Rosa Luxemburg (1871-1919) war eine einflussreiche Vertreterin der europäischen Arbeiterbewegung, des Marxismus, Antimilitarismus und „proletarischen Internationalismus". Aus dem Buch: „Die Nationalökonomie ist eine merkwürdige Wissenschaft. Die Schwierigkeit und der Streit der Meinungen beginnt schon bei dem ersten Schritt, den man auf ihr Gebiet tut, schon bei der allerelementarsten Frage: Was ist der eigentliche Gegenstand dieser Wissenschaft. Der einfache Arbeiter, der nur eine ganz vage Vorstellung davon hat, was die Nationalökonomie lehrt, wird seine Unklarheit der eigenen mangelhaften allgemeinen Bildung zuschreiben. Doch teilt er sein Mißgeschick diesmal in gewissem Sinne mit vielen gelehrten Doktoren und Professoren, die über die Nationalökonomie dickbändige Werke schreiben und Vorlesungen für die studierende Jugend an den Universitäten halten. So unglaubwürdig es klingt, so ist es doch Tatsache, daß die meisten Fachgelehrten der Nationalökonomie einen sehr verschwommenen Begriff davon haben, was der wirkliche Gegenstand ihrer Gelehrsamkeit ist."
Rosa Luxemburg (Rosalia Luxemburg, Polish: Róża Luksemburg) was a Marxist theorist, philosopher, economist and activist of Polish Jewish descent who became a naturalized German citizen. She was successively a member of the Social Democracy of the Kingdom of Poland and Lithuania, the Social Democratic Party of Germany(SPD), the Independent Social Democratic Party and the Communist Party of Germany.
In 1915, after the SPD supported German involvement in World War I, she co-founded, with Karl Liebknecht, the anti-war Spartakusbund (Spartacist League). On 1 January 1919 the Spartacist League became the Communist Party of Germany (KPD). In November 1918, during the German Revolution she founded the Die Rote Fahne (The Red Flag), the central organ of the Spartacist movement.
She regarded the Spartacist uprising of January 1919 in Berlin as a blunder, but supported it after Liebknecht ordered it without her knowledge. When the revolt was crushed by the social democrat government and the Freikorps (WWI veterans defending the Weimar Republic), Luxemburg, Liebknecht and some of their supporters were captured and murdered. Luxemburg was drowned in the Landwehr Canal in Berlin. After their deaths, Luxemburg and Karl Liebknecht became martyrs for Marxists. According to the Federal Office for the Protection of the Constitution, commemoration of Rosa Luxemburg and Karl Liebknecht continues to play an important role among the German far-left.
Not a great fan of the long historical development in the middle because there isn't a single source and it feels greatly simplified. But the first and last chapter are really good.
En general, m'ha agradat. els capítols sobre història econòmica m'han semblat avorrits i feixucs. Alguns apunts de coses xulis:
El primer capítol introductori assenyala molt clarament la distinció entre economia política i CRÍTICA de l'economia política fet que ara reivindiquen alguns nous marxistes com la gran novetat oblidada després de Marx. Aquesta distinció per a Luxemburg és de caràcter polític, per ella, el reconeixement de les pròpies determinacions del capitalisme, l'aprofundiment científic en les seves "lleis" implica, necessàriament, l'organització política de la seva superació. Per això l'economia política és una disciplina incapaç de superar les aparences dels fenòmens econòmics, neix històricament com una apologia del naixent capitalisme i queda limitada en la mesura que la comprensió de la dinàmica contradictòria del capital implica la seva negació com a disciplina. "el último capítulo de la teoría económica es la revolución social del proletariado mundial".
Els capítola 4, 5 i 6 exposen de forma pedagògica els elements centrals de la crítica a l'economia política de Marx. No afegeix massa res que no estigui al Capital, però l'exposició és prou peofunda per la seva brevetat. Una cosa que m'encanta de Luxemburg és que veu de seguida els significats polítics dels desenvolupaments teòrics. Així, quan parla de la llei del salari explica com la necessitat del capitalista individual a reduir al màxim el valor de la FdT tendeix a destruir la font de la seva riquesa, els mateixos obrers i clar "sin obreros no hay explotación de obreros". Això, sumat a la necessitat de l'existència d'un exèrcit industrial de reserva per a la lliure provisió de treballadors en moments d'expansió i per la pressió a la baixa dels salaris, posa a la classe obrera en una situació per la qual quedaria transformada en "cementerios gigantes en los que sólo de verían huesos de obreros". És justament d'aquesta tendència econòmica que sorgeixen les formes polítiques de l'Estat com.a garant de l'acumulació de capital mitjançant el manteniment de la reproducció de la FdT i de la lluita de classes com a forma interna al moviment del capital perquè la FdT sigui venuda pel seu valor. La conseqüènica política ja hauria de der evident: les reformes burgeses de l'Estat i la lluita dels sindicats pel salari són les formes orgàniques pròpies del mode de producció capitalista mitjançant les quals s'assegura la provisió d'una FdT disponible i que asseguren, per tant, l'acumulació ampliada de capital. La pràctica revolucionària del proletariat ha de trascendir la lluita per les millores estatals i la lluita pel fons salarial si no vol deixar de contribuir en la mateixa reproducciió del capital..!
Ay Rosita, me costaste ovario y medio, neta. Yo no lo llamaría "introducción", creo que para algunas personas que realmente no sepan nada puede resultar muy complicado entender varios conceptos de este libro. Es importante entender el contexto histórico en que fue escrito ya que ahora muchas cosas han cambiado; pero igual me pareció muy útil, sobretodo las comparaciones entre distintos continentes y épocas con sistemas "económicos" distintos. Lo recomiendo? Sí pero después de haber leído otros y haberse adentrado un poco.