Garson és un noi a punt de complir catorze anys que viu en un poble d'Irlanda amb la seva mare. Diagnosticat amb síndrome d'estrès posttraumàtic, la seva vida i el seu destí canviaran a partir del moment en què, de nit, guaita uns bòlids estranys que solquen i aterren sobre unes muntanyes properes.
Sergi G. Oset es declara damnat pel pensament filosòfic esbiaixat d’autors com En$i On$i, Stergin Osetkinj i S. G. Osecraft. En els pocs moments de lucidesa que li queden s’endinsa pels camins plens de paranys del necrotrap, l’splatterpunk o el Bizarro. Ha publicat els reculls de Microrelats "El último vuelo del Microraptor" (Editorial Nazarí), "Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund" i "El Tritón que me trituró" (Orciny Books), la novel·la "Adzum i els Monoculars: Fusió!" (Edicions SECC) i ha traduït al català el recull de microrelats splatterpunk "Nines, linxs, nais" (Pathosformel Editorial).
Hi ha coses del llibre que m'han agradat però no he arribat a copsar el Sergi que em fa trempar, aquell de la prosa precisa, profunda i lacerant com un bisturí en mans del 'mad doctor'.
Diu en Sergi (l’autor) que aquesta brevíssima obra és una contel·la (un conte amb estructura de novel·la), però per a mi és un conte, i ni tan sols un conte gaire llarg. Recorda una mica la pel·lícula Encontres a la tercera fase i es llegeix en un sospir. És una història que per a mi resulta massa breu (m’hagués agradat més que fos una novel·la curta) però que, com tots els textos de l’autor, va directe al gra, és àgil, està ben contada i no ofereix moments de respir. No sé si és fàcil d’aconseguir ara, jo la vaig comprar a les primeres Convivencias Bizarras i la tinc signada i tot. La llegeixes en un sospir, això sí, i el món que presenta és molt interessant. Paga la pena i la recomano. La he gaudit molt.
Al final podem llegir el microconte del qual surt aquest conte breu. no aporta res a la història però és curiós de llegir.