Memòria dels morts

by Teresa Pàmies

Memòria dels morts s'inscriu en la temàtica dels millors llibres de Teresa Pàmies: vivències d'una generació que conegué la segona república, la gerra civil, l'exili, la guerra mundial, el combat clandestí antifranquista, el retorn a la terra, la desaparició física de Franco i l'inici, sense vessamente de sang, d'una esperançadora democràcia. No és, però, una novel·la autobiogràfica ni limitada a l'evocació de fets viscuts. En Memòria dels morts, Teresa Pàmies imagina situacions tan inversemblants com la trobada amb la seva maer difunta entre els boires de la tardor balaguerina. La primera veu que escoltarà el lector és la dels morts que poden parlar lliurement perquè ja no necessiten ningú ni han d'amagar res. A partir de la trobada imaginada o viscuda com a una al·lucinació, mare i filla desgranen records i reconstituexien situacions que afecten altres dones, amigues de l'una i de l'altra, amistats modificades pel pas del temps i les llargues spearacions imposades per esdeveniments dramàtics.
Novel·la de fons politics, como totes les de Teresa Pàmies, però aquest cop , la política ès un pretext per a una reflexió sobre la condició de la dona i no viceversa, com trbaríem en els seus llibres anteriors. En donar la paraula a la seva mare morta, l'autora posa terme a una guerra civil que trastocà la vida a la vida de la seva familia. En llibres anteriors, la mort de la mare planava com a una amenaça contra algú, generava dubtes, nodria sentiments vejatius. En fer parlar a la morta, l'autora s'exposa a ésser desautoritzaa i assumeix el risc. El resultat no és masoquista ni surrealista. A partir d'una veritat molt senzilla expressada pels morts, el lector pot entrar en el món dels vius, un món ple de "mentides necesssàries", sense que aquestes mentides li puguin distorsionar la Història.

212 pages, Paperback

First published March 1, 1981

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[Regina G. Frixach · Rating 5 out of 5]

La Teresa Pàmies em té corpresa. La memòria dels morts son converses perdudes.. un retrobament amb la seva mare morta l'any 1941 als 40 anys quan ella estava a l'exili. Una mare que va morir sola i crec que la Teresa Pàmies fa un treball intern per, d'alguna manera, recuperar-la.