A veure qui és més alt. Midori, una petita geisha

by Ichiyō Higuchi, Kō Tazawa (translator), Joaquim Pijoan (translator)

És una història d’amor adolescent. La rivalitat no consisteix solament en el joc adolescent de comparar-se l’alçada física, sinó també en el grau de maduresa. O potser també en la intensitat d’amor dels dos protagonistes. La novel·la està ambientada al barri de Yoshiwara, centre oficial de prostitució, un món tancat i força especial, la qual cosa no deixa d’influir en la manera de ser dels nois. Ichiyō Higuchi construeix una història vívida, versemblant i entranyable a partir de la descripció minuciosa de la vida quotidiana dels protagonistes, amb una gran sensibilitat humana i artística. És, sens dubte, una obra mestra de l’època de Meiji.

96 pages, Paperback

First published September 1, 2015

About the author

See also 樋口 一葉.

Pen name of poet and writer Natsu Higuchi. She studied at the Haginosha school of poetry run by Utako Nakajima and showed talent from early on. After her father’s death in 1889, she began writing novels to make a living, but she also had a sideline business, a general merchandise store, because she could not survive on income from writing alone. In less than a year from the end of 1894, she successively published such masterpieces as Otsugumori (The Last Day of the Year), Take Kurabe (Comparing Heights), Nigorie (Troubled Waters), and Jusanya (13th Night). She died at the young age of 24 from tuberculosis.

Her image currently appears on the Japanese 5000-yen banknote.

Reviews

[Marc Tinent · Rating 2 out of 5]

M'ha deixat una mica fred. És com mirar per una finestra al carrer i veure-hi què passa, però a l'hora de la veritat no hi havia cap història que em cridés l'atenció. Tot i ser tan curtet se m'ha fet un pèl llarg. Els tres personatges principals han quedat molt ben dibuixats narrativament, això sí.

[Marc Riera · Rating 5 out of 5]

Un bonic coming-of-age ambientat a Yoshiwara, un barri de prostitució. Seguim la història de tres nois i una noia. La germana de la noia és una prostituta, i de fet a l'edició de l'editorial Lapislàtzuli hi ha un pròleg on s'explica la diferència entre una geisha i una prostituta.

L'autora, Ichiyō Higuchi (1872-1896), és la primera escriptora dona professional al Japó. Tot i morir amb 24 anys de tuberculosi, se la considera una figura clau de la literatura japonesa. Va començar a publicar amb 22 anys. Sembla ser que el 1889 va morir el seu pare (que havia aconseguit estatus de samurai) de tuberculosi i ella es va decidir a escriure per ajudar a l'economia familiar. El 1893 van haver de marxar de la seva casa de classe mitja i van anar a un barri de classe baixa, a 5 minuts a peu del barri vermell de Yoshiwara. Això li va proporcionar material per escriure A veure qui és més alt i d'altres històries. Es considera A veure qui és més alt una de les seves millors obres.

Pel què fa a l'estil m'ha recordat a El río de las luciérnagas de Teru Miyamoto (molt recomanable!), també una mica per la temàtica. Una mica coming-of-age, una mica de quotidianeïtat de temps passats.

L'edició de Lapislàtzuli conté unes imatges que, si bé algunes estan una mica pixelades, ajuden a donar context a l'obra.

Ganes de llegir-ne més coses!!

[Laura · Rating 3 out of 5]

Esta molt ben escrit. Es una historia curta molt descriptiva, pero et deixa una mica fred. Vols alguna cosa més, en relació amb els protagonistes.
El millor és poder veure com vivien en aquella època i les seves costums. Sobretot amb la protagonista com viu i que sent, al ser la seva germana gran una Oiran (prostituta). Com ho encaixa i com ho viu.

[Cristina Gich · Rating 3 out of 5]

L'adolescència no és tant diferent entre països, cultures ni èpoques. La obra està escrita amb delicadesa i et teletransporta als carrers de Yoshiwara (Japó) sense esforç.
Se'm va fer una mica lenta.

[Pilar Villanueva · Rating 5 out of 5]

Aquesta lectura ha estat com mirar a través d'una finestra la vida cuotidiana del barri de Yoshiwara, mentre es segueix el coming of age dels protagonistes.
Molt tendre.

[Clara MD · Rating 3 out of 5]

Me ha introducido más a la cultura japonesa, ayudándome a entenderla mejor.
Aún así, se trata de una novela muy descriptiva que me ha dejado colgada tras terminarla.

[Inés Sèni · Rating 3 out of 5]

3.5

[Carles · Rating 2 out of 5]

Un llibre publicat el 1895. Interesant per a conèixer com era un barri de geishes aquell temps.
Hi ha moltes referències a la forma de vida, costums i paraules que designen objectes quotidians, articles de vestir, menges...
També és molt interessant el pròleg de Ko Tazawa on aprenem el significat real de la paraula “geisha”.
Considerada la narració exclusivament des de l’experiència de lectura, personalment no he sabut deixar-me atrapar per l’argument.
Des d’aquest punt de vista, el valoro com un llibre documental.