VAE VICTUS narra cuatro nuevas aventuras del ingeniero Martí Zuviría.
El libro comienza el 12 de septiembre de 1714, el día siguiente de la caída de Barcelona y poco antes de que Zuviría huya a Norteamérica, donde ayudará a los indios yamas en la guerra contra los colonos ingleses. Después de la aventura americana, volveremos a Cataluña, pero también iremos a Londres, Alemania e incluso a Nueva Zelanda. Nos reencontraremos con personajes históricos que ya conocimos en VICTUS, como el ambiguo duque de Berwick, su acérrimo enemigo Verboom o el admirado general Villarroel, al mismo tiempo que descubriremos a algunos nuevos, como el famoso guerrillero antiborbónico Pere Joan Barceló –alias Carrasclet– o el explorador inglés James Cook.
Sánchez Piñol confirma con VAE VICTUS su pulso narrativo, un equilibrio prodigioso entre el rigor histórico y la imaginación más desbordante y un sentido del humor que convierten su prosa en una de las más modernas y a la vez populares de nuestro tiempo.
Albert Sánchez Piñol was born in Barcelona in 1965 and is an anthropologist and writer. His writing has appeared in several journals, and Cold Skin is his first novel. Already translated into fifteen languages, it won the Ojo Critico Narrativa prize on its original publication in Catalan in 2003.
Calia fer una segona part de "Victus"? O potser ens hauríem de preguntar, ens trobem davant la segona part de "Victus"? El que ja no preguntem és si hi haurà, com a mínim, una tercera part, ja que el final obert de la present obra deixa clar que el negoci continua endavant. El que ja esdevé més inconex és la relació amb "Victus". Comencem l'endemà de l'11 de Setembre de 1714, i el que succeí aquell dia esdevé omnipresent i causa del que es va explicant a les pàgines posteriors. I s'explica no una, sinó diverses històries, d'interès molt irregular, tan si ho llegeixes amb ulls d'historiador com amb ulls de lector de novel·les. El llibre permet al lector profà conèixer interessants esdeveniments històrics (la revolta indígena a Carolina del Sud el 1715, la guerra franco-espanyola de 1719 en que es va plantejar la restitució de les institucions catalanes,...), i la ironia es converteix, potser, en el millor (les pàgines en que el protagonista desmitifica la batalla de Dettingen, el 1743, davant d'una audiència que anava a escoltar-ne les excel·lències, és del més divertit que he llegit mai).
Lectura agradable, divertida i interessant, però amb un cert sentiment d'irregularitat. Sensació, a voltes, que l'autor ha decidit apostar pel negoci fàcil, editar la continuació de la que, molt possiblement, acabarà essent la seva obra de referència. Una continuació que és un poti-poti d'històries interessants, ben explicades, amb grans dosis d'ironia,... però li recomanem que no s'excedeixi en l'explotació al màxim aquest personatge, ja que hom té la impressió que arribarà el moment en que se li acabarà la corda. I amb risc de perdre un lectors que ara té força garantits.
Secuela de 'Victus', elegida mejor novela del año 2012, 'Vae Victus' da a inicio escasos momentos tras el final del primer libro. Dividida en cuatro historias diferentes, la novela es una biografía ficticia de nuestro protagonista, Martí Zuviría, ingeniero militar que participó en la defensa de Barcelona en 1714...
Una bona seqüela de Victus. Segurament no tan bona com la primera, narra diferents etapes del mateix enginyer militar, des de la revolució yama fins a la guerra de la Quàdruple Aliança en què els catalans quasi recuperen les seves llibertats.
L'estil d'en Sánchez Pinyol em segueix semblant genial, amb la ironia continuada a totes hores.
Seria un 3/4. Molt més fluix que victus ( que m'encanta), de les diferents històries dues són molt bones, la primera massa extensa pel que explica i l'última per mi dolenta/sobra.
Het voordeel van een boek te lezen dat niet op je lijstje staat en nog niet bejubeld of veroordeeld is : een onbeschreven blad én geen enkele verwachting.
Dit boek : een avonturenroman/historische roman in de traditie van de schelmenroman. Het verhaal van MArti Zuviria, een Catalaan, en zijn avonturen NA de nederlaag van Barcelona op 11 september 1714. Een avonturenroman... en dan verwacht je een vlot leesbaar verhaal. Het verschil echter met andere avonturenromans die ik las, is de taal waarin dit boek werd geschreven. Van dergelijk genre verwacht je niet klaar te moeten zitten met pen of potlood om dingen aan te strepen. En toch, dit boek staat er vol van .
Het biedt een unieke kijk op het Europese strijdtoneel in de achttiende eeuw. Grappige, hartverscheurende en bloedstollende avonturen wisselen elkaar af. Kaarten, plattegronden en portretten verduidelijken de historische achtergrond net als de voetnoten.
La segundas versiones no suelen ser buenas o no tanto, me deja un sabor agridulce en la boca por la forma rocambolesca de la historia de el " Zubi" frente a los Aborígenes Norteamericanos, ciertamente es más ficción que realidad, leo con inquieta molestia que los tópicos sigan dando cuerda creyéndose verdades universales frente a los que encontraron en America y Australia "los salvajes" cuando allí habían civilizaciones que fueron silenciadas por aquellos los salvajes que fueron con el hambre de codicia, que hasta el día de hoy siguen siendo los mismo pero en otra tiempo . Como novela ficción y entretenimiento le doy un visto bueno, como documentació histórica un suspenso.
Un bon llibre d'aventures amb un personatge molt hàbil que et fa navegar per diferents punts de la història (mundial en aquesta segona part) d'una manera amena i que deixa un molt bon sabor de boca.
Albert Sánchez Piñol s'assegura una nova saga amb aquest Vae Victus, portant a Martín Zuvíria a esferes molt més enllà de la història de Catalunya i donant una dimensió molt més universal.
El recomano per ser un magnífic llibre d'aventures dins d'un context històric conegut (amb rigor dissimulat), que devores sense voler acabar.
Encara que per un temps el vaig deixar i vaig dedicar-me a altres lectures, quan el vaig reprendre, a partir de la segona part del llibre, ja no el vaig poder abandonar més. Una història i uns personatges a l'altura de Sánchez Piñol, que segueix sent un dels meus autors preferits!
Inferior a la seva predecessora en tots els sentits. El ritme narratiu és un dels punts forts de l’autor i aconsegueix entretenir, però no atrapa com 'Victus'. Les narracions bèl·liques, ostres, tenen un parentiu estructural tan estret amb la resta d’escenes del mateix gènere, gairebé omnipresents a totes les seves obres, que...
El mateix Piñol té un tractat anomenat 'Les estructures elementals de la narrativa'. Imagino que allà desvetlla explícitament les reiteracions de plantejament que repeteix obra rere obra, i que fins i tot el lector poc espavilat comença a advertir a la segona o tercera lectura.
Algunes frases reflexives presents a l'obra:
'Per què amoïnar-s'hi tant? més valia ser com un bri d'herba, viure de cara al vent sense pensar en el dia en què el destí podria trepitjar-nos.'
'Per això els regiments europeus ens semblen tan hieràtics, tan inhumans, perquè l'ordre militar consisteix a reprimir, per mitjà de la disciplina, l'impuls de viure. i com s'aconsegueix això? resposta: desposseint el soldat de la seva humanitat.'
'Hi ha un punt tristíssim en el procedir i l'avenir d'europa; perquè aquest sistema d'armes tan immoral i terrible, aquesta manera de fer la guerra que t'impedeix fugir quan et disparen, o auxiliar l'enemic quan el fereixen, s'ha acabat imposant com el més eficaç. i ho és perquè és el més despietat. i tot ho engoleix. no hi ha en això una cosa íntimament perversa, d'ensorrament civilitzatori fatal?'
'Als polítics, com als artistes, no hi ha res que els obnubili més que un èxit massa prematur.'
Martí Zuviría uit Barcelona reist in deze roman de wereld rond om af te rekenen met zijn vijanden. Wie dat zijn, lees je in het eerste deel van Victus: "De man die leerde bouwen, liefhebben en vernietigen." De hoofdpersoon uit deze moderne schelmenroman beleeft talloze avonturen, het ene al meer bizar dan het andere, en overleeft telkens op wonderbaarlijke wijze of dankzij zijn listen. Martí heeft het hart wel op de juiste plaats: hij vecht weliswaar, maar alleen als ‘de zaak rechtvaardig is’, of met andere woorden Martí vecht tegen onderdrukking en voor vrijheid. De hoofdpersoon is verzonnen, andere historische personen en gebeurtenissen zijn dat niet. De lezer krijgt vanuit de blik van Martí een betere kijk op de oorlogen en de ontdekkingsreizen uit de 18e eeuw. Martí laat je meekijken naar de gebeurtenissen en laat je meedenken tijdens zijn luidop geuite overpeinzingen. Hierdoor is het ook een verhaal over gerechtigheid en over het onbevangen kijken naar andere culturen. In het. hoofdstuk Magna Parens lezen we dat de Ciudadela in Barcelona werd gebouwd door de 'slager' Verboom uit Antwerpen, een van de vijanden van Martí. Verboom bewoonde de ciudadela samen met zijn lijfwachten, 'Waalse varkens, langer dan een kerktoren en spieren tot in hun nagels'. Een meeslepend en boeiend verhaal over de achttiende eeuw.
Las aventuras de Zuviria tienen acción, moraleja e historia a partes iguales. Esta vez te llevan de viaje por la Carolina americana con sus aparentemente salvajes yamas. También de vuelta a Europa, donde otra vez nos encontramos con las encarnizadas luchas contra borbones y Berwick y Barceló relucen todo su talento. Finalmente nos embarcamos en la expedición de Cook con destino final Nueva Zelanda y sus aborígenes. Disfruté mucho con el arco narrativo yama y con la historia de cómo murió el marqués Van Berboom.
Lectura ligera, interesante y sobretodo relevante para entender un poco más de donde venimos y como hemos llegado donde estamos. Cuando se combina picardía y cinismo con amor y sentimiento de justicia sale Martí Zuviria, de lo mejorcito que hay en cuanto a personajes se refiere.
In love with the writing style and the stories told by Sir Albert Sánchez Piñol. It is a book made up of 4 stories starring Martí Zuviría (the protagonist of Victus, the GREAT novel before this one). Maybe the first story (very interesting) took me a little longer because the spirit is different from the previous book... but with the next 3, I feel like it's really a second part of Victus... and it gives me goosebumps! I learned a lot of history and its people... like the beloved Pere Joan Barceló, CARRASCLET! Exciting.
He leído reseñas donde dicen que esta segunda parte no es ni de lejos como la primera. Yo disiento, encuentro que, aún siendo una segunda parte, el autor no lo ha hecho ni es, para mí, aburrido, anodino o segundón. Lo encuentro muy entretenido, y estoy seguro que Martín Zuviria aún nos podría dar todavía mucho entretenimiento. Una vida como la suya es de todo, menos aburrida. Recomiendo pues, este libro para pasar unas horas bien y siempre con las ganas de saber qué pasa.
Historietes a voltes entretingudes a voltes farragoses per repassar alguns dels esdeveniments militars coetanis a Martí Zuviría (protagonista de Victus). Alguna història massa llarga pel meu gust i la darrera massa curta i forçada. Mostra símptomes d'haver estat enllestit amb pressa per aprofitar l'èxit de la seva predecessora, molt més ben tancada. Prescindible però es deixa llegir.
Avonturenroman over een vestingbouwer die zo'n beetje alle grote conflicten in de 18e eeuw meemaakt, te beginnen met het beleg van Barcelona in 1714. Leuk beschreven, een beetje in de stijl van Jonas Jonasson, maar met een vreemd einde, een soort uitdoven. Het lijkt erop alsof het verder gaat in een volgend deel.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Aunque está bien escrito, y se hace ameno, hace creer que el protagonista lucha por su país. En aquella época no había países ya que se luchaba por un Rey y no por la liberación de un pueblo oprimido. El autor está influido por las ideas nacionalistas del pueblo catalán de hoy día...
No es tan bueno como el primero. Aunque es divertido por los momentos historicos donde va apareciendo (un poco mal encajado creo) el personaje. Entretenido y ya esta. Porque el autor escribe bien claro. Pregunta: tenia claro que habria segunda parte o le obligo la editorial🤔?
Increíble historia de un personaje que desconocía. Un héroe o villano catalán meritorio de la mitología griega. Las páginas fluyen con rapidez aunque sin innovaciones literarias. Espero la secuela.
Un llibre llarg, amb una història quixotesca a la catalana. Em va agradar però va ser llarg de llegir. El recomano però amb reserves, has d'estar molt atent per no perdre la història.
llibre sense un fil de l'història estable i molts salts de temps que no s'entenen. Apart deixa sense resoldre la vida de molts personatges importants i té un final massa poc conclusiu
Tras los éxitos de La piel fría y Pandora en el Congo, que dieron a conocer a Albert Sánchez Piñol como una de las voces literarias catalanas más importantes de principios de siglo, Victus representó su culminación, con un éxito más que notable de público y crítica. Sólo para hacer un poco de memoria, Victus, originariamente redactada en castellano, narraba la historia de Martín Zuviría, un ingeniero formado por el marqués de Vauban en Bazoches y su papel, tanto militar como personal, durante la Guerra de Sucesión.
Torna en Martí Zuviría, "Camesllargues", en una secuela de la novel·la Victus.
Interessant perquè ens dona explicacions de la seva biografia després de l'enfonsament de Barcelona però deixa clar, en Sánchez Piñol, que no té ganes de fer un altre novel·la a l'alçada de VICTUS. És un recull de 4 episodis de diferents etapes de la vida de Zuvi on deixa lligats fets penjats a la primera novel·la.
No calia, Albert!! ... si et calia un llibre per cobrar un avançament de l'Editorial s'ha notat massa que has fet un recull de annotacions, que devies tenir, i les has desenvolupat una mica per fer-ne un llibre de relats i ja està.
Quan vaig llegar "Victus" vaig opinar que Sánchez Piñol s'estava perezreverteritzant, i la lectura de Vae Victus m'ho confirma. Fins i tot el personatge principal, Martin Zuviria, comença a tenir alguna semblança amb l'Alatriste de Pérez-Reverte, si més no, la relativa a la voluntat d'eternitzar-lo i amortitzar-lo fins a l'extenuació en una sèrie de final indefinit. Dit això, Victus està ben escrit, és amè, entreté i es llegeix amb voracitat fins el final. La sensació final és que el talent literari de l'autor dóna molt més de si.