La Nau és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero et sacseja. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària.
Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure- hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.
Feia temps que li anava al darrere: una obra guanyadora del premi Just M. Casero de la meva ciutat i alhora que sigui ciència ficció és ben digne de menció. Finalment he fet el pas d'acostar-me a la meva biblioteca de capçalera, tot i què també està disponible en suport electrònic.
Novel·la curta, bona lectura. El protagonista explica les seves reflexions en mig d'un viatge espacial cap a un destí promès, el planeta Xeix. La vida a la nau aparenta ser força idíl·lica, sobretot si es compara - segons es va sabent, mentre se'ns va presentant els diversos tripulants- amb la que deixen enrere al planeta Terra, on tenen una vida bastant de "M"...
M'ha agradat. Comprovo que el Pau Planas té més llibres publicats, li seguiré la pista doncs.
Tot un descobriment, en Pau Planas. Un estil poètic, pausat. S’ha d’assaborir amb calma cada fragment, cada frase, cada paraula. Se’l pot acusar de no arribar enlloc i és cert, però on va la literatura? I on va la vida? Planas literatulitza aquest sentiment d’estar a la deriva, de veure l’atzar de la vida, la manca de sentit de tot plegat i ho fa amb excel·lència.
Com a concepte no és del tot original, però està ben escrit, sense trencar gaires motlles. M'hagués agradat més si no hagués vist per on anaven els trets des de gairebé el principi.
2,5. És el primer audiollibre que escolto, així que la nota pot estar influïda per això. Encara no m’acabo d’acostumar a aquest format. L’estil poètic i pausat de la narració m’ha agradat molt, i en Joan Mora fa una feina esplèndida adaptant les inflexions de veu a cada moment, tot i que l’accent (barceloní?) m’ha despistat una mica.
Això sí, no deixa de ser un llibre amb un protagonista home, escrit per un home, i es nota: la figura de la Nàdia només hi és com a contrapunt romàntic durant la primera meitat, per desaparèixer completament a la segona. La resta d’interaccions mínimament significatives tenen lloc amb altres homes (el capità, el cuiner, el metge…).
És una llectura molt breu amb un world-building escàs i una nau a la qual no li trobo la lògica (em sembla que hi ha poca gent per una nau amb tantes coses, fins i tot vi...). De totes maneres no crec que el world-building o la ciència-ficció siguin la part més important d'aquest relat: és més aviat un assaig sobre les noves oportunitats, els canvis inesperats i l'aïllament, autoimposat o no.
En qualsevol cas, celebro poder descobrir ciència-ficció feta aquí. Tant de bo en trobi molta més.