Laia

by Salvador Espriu

L'autor ens narra la colpidora història de Laia, una figura femenina magistralment dibuixada enmig de les "esvanides ombres del nostre mar". Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu d'un poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que ens sorprèn més d'aquesta novel·la no és sols la seva evident resistència al pas del temps, sinó, sobretot la seva capacitat de fer-se més "viva" al lector actual, a mesura que el món que la féu possible s'allunya més de la nostra època.

Genres: Fiction, Classics

118 pages, Paperback

First published January 1, 1932

Reviews

[mariona · Rating 3 out of 5]

Escrit amb molta cura i una prosa fantàstica, però no he tingut paciència i, crec que per això, no l’he entès prou. El final encara m’ha agradat, però. En general, una altra lectura, no sé pas què dir-ne més…

[Martí Vintró · Rating 5 out of 5]

Per totes aquelles persones que ens agrada el mar, Laia, és un regal preciós. A mi m'ha fet recordar anar amb els meus pares al cotxe un dia d'estiu cap a la platja de Roda de Barà per passar-hi el dia sota la llum del sol sobre la sorra jugant mentre se sentia la remor del mar de fons. El llibre en concret se centra en la vida d'un petit poble de la costa catalana un poble de pescadors i gent humil i ens descriu la vida en aquest entorn. Salvador Espriu, amb mestria en poques pàgines aconsegueix descriure la gent del poble fent que cada membre d'aquest sigui característic i únic. Amb la seva escriptura també li dona vida al mateix poble fent que la mateixa narrativa esdevingui en el moviment ondulatori de les onades i aconseguint que tot el relat, sense centrar-se en un personatge o una acció concreta, sigui interessant i se senti real i sincer. Per acabar també voldria parlar del paper que juga la Laia en tot això i com em sembla un personatge súper ben construït. Jo vaig pensar que pel mateix títol del llibre la protagonista seria la Laia i bé, és cert que ho és, però no de la manera convencional. El protagonisme de la Laia ve donat de forma indirecta, amb això vull dir que la Laia es fa protagonista per tot el que acabem sabent d'ella a través de la resta de personatges, el com ells o elles la descriuen a la Laia, com la veuen, etc. Laia acaba esdevenint un personatge molt complex participant de l'acció d'una forma no explícita al 100% i per coses que no comentaré que sí que són rellevants a la trama ella acaba representant tota la idea fonamental que jo entenc representa el mar i la vida en un poble pescater en aquest llibre, una idea de lleugeresa que no es ven bé com descriure. En conclusió, molt bon llibre.

[emma · Rating 4 out of 5]

Molt bon llibre. No plot just vibes (m'hauria agradat una mica més de plot perq estava invested). Però molt bo. Molt ben escrit. Es nota, però, que és un llibre de joventut (no necessàriament negatiu).

[Marta Ramos · Rating 3 out of 5]

Feia temps que el volia llegir ja que, en part, el meu pare va posar-li el nom de Laia a ma germana pel personatge de la novel·la.
He de dir que no m’ha acabat de fer el pes, tot i que s’ha de reconèixer que per tenir tan sols divuit anys en el moment en què la va escriure, Salvador Espriu mostra una gran maduresa.

[Daniandro · Rating 2 out of 5]

Bellesa i creativitat en la forma d'expressar les imatges i recrear el món. A vegades, quasi poètic.
Així i tot, no he arribat a conectar amb la història i amb els personatges.

[sara]

no m’ha acabat de fer el pes. hi ha descripcions impressionants al principi de cada capítol, però després em
perdo i m’avorreixo. no ho sé, si no hagué estat una lectura obligatòria, crec que l’hagués deixat.

[Samanta Górnicka]

Unes despcripcions d'una sensibilitat dolçament plaent que dibuixen un poble que explores amb tots els sentits. Escenes d'una hipocresia estrambòtica que revel·len moltes actituds de l'època. Una protagonista desvalguda que a estones m'ha semblat massa allunyadada del lector, ja que a capítols es perd, i quan la recuperes ja és el final del llibre i et quedes amb la insatisfacció d'una complexitat que no ha acabat de ser explotada narrativament. Altres personatges que ens trobem pel camí estan molt ben caracteritzats, però com són anecdòtics tampoc acabes d'endinsar-t'hi. Una obra bella i intel·ligent, però que et deixa assedegat.

[Gynee · Rating 5 out of 5]

Colpidora, se'ns dubte, i un bon retrat d'un poble qualsevol lliurat a la desgràcia de ser pobre i ignorant. Laia, abandonada i maltractada per la vida queda amagada i esclafada pel seu entorn, els personatges amb qui conviu i que tenen les seves pròpies històries i drames. El llenguatge és evocador i suggeridor, i funciona molt entre línies. Espriu, formidable.

[Adrià Guasch · Rating 5 out of 5]

Laia és una obra enigmàtica i esquiva, a la qual resulta difícil atorgar adjectius planers i manits. El fet que pretengui ser tan freda i al mateix temps resulti tan visceral és sense dubte mèrit de l'afiladíssima prosa d'un jove Salvador Espriu.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Publicada el 1932 i revisada el 1968. Explica la història d’una dona d’un poble de pescadors (Arenys-Sinera) des de la infantesa fins a la maduresa, Laia personifica el caràcter tràgic de l’existència, la solitud, víctima i botxí alhora, enganyadora i enganyada.

[Sergi]

No nego el talent del Salvador Espriu ni que té molt mèrit haver escrit aquest llibre amb 18 anys, però la veritat és que se m'ha fet llarg i carregós. Esperava una història (no dic que no la hi hagi) i he trobat més aviat poesia, la qual respecto molt però em costa disfrutar.

[Laia Ruiz · Rating 4 out of 5]

va ser un regal pel títol q porta el llibre i la laia en qüestió té una vida de merda😁 igualment és preciós de lo trist q és i el capítol de la pregària és espectacule

[Marc Salomón · Rating 5 out of 5]

A cavall entre el decadentisme i el realisme, Laia és una novel·la breu que parla sobre la lluita d'un poble mariner i la seua protagonista, Laia, contra les forces de la natura: la naturalesa externa, fixada en la mar, les ones i la muntanya agrest; la naturalesa interna, la psique turmentada (individual i col·lectiva) dels personatges que els arrosseguen contra els esculls de les passions humanes i la psicologia reprimida. Les forces espirituals, si bé força desdibuixades i reduïdes a un folklorisme que frega la superstició més que la fe devota (heus ací allò que anomenen "religiositat popular"), també juguen un paper important en l'obra. Tot plegat, Laia és una imatge plàstica de la lluita entre les forces de la natura i l'individu, encarnada en la protagonista, fugissera i dominant, i la seua navegació envers una llibertat que mai sembla arribar. Espriu fa gala del coneixement d'una llengua viva i arrelada a l'àmbit mariner que devia conéixer arran de les estades familiars a Arenys de Mar, si bé de vegades peca d'aquella densitat impressionista del modernisme; la novel·la ha sigut revisada per l'autor en tres ocasions des de la seua publicació original en 1932, fruit de la precisió obsessiva que Espriu intentava atorgar a la novel·la, a cavall entre la llengua familiar i el joc plasticista de la llengua literària conreada pels seus coetanis. Tanmateix, és una lectura lleugera, amable i corprenedora, que no abusa dels colps d'efecte, si bé l'estructura coral del text fomenta la resolució dels conflictes gairebé immediata.

[LLibreZeta · Rating 3 out of 5]

Un petit poble de mar, la pesca és el mitjà de vida de la majoria dels seus vilatans. Principis del segle XX. La Laia és una noia del poble estranya, poc estimada, fins i tot repudiada per la resta. Es casa sense amor, el dia de Tot Sants, amb el Quelot. Tenen un fill esguerrat. El Quelot fuig de casa sempre que pot, es refugia en el beure, quan torna a casa l’única manera de comunicar-se que té amb la seva dona és a través de les mans, de la violència. L’Esteve entra a la vida de la Laia, són amants. La gent del poble parla, xafardeja.

L’autor la va escriure el 1932, tot just tenia 18 anys. Una tragèdia, plena de personatges miserables, tant els rics com els pobres. En un entorn rural, religiós, conservador i opressor.

Es veu una clara influència de “Solicitud” de la Caterina Albert. Ambient opressiu, una protagonista solitària i totalment desvalguda, un amor impossible. I està escrit en una prosa poètica excel·lent. Amb un vocabulari precís i delicat.

El ritme és molt lent, el que té més força és l’ambientació. La lectura és molt ràpida perque és una novel·la molt breu.

M’ha agradat llegir Espriu tot i que la novel·la en sí no m’ha entusiasmat.

[Lucia Garcia · Rating 3 out of 5]

La història no té res més enllà de voler posar en evidència un mon concret. Un mor dur i cruel, on una tempesa pot esfonsar les embarcacions o un brot de còlera es pot endur mitg poble… no entenc molt perquè es titula Laia… La única cosa que destaco és l’escriptura d’Espriu, a vegades no entenc res, però el seu talent és innegable. Tot i que, sincerament, em
cansa; no tinc paciencia i potser per això no l’entenc.

[Mireia P · Rating 5 out of 5]

Vocabulari ric, riquíssim. Prosa plena d'enumeracions que et planten al davant els paisatges i misèries del poble de costa. Un llibre bressolat per la resignació constant que va d'escena en escena, banyades pel mar i el salobre.
Llibre de llegir atentament, això sí, per entendre allò que passa i ens explica Espriu. Si et despistes pot embolicar, però això no treu les ganes de més. Potser el fet d'haver vist abans l'adaptació cinematogràfica m'ha ajudat.

[Emma Prado · Rating 2 out of 5]

Maybe it’s because I haven’t tried enough, that I haven’t really understood it.

It has felt like when you used to watch something on tv and the signal would go off from time to time and you’d be missing the plot? I think I didn’t get what was happening very well. Maybe it was because it was kind of poetic and everything was quite direct.

The sea images and the life of a fishing small town were really beautiful!

[Quim Melchor · Rating 4 out of 5]

Quin geni. Alhora narració de recorregut i llibre de relats. La història avança subtilment, pels marges del text. Tot respira i et porta a un lloc i una gent —a falta d’una construcció més adequada— fascinantment grotescos.

Menció especial pels capítols XV, XVI, XVII I XVIII. Quina tirada, per favor!

[Laia · Rating 2 out of 5]

m'havia fet una idea del que seria l'obra i ha resultat ser una alta. tenia masses expectatives i ganes de llegir-lo, però al final m'ha costat fins i tot acabar-lo.
tot i això, destacar que està molt ben escrit i hi havia fragments que semblaven poesia, com descriu paisatges i transmet el que representa la Laia...

[Pep Aizpitarte · Rating 4 out of 5]

Imatges concretes, trama i estil àgils, vocabulari precís i delicat. La història fluctua entre la cruesa d'escenes ben dramàtiques, amb un deix fins i tot guimeranià, i la placidesa i el misticisme d'una narrativa poètica oberta als paisatges naturals i a la religiositat que impregna els personatges i les seves accions. Hi passen coses! Es diuen coses! I, sobretot, com es diuen!

[Laia Lladó · Rating 2 out of 5]

hum... crec que no l'he acabat d'entre ossigui la trama de la Laia si, però han aparegut molts personatges i no els he sabut ubicar, s'han quedat per allà pul·lulant.
i en realitat tampoc m'esperava res millor d'aquest llibre, simplement la protagonista que ja m'ha fet el pes i el seu nom :)

[Lena Hilfiker · Rating 2 out of 5]

Nice imagery & descriptions - obviously (Salvador Espriu). However, found the plot rather plain and uninteresting

[Helena Soldevilla]

"Ara no anava bruta i esquinçada i es convertia en una noia bonica".

[Anna · Rating 5 out of 5]

Fantàstic, Espriu. 18 anyets...

[Adolf Boldú · Rating 4 out of 5]

Magistral dibuix d'una figura femenina que ens remet a un poble mariner català.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

He oblidat pràcticament tota la història però recordo que em va agradar. Potser seria millor un 3,5.

[Jan · Rating 3 out of 5]

3.5*

[Marisa · Rating 2 out of 5]

Llibre ple de poesia, però m'ha costar connectar amb s'història, entendre i conèixer a na Laia.

[Laia · Rating 5 out of 5]

“Es tombà. Que no el sentia? S’estranyà en adonar-se que ella plorava.”

[Núria Aragonès · Rating 3 out of 5]

Massa correcte, massa vocabulari