actual i feminista, en què les sirenes configuren un model més progressista, treballen, estudien, es divorcien i poden, si volen, rebel·lar-se i anar més lluny d’allò que s’espera d’elles.
L’autora trenca també amb l’element religiós i és la mateixa protagonista la que afirma amb les seves paraules: “Haig d’assenyalar que jo no vaig buscar un home per tenir una ànima immortal” (Riera, C. 2015, p. 9).
En definitiva, aquesta Sireneta, conduïda pel gran desig de fugir de la seva vida que no l’omplia, va caure en una història d’amor i de submissió que, amb el temps, ha superat, recuperant el seu lloc i la seva veu per ensenyar-nos que si volem, podem ser princeses, però si aquest no és el camí que volem per nosaltres no cal que l’agafem. Som lliures, tenim criteri i veu pròpia.
July 7, 2015
Solo que necesitaba compartir (aparte de lo precioso que es ‘La vez de la sirena’ de Carme Riera) mis sentimientos hacia este libro.
Estaba muy muy muy emocionada por hacerlo porque me encantan los retellings y más uno como este, porque viene con unas ilustraciones preciosas y con el cuento de Andersen original en un pequeño librillo justo a la mitad. Y con un marcapáginas de tela, todo hay que decirlo.
La historia se presenta como lo que ‘de verdad’ pasó. Cliodna (la sirenita, y es el nombre menos raro de la familia) lo cuenta como desacreditando de una manera a Andersen, cuenta cosas en las que se equivocó, le corrige... y cuenta la historia desde, bueno, su punto de vista. Hace constantes referencias a las mil versiones que hay, a la de Disney. Es interesante, es como muy cercano, como una conversación sin necesidad de ningún grado de educación extra al hablar. No se si me explico, muy fresco.
Y de verdad que en cuento leí la sinopsis, me enamoré. Tenía unas expectativas muy altas con este libro, no pude esperar para leerlo. Y el sabor de boca que me dejó fue muy distinto a como yo lo esperaba. Le falta algo,no sé, se me pasó muy rápido, como si lo que pasase no fuese importante. Me parece que se le da mucha importancia a cosas irrelevantes y, lo que de verdad me interesaba ver desde el punto de vista de Ariel ( o Cliodna o como sea), pasa en un suspiro y te deja totalmente a medias, ¿con el calentón? Pues igual.Además, la protagonista no tiene ningún desarrollo; quiero decir, acaba igual de inmadura que en el principio.
A ver, tiene 13 años y es normal, pero me deja una sensación tan denigrante en el cuerpo....
El libro me ha gustado, porque me ha gustado, porque me gusta mucho la historia y la escritura me ha encantado, es super ligera y eso, muy cercana. Pero esperaba mucho más de la historia y me da mucha pena que no me haya gustado tanto como creía. Pero la edición es TAN BONITA que se lo perdonamos todo.
Estaba muy muy muy emocionada por hacerlo porque me encantan los retellings y más uno como este, porque viene con unas ilustraciones preciosas y con el cuento de Andersen original en un pequeño librillo justo a la mitad. Y con un marcapáginas de tela, todo hay que decirlo.
La historia se presenta como lo que ‘de verdad’ pasó. Cliodna (la sirenita, y es el nombre menos raro de la familia) lo cuenta como desacreditando de una manera a Andersen, cuenta cosas en las que se equivocó, le corrige... y cuenta la historia desde, bueno, su punto de vista. Hace constantes referencias a las mil versiones que hay, a la de Disney. Es interesante, es como muy cercano, como una conversación sin necesidad de ningún grado de educación extra al hablar. No se si me explico, muy fresco.
Y de verdad que en cuento leí la sinopsis, me enamoré. Tenía unas expectativas muy altas con este libro, no pude esperar para leerlo. Y el sabor de boca que me dejó fue muy distinto a como yo lo esperaba. Le falta algo,no sé, se me pasó muy rápido, como si lo que pasase no fuese importante. Me parece que se le da mucha importancia a cosas irrelevantes y, lo que de verdad me interesaba ver desde el punto de vista de Ariel ( o Cliodna o como sea), pasa en un suspiro y te deja totalmente a medias, ¿con el calentón? Pues igual.Además, la protagonista no tiene ningún desarrollo; quiero decir, acaba igual de inmadura que en el principio.
A ver, tiene 13 años y es normal, pero me deja una sensación tan denigrante en el cuerpo....
El libro me ha gustado, porque me ha gustado, porque me gusta mucho la historia y la escritura me ha encantado, es super ligera y eso, muy cercana. Pero esperaba mucho más de la historia y me da mucha pena que no me haya gustado tanto como creía. Pero la edición es TAN BONITA que se lo perdonamos todo.
This entire review has been hidden because of spoilers.
November 5, 2015
L’amor ens empeny, molt sovint, a fer bogeries. Potser nosaltres no tenim a l’abast encanteris i beuratges que ens concedeixin els desitjos més anhelats, però molts cops fem l’impossible per a la persona que estimem. Pels que siguin escèptics a aquestes afirmacions, potser és que realment no s’han enamorat mai. Enamorar-se, pels qui no ho han experimentat, és una sensació molt semblant a la que explica Carme Riera a través de La veu de la Sirena.
Aquesta versió del conte “La donzelleta del mar”, escrit per Andersen i portat a la gran pantalla per Disney, canvia molt la perspectiva de la història que tots coneixíem. La protagonista té una bona educació formal, un futur professional assegurat gràcies als seus durs entrenaments... és a dir, ja no és una princesa fina. El problema és que no és feliç... perquè no és lliure. Escapa de les profunditats per trencar amb els convencionalismes i les imposicions del seu pare, però, a la superfície i sense veu no pot valdre’s com a dona, i acaba tenint un rol semblant al del gos del príncep.
Potser amb això Carme Riera ens vol fer reflexionar sobre la nostra situació actual: per molt que les dones d’avui dia tinguem més independència i possibilitats laborals semblants a les dels homes, tampoc som autònomes del tot. I ens pensem que l’amor ens fa lliures, però hem de saber imposar-nos i pensar en nosaltres mateixes... cosa que la pobra Cliodna va perdre de vista, encegada pel príncep.
Aquesta versió del conte “La donzelleta del mar”, escrit per Andersen i portat a la gran pantalla per Disney, canvia molt la perspectiva de la història que tots coneixíem. La protagonista té una bona educació formal, un futur professional assegurat gràcies als seus durs entrenaments... és a dir, ja no és una princesa fina. El problema és que no és feliç... perquè no és lliure. Escapa de les profunditats per trencar amb els convencionalismes i les imposicions del seu pare, però, a la superfície i sense veu no pot valdre’s com a dona, i acaba tenint un rol semblant al del gos del príncep.
Potser amb això Carme Riera ens vol fer reflexionar sobre la nostra situació actual: per molt que les dones d’avui dia tinguem més independència i possibilitats laborals semblants a les dels homes, tampoc som autònomes del tot. I ens pensem que l’amor ens fa lliures, però hem de saber imposar-nos i pensar en nosaltres mateixes... cosa que la pobra Cliodna va perdre de vista, encegada pel príncep.
September 2, 2023
M’ha agradat la cura que presenta l’edició d’aquest llibre, però trobo que la història no s’allunya de l’original. Esperava un final alternatiu, un empoderament feminista per part de la sireneta, però no ha estat el cas… Punt extra per incloure la edició original traduïda per Josep Carner ;)
June 10, 2015
Quina lectura més amena i entretinguda! L'edició del llibre, amb aquestes il·lustracions tan meravelloses, és insuperable i potser es tracta de l'aspecte que més destaca, però darrere d'aquesta bellesa estètica i formal, trobem una història captivadora i plena de sentiments que ens recorda les crueltats de la vida, la dificultat d'un amor idíl·lic i quimèric, així com la tragèdia que és l'acta d'estimar.
Molt gran, Riera, com sempre.
Molt gran, Riera, com sempre.
August 24, 2015
Es una lectura rápida y amena en la que se redescubre la historia de la sirenita, con algunos cambios, que casi todos conocemos.
Aunque se puede apreciar la maravillosa escritura de Carme Riera, me esperaba más, así que puedo decir que me ha decepcionado por mis altas expectativas.
A pesar de ello, es muy recomendable, sobre todo si os gusta las historia de Andersen.
Aunque se puede apreciar la maravillosa escritura de Carme Riera, me esperaba más, así que puedo decir que me ha decepcionado por mis altas expectativas.
A pesar de ello, es muy recomendable, sobre todo si os gusta las historia de Andersen.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews