El zoo d’en Pitus

by Sebastià Sorribas, Pilarín Bayés (illustrator)

Què faries si el teu millor amic estigués malalt? Si sabessis que només el pot curar un metge de Suècia i que ell no té prou diners per a pagar el viatge? Segurament faries el mateix que els amics d'en Pitus: organitzar-ne una de grossa per tal d'ajudar-lo. La colla d'en Pitus decideix muntar un Zoo molt original, amb tigre inclòs, per donar un cop de mà al seu amic.

Genres: Childrens, Classics, Spanish Literature, School

149 pages, Paperback

First published January 1, 1966

About the author

Sebastià Sorribas i Roig (el Raval, 19 de novembre de 1928 - Barcelona, 6 de desembre de 2007) fou un escriptor català especialitzat en la literatura infantil i juvenil.

Reviews

[Núria]

Aquest va ser el primer llibre de debó que vaig llegir. Vull dir el primer que no era ni un conte ni un còmic que vaig llegir. Ja aleshores em vaig sentir orgullosíssima d'haver llegit un llibre amb una lletra que em semblava tan petita i atapeïda. Així que no puc fer res més que posar-li les cinc estrelles. No fa tant de temps el vaig rebuscar per casa perquè tenia ganes de rellegir-lo. No el vaig trobar però continuo amb ganes de rellegir-lo. Potser només és perquè em porta tants bons records. Encara recordo com jo també volia muntar un zoològic en un solar i com estava segura que si en Fleming hagués vingut a la meva classe jo "hauria anat per ell". Aquest llibre va representar l'inici de la meva vida com a lectora i sempre li estaré agraïda. Després de tants anys, quan hi penso, encara sento una escalforeta dins meu.

Actualització a 25-12-08

Un dia vaig entrar en una llibreria on tenien moltíssims llibres per a nens, però l'únic que realment em va cridar l'atenció va ser El zoo d'en Pitus. I el vaig tornar a comprar. Sabia que tenia una còpia a casa, però no sabia on. Així que el vaig tornar a comprar. Volia rellegir-lo. Ahir vaig acabar-lo. M'ho he passat molt bé. Crec que no és només pel factor nostàlgia. Segueix semblant-me un llibre preciós sobre l'amistat, sobre tot el que poden conseguir els nens si s'ho proposen. És un llibre que és pura bondat. Tal com el recordaba. I de debò que et fa venir ganes de ser millor persona. M'agrada que no conti grans aventures sinó que sigui (relativament) realista y quotidià y molt urbà. Ha estat magnífic llegir un llibre que no té ni una gota d'ironia ni cinisme, ple d'innocència. I en Flemming em segueix semblant adorable.

[Alejandro Orradre]

Todo niño y niña debería leer este canto a la amistad, una enseñanza sobre la importancia de querer a los demás todo el tiempo, sin esperar nada a cambio y con alegría.

Leí El zoo d'en Pitus tres o cuatro veces durante un verano y al terminar quise comprar un tigre para el barrio; mi madre fue condescendiente con su respuesta, en el ayuntamiento no tanto y me mandaron a tomar por culo.

[SSS_10]

Me ha parecido aburrido y no me lo esperaba. Pero está muy bien escrito y la razón por la que hacen el Zoo es muy bonita.

[Judith]

primeres lectures... que van endinsar cap a la meva passió lectora

[Emma Prado]

It’s just the sweetest story! I hadn’t read this book since I was in primary school, and it brings sweet memories.

On top of that, Pilarin Bayés doing all the illustrations. She’s the best.

[Laia Lladó]

digues digues...

[Berta Noguera]

Mai és tard per llegir un clàssic i menys si està firmat per la Pilarín!!

[Luis Rolando Durán Vargas]

Un libro infantil hermoso, lleno de ingenuidad y sabiduría. Ansío leerlo con Eva muy pronto.
Comencé a leerlo hace como 40 años, cuando una amiga de mi mamá vino de visita y lo traía. Lo leí con avidez, pero no lo pude terminar ese día. Nunca más lo volví a ver.
Hoy, cuando entré al club de los 50, como dice Silvio Rodríguez, lo conseguí y lo leí. Con el deleite del niño que se quedó con la historia sin terminar.

[Enric Llistuella]

Quanta emoció al rellegir aquest clàssic juvenil. El que explica, com ho fa, els detalls que s'intueixen d'adult i l'ambient que genera es d'una obra juvenil que desperta uns sentiments molt agradables. Ganes de tornar-lo a rellegir

[Carles]

El vaig llegir de petit, quan el pare el va portar a casa. Jo deuria tenir uns vuit o deu anys.
El meu pare era amic de l’autor. Tenim el llibre amb una dedicatòria molt bonica.

Penso que és un cant a l’amistat i a la solidaritat.
Treballar en equip. Acceptar el teu paper. Respectar la jerarquia.
Especialització. Conèixer els punts forts de cadascú.
Organitzar. Tenir idees. Fer reunions. Demanar ajuda.

Planificar. Tal com emfatitza la meravellosa última pàgina titulada “Parlem d’aquest llibre”:

”De primer, han treballat amb el cap.”

Més de cinquanta il·lustracions de Pilarín Bayés, començant ja a les mateixes guardes del llibre, on se’ns mostren els carrers del barri i alguns llocs interessants per a la història que llegirem, com ara on viuen els protagonistes, el solar del zoo...

Recordo que de petit em fascinava obrir el llibre per la doble pàgina 88/89, la cova del Papu-Fred en secció.

I al final, l’espectacular làmina de les pàgines 120/121, el dia de la inauguració, on probablement hi podríem comptar dues-centes persones representades.

"Els senyors de la casa del Brull no tingueren cap inconvenient en deixar un conill del seu corral. El senyor Pujades en trià un que feia cara d’espavilat.”

[Aleix Dorca]

Quina meravella! Un influx d'aire fresc!

No us enganyaré, al final tenia llàgrimes als ulls...

Un llibre que m'ha retornat a la meva infantesa. Ai, si queda lluny, ja.

Ja sé que ho sabeu, però aquest llibre és molt recomanable.

[Antoni]

Un clàssic. Un clàssic vigent. Explica una història que serveix ara igual que als anys 60: el poble, la ciutadania, la classe obrera s'organitza per salvar als més dèbils que el sistema ha arraconat. Això en un llibre infantil i ben escrit.

[Carla]

Simplement em va encantar

[Guida Al·lès]

Per fer ganes als al.lots d´iniciar projectes pel seu propi compte.

[Lula Mae]

Un clàssic.
La bona puntuació és més per motius sentimentals i nostàlgics que per criteri literari.

[VakeOikki]

La historia en sí es molt maca i esperançadora, però hi ha coses que han envellit malament :)

[Sara]

El zoo d'en Pitus és un llibre ideal per passar una tarda llegint si t'avorreixes o no saps quin llibre llegir.

Tracta d'un grup de nens i nenes d'un barri de Barcelona que decideixen fer un zoo amb diferents animals com rates, gossos, sargantanes, etc. per recollir diners per pagar un viatge a Suecia al seu amic Pitus, que s'ha posat malalt i per curar-se l'ha de tractar un metge suec famós.
Veurem com en Tanet, en Fleming, en Cigró, la Mariona, en Juli i en Manelitus s'organitzen amb tots els nens i nenes del barri, amb qui han de portar els animals, fer els tancats on guardaran els animals i dibuixen els cartells de propaganda. I com a poc a poc, fan veure els adults que no ho deixaran córrer ni se'n cansaran, sinó que ho continuaran fent fins al final per una causa ben noble.

És un llibre amb molt d'humor i amb molts valors: d'amistat, perseverar, lluitar... I que passi el temps que passi no passa mai de moda, ja que tant l'humor com els valors que transmet són atemporals. Ah, i la lectura no es fa gens pesada i és molt agil.

[Silvia Llado]

Mai l’havia llegit de petita, i m’ha costat 38 anys descobrir aquest clàssic català… però ha valgut molt la pena! El Zoo d’en Pitus ha estat una lectura familiar en veu alta que hem gaudit molt amb els meus fills de 6 i 9 anys. Ens ha impressionat com la colla s’organitza de manera decidida i intel·ligent, com resolen problemes junts i aconsegueixen implicar tots els nens i nenes del barri en un projecte comú i solidari. M’ha agradat molt també com alguns adults col·laboren amb coneixement i contactes, però sense fer-lis la feina no prendre el protagonisme als nens. Una història plena de valors i inspiració! Fantàstic!

[Matias P.]

Se entiende que este libro sea un pequeño clásico de la literatura infantil, pues la aventura heroica y, al mismo tiempo, muy pedestre, prácticamente creíble, que narra toca mucho lo emocional.

Para un niño de 7-10 años debe ser trepidante meterse dentro de esta historia, que te hace sentir como si pudieses ser uno más en esa gigantesca pandilla que espontáneamente se cohesiona para lograr un proyecto casi imposible impulsada por la solidaridad.

Dentro de un par de años, lo leeré con mi hijo sin ningún tipo de duda.

Por otro lado... Tengo que decir que, como adulto, prefiero la literatura infantil más mágica y traviesa.

7/10

[Monalisa]

Es éste un libro que no pasa de moda con los años. Una bonita novela en la que los niños de un barrio de Barcelona deciden organizar un zoo para obtener dinero para ayudar a un niño enfermo a curarse. Aparecen muchos personajes que viven muchas pequeñas aventuras. En mi opinión, aparte de la historia en sí, lo que hace especialmente atractivo el libro es la sencillez con que se cuenta y el lenguaje en que está narrado, que lo hace muy cercano a los niños. Un cuento divertido y alegre, que es imposible terminar sin una sonrisa en los labios.

[Gerard De Josep]

El que més m’ha interessat del llibre és la naturalesa coral d’una obra que porta el títol d’un personatge que pràcticament no hi surt, però que és el motor de tota la història. Aquest fet és original i permet una conversa en clau metaliterària d’allò més rica amb els infants.

Ara bé, en general m’ha semblat avorrit, inversemblant i crec que el Raval no hi té absolutament cap pes com a espai físic, que era una cosa que d’entrada em feia gràcia de veure: com s’havia parlat del barri en un clàssic de la literatura infantil catalana.

[Tea73]

This is a pleasant enough book, but it lacks depth. A bunch of friends in a working class neighborhood of Barcelona organize a zoo as a fundraiser for a friend who can't afford a special medical treatment available only in Switzerland. It's actually translated from the Catalan. Cute illustrations. Easy enough for an intermediate Spanish student like me.

[Abril]

No me lo he leído por gusto si no porque a mí padre le hacía mucha ilusión que me leyera el libro de su infancia y así lo he hecho pero para el tipo de libros que me gustan a mí es bastante difícil infantil pero estoy segura que si lo hubiera leído con 6-7-8 años me hubiera encantado

[Natalia]

Un libro infantil precioso, con unos mensajes importantísimos: la importancia de la solidaridad, la amistad y la capacidad de los niños para organizarse y actuar por una buena causa.

Me ha parecido muy tierno y muy emocionante.

[Anna]

Aquest es un dels llibres que mes vegades he llegit, era un dels meus preferits de petita i encara de tant en tant l'agafo i em sorprenc perquè em fa somriure com la primera vegada

[Àlvar Vilarrúbias]

Este libro fie una buena historia de pequeño. Me entretuvo y me gustó.

[Coco]

6/10

[Yolanda]

El meu llibre preferit de la infància q em va convertir en lectora.

[Dídac]

M'el esperava pitjor

[Dolors]

Llegir aquest clàssic amb les nenes ha estat un regal. Quanta nostàlgia i bons records...