What do you think?
Rate this book
La nació dels valencians
Hi ha països on la identitat nacional, el sentit de la història, el nom, els símbols, la llengua i l'espai polític no estan en discussió. Però també n'hi ha de definició confusa, de nom incert i de destí abocat perillosament a una probable desintegració. Aquest pot ser el cas valencià, un país on la reflexió -i l'acord- sobre el «ser» i el «no ser» no és un luxe acadèmic, sinó una condició necessària per existir com a col.lectivitat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles.
Joan F. Mira va publicar la primera versió d'aquest assaig el 1997, amb el títol de «Sobre la nació dels valencians». Tot i que no va complaure unànimement, va esdevenir un text referència del valencianisme nacional per la seva perspicàcia i sentit de la realitat. L'evolució personal i social han dut l'eminent antropòleg i escriptor a revisar-lo i a publicar-lo de nou, en un moment en què la societa valenciana està bregant per decidir el seu futur.
Joan F. Mira va publicar la primera versió d'aquest assaig el 1997, amb el títol de «Sobre la nació dels valencians». Tot i que no va complaure unànimement, va esdevenir un text referència del valencianisme nacional per la seva perspicàcia i sentit de la realitat. L'evolució personal i social han dut l'eminent antropòleg i escriptor a revisar-lo i a publicar-lo de nou, en un moment en què la societa valenciana està bregant per decidir el seu futur.
266 pages, Paperback
Published October 1, 2015
1 person is currently reading
12 people want to read
About the author
Joan F. Mira
57 books17 followersJoan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d'Acció Cultural del País Valencià.
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
October 6, 2024
«Qué vos passa? Qué vos passa?
Qué vos passa, valencians?
El nostre país vol viure
sense perdre l'identitat»
-Paco Muñoz
Pot ser aquesta ressenya siga dispersa i, fins i tot, parle un poc més de mi que del llibre en sí. Pregue als lectors una mica de comprensió, aquest és un tema sensible per a mi.
El present assaig, fet per Joan Francesc Mira de qui he llegit també «Els treballs perduts» (llibre que recomane efusivament), tracta de la delicada qüestió de la nació e identitat valencianes.
Cal felicitar al autor, primer que tot, per l'estructura. Mira ens porta des d'una mena de llimbs identitari amb un principi d'insuficiència (la idea comú a les nostres ments de que «ser valencià es ser poca cosa») fins a una conclusió, més pràctica que ideològica. L'assaig va disseminant els seus continguts amb una exposició i interpretació dels més de 5 segles d'Història valenciana, potser es faça densa (per mi ho va ser) però és necessària per als punts subsegüents.
Una de les tesis sostingudes per un ja madur Francesc Mira es la de que el País Valencià ha de tindre l'aspiració, en forma de convicció moral comunitària, de ser un poble "normal" com la resta de pobles. Un poble en sí mateix, i no una part de qualsevol altre (siga espanyol o català). Segons passen les pàgines de l'assaig el lector atent podrà conéixer bé qui ha sigut i qui és l'autor, i com ha madurat la seua posició política e ideològica des de aquell foll periode d'insurrecció i revindicació "novacançonista" ocorrit entre els seixanta i el huitanta, on probablement calia ésser més absolut i radical en els posicionaments, per les coses del context històric.
M'en porte moltes idees i temes per a la reflexió d'aquest llibre. Al qual agraïsc, per sobre tot, un tarannà que estime moderat; perqué, sent realistes, haguera desestimat ràpidament qualsevol pamflet espanyolista o catalanista. Tinc moltes preconcepcions i experiències amb els dos "bàndols" com per a suportar-los en format oral, escrit o qualsevol altre.
Voldria dir tantes coses més... Però no serien pròpies d'una ressenya, sino d'un diari o una conversació profunda amb amics.
Si ets un valencià amb una incomoditat punxant al voltant de la teua identitat individual o coŀlectiva, aquest assaig por fer-te molt bé com, pense, m'ho ha fet a mi.
4.5 ⭐
✍🏼 Escrit per un valencià amb molts kilómetres físics i mentals, fill d'un xurro i una andalusa, en algun lloc de Castella la Vella.
Qué vos passa, valencians?
El nostre país vol viure
sense perdre l'identitat»
-Paco Muñoz
Pot ser aquesta ressenya siga dispersa i, fins i tot, parle un poc més de mi que del llibre en sí. Pregue als lectors una mica de comprensió, aquest és un tema sensible per a mi.
El present assaig, fet per Joan Francesc Mira de qui he llegit també «Els treballs perduts» (llibre que recomane efusivament), tracta de la delicada qüestió de la nació e identitat valencianes.
Cal felicitar al autor, primer que tot, per l'estructura. Mira ens porta des d'una mena de llimbs identitari amb un principi d'insuficiència (la idea comú a les nostres ments de que «ser valencià es ser poca cosa») fins a una conclusió, més pràctica que ideològica. L'assaig va disseminant els seus continguts amb una exposició i interpretació dels més de 5 segles d'Història valenciana, potser es faça densa (per mi ho va ser) però és necessària per als punts subsegüents.
Una de les tesis sostingudes per un ja madur Francesc Mira es la de que el País Valencià ha de tindre l'aspiració, en forma de convicció moral comunitària, de ser un poble "normal" com la resta de pobles. Un poble en sí mateix, i no una part de qualsevol altre (siga espanyol o català). Segons passen les pàgines de l'assaig el lector atent podrà conéixer bé qui ha sigut i qui és l'autor, i com ha madurat la seua posició política e ideològica des de aquell foll periode d'insurrecció i revindicació "novacançonista" ocorrit entre els seixanta i el huitanta, on probablement calia ésser més absolut i radical en els posicionaments, per les coses del context històric.
M'en porte moltes idees i temes per a la reflexió d'aquest llibre. Al qual agraïsc, per sobre tot, un tarannà que estime moderat; perqué, sent realistes, haguera desestimat ràpidament qualsevol pamflet espanyolista o catalanista. Tinc moltes preconcepcions i experiències amb els dos "bàndols" com per a suportar-los en format oral, escrit o qualsevol altre.
Voldria dir tantes coses més... Però no serien pròpies d'una ressenya, sino d'un diari o una conversació profunda amb amics.
Si ets un valencià amb una incomoditat punxant al voltant de la teua identitat individual o coŀlectiva, aquest assaig por fer-te molt bé com, pense, m'ho ha fet a mi.
4.5 ⭐
✍🏼 Escrit per un valencià amb molts kilómetres físics i mentals, fill d'un xurro i una andalusa, en algun lloc de Castella la Vella.
October 16, 2022
Una reflexió assenyada sobre la transversalitat de cultura, llengua i política, més urgent quant més amenaçades de marginació o extinció. Altres cultures sòlidament consolidades no necessiten fer aquesta reflexió, encara que no deixen de fer-les constantment -vegeu sinó la reiterada sobre la hispanitat-. Una actualització sobre una pretesa condició valenciana, aliena òbviament al procés de castellanització creixent, però també de qualsevol veleitat "catalanista" més enllà de la, també òbvia, unitat lingüística. Argumentació sustentada en una contundent revisió de la història remota i recent, que duu a l'autor a reconsiderar els seus posicionaments de passades èpoques.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews