Casino de Santa Isabel

by Gemma Freixas

L’endemà de la proclamació de la independència de Guinea Equatorial, algú troba als voltants del barri negre de Santa Isabel de Fernando Poo el cadàver de Pablo Montesinos, un dels capitostos de la comunitat espanyola de la ciutat. Sembla ben bé una mort natural, però un funcionari adscrit a la guàrdia civil, encarregat d’arreglar la paperassa pertinent, començarà a estirar el fil... Amb aquest punt de partida, Casino de Santa Isabel recrea els darrers mesos de la presència espanyola en aquelles terres i el desastre del procés de descolonització. Una història que parla de decisions polítiques irresponsables, d’interessos econòmics, de discriminació entre blancs i negres, entre fangs i bubis, entre homes i dones... i també de desarrelament, d’exili, d’amors truncats i d’un paradís perdut. Gemma Freixas, estretament vinculada a l’antiga colònia espanyola ha escrit una novel·la que recrea lliurement un procés social i polític que la seva família va viure de ben a prop.

208 pages, Paperback

First published January 1, 2013

Reviews

[Vicent · Rating 3 out of 5]

Aquesta novel·la, que el 2013 va guanyar el Premi Roc Boronat, en teoria tracta de la investigació que fa un funcionari guineà adscrit a la Guàrdia Civil sobre la mort aparentment natural d'un peix gros de l'antiga Guinea Espanyola, amb els dies al voltant de la independència de la colònia com a teló de fons. L'estructura de la novel·la, però, fa pensar que en realitat és d'aquestos dies al voltant de la independència del que realment tracta la novel·la, i que la investigació sobre el mort només és l'excusa. La narració d'aquesta investigació és molt fluixa, i, per no fer un espòiler, només diré que la resolució del cas és d'allò més decebedor. En cap cas es pot considerar que aquesta siga una novel·la negra (potser l'autora no pretenia que ho fos).

Pel que fa al model de llengua, hi ha uns pocs castellanismes lèxics: rumiant (remugant), cubilet (gobelet), làmpara (llum); i uns quants més de sintàctics. I té, a més, el defecte del "vavaisme" (absència del pretèrit perfet simple). En resum, no és un desastre, però no destaca per la genuïnitat del català. Una vegada més, un premi concedit a una novel·la en un concurs que, si realment no hi havia res de millor, s'hauria d'haver declarat desert.

[Iñaki Tofiño · Rating 5 out of 5]

Una autèntica meravella. Escrita sense pretensions, recull de manera magistral la vida de la colònia, la història de la independència, les traïcions, les misèries... tot emmarcat en la investigació per resoldre un assassinat. Molt i molt recomanable.