L'imaginari teatral i naïf del Nadal va ser altament inspirador per a Pere Calders. Fent un ús subtil i intencionat de la fantasia, Calders, a més, va saber enfrontar-se al consumisme que ha desfigurat aquestes festes amb un humor que, -amb el somriure com a bisturí-, penetra profundament les diverses capes de l'ànima. Així, imaginatius i certers, són aquests vuit contes de Nadal.
Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener. El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc. Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui. L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme. Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
mala decisió posar aquest conte al final, perquè et deixa amb molta indiferència i mandra, crec que si al final hi hagués un altre conte li posaria una estrella més
Contes ambientats en l'època nadalenca amb objectius de crítica actual (consumisme, ecologisme...) Molt fàcils i amens de llegir però no el recomano si vols contes amb olor a llar de foc i sensació de fred de Nadal
Per acabar l’any he llegit aquest recull de contes de Nadal del grandiós Pere Calders. És un petit llibre que exposa vuit contes curs que apel•len al capitalisme que ha envaït el Nadal, que tracta de forma satírica la amabilitat i generositat que tan es parla en aquest dies i que en molts casos és una utopia, la pèrdua de tradicions nadalenques catalanes i l’apropiació cultural d’altres. Tot això amb la característica amabilitat de Calders i envoltat d’un escenari familiar i lleuger. “[...] la literatura de Calders és sempre una vacuna contra l’autoengany, contra el sentimentalisme fàcil i edulcorat, contra els paranys d’una civilitzacions que havíem cregut que progressava”. És una bona lectura per acabar l’any.
He acabat l’any molt diferent de com el vaig començar. Estic posant totes les coses en ordre. Treballant en mi mateixa i essent constant al que vull. Estic contenta d’estar rodejada de la gent tan meravellosa que tinc al costat. Son els pilars fonamentals. També estic contenta del que estic fent. He estat aquests dos últims mesos força apàtica, però mica en mica aniré tornant a la normalitat. Tinc un piló de ressenyes pendents i moltes ganes de començar l’any amb força. Moltes gràcies per el caliu i bones festes! Espero que el 2023 sigui un any preciós!🎊🍾🎄
no ha estat el què esperava. pretenia llegir algu així rústic, llar de foc, manta, clinclings de nadal, i no els relats no han seguit aquesta aura. de totes maneres són vuit contes molt macus, no el que m'esperava, però bonics igualment
Vuit contes molt fàcils de llegir. Alguns plantegen situacions absurdes, com el de l'inspector municipal que fa complir la normativa del muntatge dels pessebres als domicilis. És una lectura amena tot i que l'últim conte et deixa un regust amarg.
Com passa amb els reculls, alguns m'han encaixat més que d'altres. M'agrada l'enfocament irònic, amb un rerefons crític. Globalment, no em sembla un recull fantàstic, ni cap conte m'ha semblat dels millors de Calders.