What do you think?
Rate this book
El noi del bus
La Diana agafa cada tarda el bus per tornar a casa després de l’institut. Aquella tarda, s’asseu al costat d’un noi guapíssim, però ell ha de baixar a la parada següent i s’acomiaden sense dir-se els noms ni donar-se els telèfons. Però la casualitat farà que es tornin a trobar i surtin junts seguint un pacte: no es diran els noms durant un mes, ell serà el noi del bus i ella la noia del bus.
- GenresRomance
400 pages, Paperback
First published October 21, 2015
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
November 11, 2017
El noi del bus em va cridar l’atenció per l’originalitat de la sinopsis que parla del fet que dues persones es coneixen però que decideixen no dir-se els seus noms fins al cap d’un mes. Per desgràcia, això ha estat l’únic original en el llibre.
La Diana o Di estudia batxillerat i cada dia va a l’institut en autobús. Un dia per casualitat coneix tres nois: un d’ells, que sembla força simpàtic, a la parada mentre s’espera, el segon a dalt de l’autobús quan ella es queda adormida al seu costat i ell la desperta en voler baixar (aquest és el noi del bus) i el tercer, mentre camina pel carrer. Resulta que un altre dia torna a coincidir amb el seu noi ideal (el segon que va conèixer), conversen durant una estona, sembla que hi ha feeling, s’intercanvien els telèfons però no es diuen els noms. Per una sèrie de casualitats, els seus cercles d’amistats conflueixen (un amic d’ell coneix una amiga d’ella); això fa que es tornin a trobar i iniciaran una relació basada en aquest estrany pacte de no revelar el seu nom fins al cap d’un mes.
La història està escrita des dels punts de vista de la Diana i el noi del bus. Els personatges són excessivament planers i buits de personalitats interessants, falta perfilar-los. Semblen extrets d’un catàleg ple de tòpics i clixés, la qual cosa fa que no puguis congeniar amb ells perquè no semblen reals en cap moment. A una li ha tocat ser la noia indecisa que tot ho perdona, a una altra la que és més extravertida i té les idees clares, un noi és l’infidel i possessiu, un altre és el gai que tot just surt de l’armari, un altre el que ha espatllat totes les relacions i ara vol esforçar-se en aquesta, uns altres dos són la parella perfecta de fa temps, etc. En definitiva, no m’han acabat de convèncer. Les seves personalitats tan maldestrament construïdes i les decisions que prenien, algunes fora de lloc i absurdes en el context on ens trobàvem, simplement no encaixaven ni amb calçador amb les meva manera de ser i pensar. No m’he sentit identificada en cap moment amb la protagonista. M’esperava més d’ella i també de la trama tan i tan superficial i poc treballada.
La història és molt poc realista per no dir gens. La nostra protagonista en dos dies coneix tres nois guapíssims i tots tres es fixen en ella. Un d’ells li declara el seu amor a l’instant només de veure-la, li diu que és la noia de la seva vida i l’endemà li regala un llibre. Increïble! Quina probabilitat hi ha que a algú de nosaltres ens passi això mateix a la vida real? Una entre un milió? Igualment, els dos personatges principals, al cap de poc de conèixer-se, ja estan perdudament enamorats. Aquestes històries d’amor tan precipitat no em solen agradar per ser poc creïbles. A més, el final que ha dissenyat l’autora m’ha semblat molt forçat perquè semblava que tots els amics dels protagonistes haguessin de tenir parella sí o sí, de manera que els que no en tenien abans d’acabar el llibre troben algú amb qui semblen congeniar la mar de bé. No m’ha agradat aquesta necessitat de l’autora que tots estiguessin emparellats com si no tenir parella estigués malament o fos una cosa negativa.
Durant la lectura he trobat algunes coses que no acabaven de quadrar, però entre elles sí que destaco una errada força greu, que espero que en properes edicions es pugui solucionar. La Diana no descobreix el nom del noi de bus fins bastant al final del llibre, però resulta que, una cinquantena de pàgines abans de saber com es diu, ella mateixa esmenta el nom del noi del bus a una amiga seva! Quan el fet de no saber els seus noms és el pilar de tota la trama del llibre, una equivocació com aquesta fa que tota la gràcia i originalitat de la idea quedi desvirtuada.
L’estil narratiu de l’autora tampoc no ha estat gens del meu gust per trobar-lo força infantívol ja que donava importància a situacions que no en tenen gens. Algunes escenes s’han fet massa pesades amb un nivell excessiu de descripció que ha arribat a fer-se etern i avorrit, com l’escena en què els nois ideen un joc per fer petar uns globus.
En definitiva, el llibre no m’ha agradat i estava entre posar-li un 1 o un 2. Al final m’he decantat per un 2 perquè l’autora és molt jove i li cal molta més experiència. La idea és bona però, des del meu punt de vista, està desenvolupada amb molt poca profunditat per uns personatges poc atractius. No és una mala història però senzillament no és per a mi. Segurament per a noietes de 12 o 14 anys pot arribar a ser un bon llibre, però a mi ja m’ha passat l’edat per aquests tipus de converses tan superficials i preocupacions d’una mentalitat tan infantil.
La Diana o Di estudia batxillerat i cada dia va a l’institut en autobús. Un dia per casualitat coneix tres nois: un d’ells, que sembla força simpàtic, a la parada mentre s’espera, el segon a dalt de l’autobús quan ella es queda adormida al seu costat i ell la desperta en voler baixar (aquest és el noi del bus) i el tercer, mentre camina pel carrer. Resulta que un altre dia torna a coincidir amb el seu noi ideal (el segon que va conèixer), conversen durant una estona, sembla que hi ha feeling, s’intercanvien els telèfons però no es diuen els noms. Per una sèrie de casualitats, els seus cercles d’amistats conflueixen (un amic d’ell coneix una amiga d’ella); això fa que es tornin a trobar i iniciaran una relació basada en aquest estrany pacte de no revelar el seu nom fins al cap d’un mes.
La història està escrita des dels punts de vista de la Diana i el noi del bus. Els personatges són excessivament planers i buits de personalitats interessants, falta perfilar-los. Semblen extrets d’un catàleg ple de tòpics i clixés, la qual cosa fa que no puguis congeniar amb ells perquè no semblen reals en cap moment. A una li ha tocat ser la noia indecisa que tot ho perdona, a una altra la que és més extravertida i té les idees clares, un noi és l’infidel i possessiu, un altre és el gai que tot just surt de l’armari, un altre el que ha espatllat totes les relacions i ara vol esforçar-se en aquesta, uns altres dos són la parella perfecta de fa temps, etc. En definitiva, no m’han acabat de convèncer. Les seves personalitats tan maldestrament construïdes i les decisions que prenien, algunes fora de lloc i absurdes en el context on ens trobàvem, simplement no encaixaven ni amb calçador amb les meva manera de ser i pensar. No m’he sentit identificada en cap moment amb la protagonista. M’esperava més d’ella i també de la trama tan i tan superficial i poc treballada.
La història és molt poc realista per no dir gens. La nostra protagonista en dos dies coneix tres nois guapíssims i tots tres es fixen en ella. Un d’ells li declara el seu amor a l’instant només de veure-la, li diu que és la noia de la seva vida i l’endemà li regala un llibre. Increïble! Quina probabilitat hi ha que a algú de nosaltres ens passi això mateix a la vida real? Una entre un milió? Igualment, els dos personatges principals, al cap de poc de conèixer-se, ja estan perdudament enamorats. Aquestes històries d’amor tan precipitat no em solen agradar per ser poc creïbles. A més, el final que ha dissenyat l’autora m’ha semblat molt forçat perquè semblava que tots els amics dels protagonistes haguessin de tenir parella sí o sí, de manera que els que no en tenien abans d’acabar el llibre troben algú amb qui semblen congeniar la mar de bé. No m’ha agradat aquesta necessitat de l’autora que tots estiguessin emparellats com si no tenir parella estigués malament o fos una cosa negativa.
Durant la lectura he trobat algunes coses que no acabaven de quadrar, però entre elles sí que destaco una errada força greu, que espero que en properes edicions es pugui solucionar. La Diana no descobreix el nom del noi de bus fins bastant al final del llibre, però resulta que, una cinquantena de pàgines abans de saber com es diu, ella mateixa esmenta el nom del noi del bus a una amiga seva! Quan el fet de no saber els seus noms és el pilar de tota la trama del llibre, una equivocació com aquesta fa que tota la gràcia i originalitat de la idea quedi desvirtuada.
L’estil narratiu de l’autora tampoc no ha estat gens del meu gust per trobar-lo força infantívol ja que donava importància a situacions que no en tenen gens. Algunes escenes s’han fet massa pesades amb un nivell excessiu de descripció que ha arribat a fer-se etern i avorrit, com l’escena en què els nois ideen un joc per fer petar uns globus.
En definitiva, el llibre no m’ha agradat i estava entre posar-li un 1 o un 2. Al final m’he decantat per un 2 perquè l’autora és molt jove i li cal molta més experiència. La idea és bona però, des del meu punt de vista, està desenvolupada amb molt poca profunditat per uns personatges poc atractius. No és una mala història però senzillament no és per a mi. Segurament per a noietes de 12 o 14 anys pot arribar a ser un bon llibre, però a mi ja m’ha passat l’edat per aquests tipus de converses tan superficials i preocupacions d’una mentalitat tan infantil.
January 17, 2016
OPINIÓN COMPLETA EN: https://ladyacacia.wordpress.com/2016...
Nos encontramos ante una historia de amor adolescente bastante predecible, sobretodo con el final.
Los personajes no están mal, aunque faltaba perfilarlos un poco. Tenían unas personalidades muy típicas y planas. (y le tenía algo de manía a la chica jaja)
Eso si las descripciones están bien escritas y quizás eso hace que la historia sea más llevadera.
La historia esta escrita desde dos puntos de vista y en parte son interesantes las historias así, ya que te da la oportunidad de ver con más profundidad cada uno de los personajes protagonistas.
Con todo esto, no digo que sea una mala historia, pero quizás no sería el tipo de historia para mi.
También hay que tener en cuenta dos factores, es la primera novela de la autora y lo segundo, tiene 15 años. Esto le da merito al libro dándole ese toque más adolescente y fresco.
Nos encontramos ante una historia de amor adolescente bastante predecible, sobretodo con el final.
Los personajes no están mal, aunque faltaba perfilarlos un poco. Tenían unas personalidades muy típicas y planas. (y le tenía algo de manía a la chica jaja)
Eso si las descripciones están bien escritas y quizás eso hace que la historia sea más llevadera.
La historia esta escrita desde dos puntos de vista y en parte son interesantes las historias así, ya que te da la oportunidad de ver con más profundidad cada uno de los personajes protagonistas.
Con todo esto, no digo que sea una mala historia, pero quizás no sería el tipo de historia para mi.
También hay que tener en cuenta dos factores, es la primera novela de la autora y lo segundo, tiene 15 años. Esto le da merito al libro dándole ese toque más adolescente y fresco.
May 3, 2021
Una història amb una sinopsi divertida i original però, que acaba convertint-se en un seguit de tòpics que ens fa sentir allunyats dels personatges. La recreació de tòpics als personatges fa que no aconseguim involucrar-nos en el que senten o viuen i que ho llegim apartats de la història.
És una trama senzilla que ja ha estat molt utilitzada en la literatura romàntica escrita fins al moment en la que diversos nois coneixen a diverses noies i s'enamoren. No aporta grans novetats a aquest model i es fàcil de preveure el que passa a continuació.
És una trama senzilla que ja ha estat molt utilitzada en la literatura romàntica escrita fins al moment en la que diversos nois coneixen a diverses noies i s'enamoren. No aporta grans novetats a aquest model i es fàcil de preveure el que passa a continuació.
October 20, 2022
Me sabe hasta mal ponerle tan mala puntuación, pero de verdad que no me ha llamado la atención para nada, tenía muchísimas expectativas en este libro porque me llamó la atención mucho, pero cuando empecé a leerlo me pareció tope de infantil, no sé si será porque ya he crecido y no me va ahora este tipo de libros, pero de verdad que me he llevado un chasco increíble, me lo he acabado por compromiso y no dejármelo a medias, pero tenía unas ganas tremendas de quitármelo de encima
October 12, 2017
Un llibre molt recomanable!!! M'ha encantat!!!
Ressenya completa a: http://elmalvicidellegir.blogspot.com...
Ressenya completa a: http://elmalvicidellegir.blogspot.com...
February 27, 2023
Me gusta la parte final pq me hizo llorar
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 23, 2023
mel vaig llegui fa temps i em va agradar, pero si el lleguis crec q no m'acabaria
March 21, 2024
The cheating stuff is not my thing.
This entire review has been hidden because of spoilers.
October 2, 2024
Aquest llibre m'ha agradat molt per la seva originalitat. És un llibre romantic molt bonic, el millor que he llegit fins ara.
August 26, 2023
Ja no estem per aquestes tonteries.
November 15, 2015
OPINIÓN COMPLETA --> http://bit.ly/1kvXxfH
El noi del bus era una historia que me llamaba mucho la atención por la originalidad de que dos personas se conozcan y decidan no decirse los nombres hasta pasado un tiempo. Además, me apetecía una lectura ligera, romántica y entretenida.
Para empezar debo decir que la mayor parte de la reseña va a ser negativa, pero no os asustéis, voy a dar mis razones y espero hacerlo lo mayor constructivamente posible.
La trama me ha parecido bastante sencilla, cosa que realmente no me sorprende, si os digo la verdad. Me parece un argumento de libro romántico y ya. Chico conoce chica, y se enamoran pero el amor no siempre es dulce y tal. Pero bueno, sobre este chico conoce a chica tengo que hablar más profundamente, pero tiempo al tiempo. A parte de esta sencillez de trama he encontrado algunas cosas que me han parecido una falta de revisión, y ahora os contaré porqué.
El noi del bus era una historia que me llamaba mucho la atención por la originalidad de que dos personas se conozcan y decidan no decirse los nombres hasta pasado un tiempo. Además, me apetecía una lectura ligera, romántica y entretenida.
Para empezar debo decir que la mayor parte de la reseña va a ser negativa, pero no os asustéis, voy a dar mis razones y espero hacerlo lo mayor constructivamente posible.
La trama me ha parecido bastante sencilla, cosa que realmente no me sorprende, si os digo la verdad. Me parece un argumento de libro romántico y ya. Chico conoce chica, y se enamoran pero el amor no siempre es dulce y tal. Pero bueno, sobre este chico conoce a chica tengo que hablar más profundamente, pero tiempo al tiempo. A parte de esta sencillez de trama he encontrado algunas cosas que me han parecido una falta de revisión, y ahora os contaré porqué.
March 31, 2016
3'5
Ressenya completa:
http://atrapadaentrellibres.blogspot....
Ressenya completa:
http://atrapadaentrellibres.blogspot....
Displaying 1 - 14 of 14 reviews