Els amics, l’escola, els cinemes i les lectures; els carrers del barri de Gràcia, els edificis que ja no hi són i els llocs de tota la vida, a Caldes. Pàgines que reviuen amb emoció i nostàlgia uns anys molt difícils de la nostra història, els de la Guerra Civil i la postguerra, però que,malgrat la misèria i la sordidesa imperants, respiren alegria i goig. «Amb el pare altre cop a casa, vam tenir la sort de reprendre aquella intensa vida familiar, tan senzilla i modesta com plena d’afecte i tendresa, que mai no ens haurien hagut d’alterar. Malgrat les circumstàncies, però, sóc ben conscient que vam tenir sort perquè vam sobreviure i ens vam recuperar.”»
Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, el poble de la seva mare, però ha viscut sempre a Barcelona. Lector de qualsevol paper imprès, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta, a les acaballes del realisme social, i hi aporta certa dosi d'humor (Els orangutans, 1967). Vinculat a Cavall Fort des del primer número (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults (és a punt d'arribar al centenar de títols). És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra.
Lectura muy rápida de memorias y anécdotas durante la Guerra Civil y la primera posguerra, desde el prisma de alguien que intenta recordar sus sensaciones de niño. Muy ameno de leer, aunque lo que explica es muy costumbrista y no deja mucha huella.