What do you think?
Rate this book
Petita crònica
L’any 1929, en ple ascens del nazisme, Stefan Zweig va publicar, sota el títol Petita crònica. Quatre narracions, un recull de relats breus que gaudirien d’un èxit tres edicions successives i 100.000 exemplars venuts en només dos anys. Tot i la diversitat temàtica de cadascuna de les quatre narracions, aquest llibre constitueix una crònica literària de l’Europa d’entreguerres amb un fort component autobiogràfic. Dels quatre relats —«La col·lecció invisible», «Un episodi del llac de Ginebra», «Leporella» i «El llibreter Mendel»—, aquest darrer ha gaudit d’un èxit especial i s’ha consagrat com un cant d’amor als llibres i als llibreters. El lector té l’oportunitat de llegir aquestes narracions per primera vegada en català i en la forma que Zweig va donar originalment al llibre.
Unknown Binding
1 person is currently reading
35 people want to read
About the author
Stefan Zweig
2,161 books10.6k followersStefan Zweig was one of the world's most famous writers during the 1920s and 1930s, especially in the U.S., South America, and Europe. He produced novels, plays, biographies, and journalist pieces. Among his most famous works are Beware of Pity, Letter from an Unknown Woman, and Mary, Queen of Scotland and the Isles. He and his second wife committed suicide in 1942.
Zweig studied in Austria, France, and Germany before settling in Salzburg in 1913. In 1934, driven into exile by the Nazis, he emigrated to England and then, in 1940, to Brazil by way of New York. Finding only growing loneliness and disillusionment in their new surroundings, he and his second wife committed suicide.
Zweig's interest in psychology and the teachings of Sigmund Freud led to his most characteristic work, the subtle portrayal of character. Zweig's essays include studies of Honoré de Balzac, Charles Dickens, and Fyodor Dostoevsky (Drei Meister, 1920; Three Masters) and of Friedrich Hölderlin, Heinrich von Kleist, and Friedrich Nietzsche (Der Kampf mit dem Dämon, 1925; Master Builders). He achieved popularity with Sternstunden der Menschheit (1928; The Tide of Fortune), five historical portraits in miniature. He wrote full-scale, intuitive rather than objective, biographies of the French statesman Joseph Fouché (1929), Mary Stuart (1935), and others. His stories include those in Verwirrung der Gefühle (1925; Conflicts). He also wrote a psychological novel, Ungeduld des Herzens (1938; Beware of Pity), and translated works of Charles Baudelaire, Paul Verlaine, and Emile Verhaeren.
Most recently, his works provided the inspiration for 2014 film The Grand Budapest Hotel.
Zweig studied in Austria, France, and Germany before settling in Salzburg in 1913. In 1934, driven into exile by the Nazis, he emigrated to England and then, in 1940, to Brazil by way of New York. Finding only growing loneliness and disillusionment in their new surroundings, he and his second wife committed suicide.
Zweig's interest in psychology and the teachings of Sigmund Freud led to his most characteristic work, the subtle portrayal of character. Zweig's essays include studies of Honoré de Balzac, Charles Dickens, and Fyodor Dostoevsky (Drei Meister, 1920; Three Masters) and of Friedrich Hölderlin, Heinrich von Kleist, and Friedrich Nietzsche (Der Kampf mit dem Dämon, 1925; Master Builders). He achieved popularity with Sternstunden der Menschheit (1928; The Tide of Fortune), five historical portraits in miniature. He wrote full-scale, intuitive rather than objective, biographies of the French statesman Joseph Fouché (1929), Mary Stuart (1935), and others. His stories include those in Verwirrung der Gefühle (1925; Conflicts). He also wrote a psychological novel, Ungeduld des Herzens (1938; Beware of Pity), and translated works of Charles Baudelaire, Paul Verlaine, and Emile Verhaeren.
Most recently, his works provided the inspiration for 2014 film The Grand Budapest Hotel.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
December 5, 2025
No me cans de dir-ho: Stefan Zweig és boníssim!
L'any 1929, en ple ascens del nazisme, l'autor va publicar aquest recull de relats que constitueix una crònica literària de l'Europa d'entreguerres i que, a més, compten amb un fort component autobiogràfic.
La primera historieta que trobem és 'La col·lecció invisible', de tan sols 20 pàgines. L'autor aprofita per xerrar de la inflació que van patir arran de la Primera Guerra Mundial i ho fa a través d'un col·leccionista d'art que, sense ser-ne conscient, ha perdut el seu gran tresor.
La segona, és 'Un episodi del llac de Ginebra', un relat que no arriba a les 15 pàgines. En aquest cas tenim un desertor rus, completament desorientat, que creu que encara lluita pel tsar i que l'únic que vol és tornar a casa seva, a Rússia. Però es troba en una terra estrangera, on ningú l'entén i on, amb prou feines, li fan entendre que no pot marxar d'allà fins que la guerra acabi. Aquí veurem la vena pacifista de l'autor. I, també, retrata de manera brillant el fet de sentir-se estranger.
La tercera narració és 'Laporella', que retrata la dificultat que té una noia tirolesa d'adaptar-se a les complexitats de la vida urbana. La noia s'acabarà obsessionat amb el senyor de la casa i tot plegat acabarà com el rosari de l'aurora.
Finalment, tenim 'El llibreter Mendel', un dels textos més estimats de l'autor. Un relat que s'ha consagrat com un cant a l'amor als llibres i als llibreters, però que va molt més enllà d'això, ja que arran de la figura d'en Mendel, un vell llibreter jueu, assenyala els camps de concentració i, també, com la guerra acaba passant factura.
En definitiva, quatre narracions breus que parteixen d'un petit fet, però que amaguen tota una realitat històrica que cal no oblidar mai. I, com sempre dic, llegiu a Zweig, és un narrador brillant!
L'any 1929, en ple ascens del nazisme, l'autor va publicar aquest recull de relats que constitueix una crònica literària de l'Europa d'entreguerres i que, a més, compten amb un fort component autobiogràfic.
La primera historieta que trobem és 'La col·lecció invisible', de tan sols 20 pàgines. L'autor aprofita per xerrar de la inflació que van patir arran de la Primera Guerra Mundial i ho fa a través d'un col·leccionista d'art que, sense ser-ne conscient, ha perdut el seu gran tresor.
La segona, és 'Un episodi del llac de Ginebra', un relat que no arriba a les 15 pàgines. En aquest cas tenim un desertor rus, completament desorientat, que creu que encara lluita pel tsar i que l'únic que vol és tornar a casa seva, a Rússia. Però es troba en una terra estrangera, on ningú l'entén i on, amb prou feines, li fan entendre que no pot marxar d'allà fins que la guerra acabi. Aquí veurem la vena pacifista de l'autor. I, també, retrata de manera brillant el fet de sentir-se estranger.
La tercera narració és 'Laporella', que retrata la dificultat que té una noia tirolesa d'adaptar-se a les complexitats de la vida urbana. La noia s'acabarà obsessionat amb el senyor de la casa i tot plegat acabarà com el rosari de l'aurora.
Finalment, tenim 'El llibreter Mendel', un dels textos més estimats de l'autor. Un relat que s'ha consagrat com un cant a l'amor als llibres i als llibreters, però que va molt més enllà d'això, ja que arran de la figura d'en Mendel, un vell llibreter jueu, assenyala els camps de concentració i, també, com la guerra acaba passant factura.
En definitiva, quatre narracions breus que parteixen d'un petit fet, però que amaguen tota una realitat històrica que cal no oblidar mai. I, com sempre dic, llegiu a Zweig, és un narrador brillant!
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 2, 2025
Diria que aquest autor s'està convertint en un dels meus preferits.
He gaudit molt amb aquests quatre relats.
La col·lecció invisible m'ha semblat d'una tendresa extraordinària per com s'implica un distingit antiquari en un drama familiar fruit de la misèria per la inflació a Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial.
El llibreter Mendel també m'ha entendrit pel trist final d'una persona tan destacable, amb una memòria que el convertí en catàleg viu de llibres. No pas en lector, ja que només en coneixia títols, preus i edicions.
"...com que ningú no sabia el nom de l'estranger, sobre la seva tomba van posar una creu de fusta barata, una d'aquelles petites creus que, plantades damunt de tants destins anònims, avui cobreixen Europa d'un cap a l'altre".
He gaudit molt amb aquests quatre relats.
La col·lecció invisible m'ha semblat d'una tendresa extraordinària per com s'implica un distingit antiquari en un drama familiar fruit de la misèria per la inflació a Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial.
El llibreter Mendel també m'ha entendrit pel trist final d'una persona tan destacable, amb una memòria que el convertí en catàleg viu de llibres. No pas en lector, ja que només en coneixia títols, preus i edicions.
"...com que ningú no sabia el nom de l'estranger, sobre la seva tomba van posar una creu de fusta barata, una d'aquelles petites creus que, plantades damunt de tants destins anònims, avui cobreixen Europa d'un cap a l'altre".
July 29, 2023
He llegit "El llibreter Mendel" i d'aquí el 5! Ploro, jo vull adoptar a aquest home.
May 26, 2022
A cada obra que llegeixo de Stefan Zweig em reafirmo que la seva prosa és magnífica i que aconsegueix remourem com ningú.
Publicar els quatre relats conjuntament, té molt més sentit per entendre aquest moment entre guerres. "La col·lecció invisible" em sembla el millor dels quatre, sobretot pel paper d'aquests personatges femenins que hi apareixen.
El llibreter Mendel m'ha decebut, possiblement perquè les meves expectatives eren massa altes. Puc entendre el seu paper dins del conjunt de l'obra, però no comparteixo la visió generalitzada de ser un gran cant d'amor als llibres.
Publicar els quatre relats conjuntament, té molt més sentit per entendre aquest moment entre guerres. "La col·lecció invisible" em sembla el millor dels quatre, sobretot pel paper d'aquests personatges femenins que hi apareixen.
El llibreter Mendel m'ha decebut, possiblement perquè les meves expectatives eren massa altes. Puc entendre el seu paper dins del conjunt de l'obra, però no comparteixo la visió generalitzada de ser un gran cant d'amor als llibres.
Read
May 20, 2022Stefan Zweig va publicar l'any 1929 els quatre relats breus que edicions de la ela geminada recull en aquest llibre. Són quatre relats d'una sensibilitat magnífica capaços de transportar-nos a les pulsions del món d'entreguerres de l'Europa Central.
Quan els llegeixo en aquesta edició, un rere l'altre, i en català tinc la sensació que llegeixo un altre Zweig que no pas el que ens ha presentat de forma fragmentada l'editorial Acantilado / Quaderns crema. Aquí sens presenta nu, més autèntic i, el que realment m'interessa a mi, més històric. La figura de Zweig (culpeu-ne la recepció i no pas l'autor) ha servit per presentar-nos l'ideal de ciutadà europeu quan el somni d'Europa era una promesa feliç i els fills de la generació que editava els Acantilados començaven a marxar de casa amb les beques Erasmus. Antoni Martí Monterde fa una introducció al llibre que ens parla d'aquestes lectures nostàlgiques de Zweig que l'han convertit en un personatge pla i de consens assegurant-nos que li estem fent un flac favor al propi autor que pot ser més interessant que no pas com ens l'han presentat. Aquí, com deia, ens mostra com era l'Europa que va veure néixer el nazisme sense que el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial o Auschwitz serveixin de profecia autocomplerta per explicar-nos l'Europa anterior. Crec que el prologuista té un llibre sobre aquest tema, el buscaré.
«El llibreter Mendel», un dels relats de la petita crònica, és un relat rodoníssim. Perfecte. Se'l sol llegir com una carta d'amor a la lectura i a la cultura. I ho és. Però també hi veig una crítica molt mordaç (autoreferencial?) al paper del savi que està per sobre del bé i del mal, observant el món com si ell no en formés part. Pensant que en l'alta cultura té valor per si mateixa, que és quelcom a conservar i no presentar-la a ballar a plaça i a bregar en el camp de batalla.
Hi ha un home a Sabadell que tot el dia es passeja amb barret i bufanda (diria que fins i tot a l'estiu), fuma purets pudents i porta l'ABC i algun llibre sota el braç. De tant en tant, descansa a les taules de la terrassa d'algun cafè, es demana un vi, llegeix i, per sobre de tot, es deixa veure. Té opinió sobre tot però no te la diu perquè no l'entendries. Li molesta que les persones normals i corrents també tinguin opinió sobre tot, ells però no tenen cap fonament per tenir-la. Hi ha una generació que llegia els suplements culturals del País perquè feien de Cosmopolita. N'hi ha una altra que creia que per acumular llibres d'Acantilado al prestatge podrien deixar-se barbeta de cinc dies per semblar interessants. Segurament tots ells tenen una opinió sobre Zweig i el Món d'Ahir però no saben que l'autèntic senyor Zweig també té una opinió sobre ells. I és nefasta.
« Si els homes escriuen llibres, només és per poder unir-se als altres éssers humans més enllà del seu propi alè i, d'aquesta manera, defensar-se davant l'implacable antagonista de la vida: la caducitat i l'oblit.»
December 15, 2025
Stefan Zweig és meravellós!! És el millor descobriment d'aquest 2025 sens dubte (moltes gràcies a qui me'l va recomanar, sé que ho llegiràs!).
Els quatre relats que componen aquest llibre et remouen per dins, et fan sentir tendresa, llàstima, tristor, però al mateix temps et mostren com era el món aquells anys d'entreguerres. I també et diverteixes! Perque Zweig sap definir les persones com ningú i fa unes comparacions molt ocurrents.
"...el nostre cervell, aquest mecanisme fet de la substància més subtil, aquest instrument d'alta precisió del nostre coneixement, té una constitució tan delicada, que una veneta obstruïda, un nervi sotraguejat, una cèl·lula cansada, una molècula desplaçada és suficient per condemnar al silenci l'harmonia més magnífica i completa, esfèrica, d'un esperit.”
“...precisament jo, que hauria de saber que, si els homes escriuen llibres, només és per poder unir-se als altres éssers humans més enllà del propi alè i, d'aquesta manera, defensar-se davant l'implacable antagonista de la vida: la caducitat i l'oblit.”
Els quatre relats que componen aquest llibre et remouen per dins, et fan sentir tendresa, llàstima, tristor, però al mateix temps et mostren com era el món aquells anys d'entreguerres. I també et diverteixes! Perque Zweig sap definir les persones com ningú i fa unes comparacions molt ocurrents.
"...el nostre cervell, aquest mecanisme fet de la substància més subtil, aquest instrument d'alta precisió del nostre coneixement, té una constitució tan delicada, que una veneta obstruïda, un nervi sotraguejat, una cèl·lula cansada, una molècula desplaçada és suficient per condemnar al silenci l'harmonia més magnífica i completa, esfèrica, d'un esperit.”
“...precisament jo, que hauria de saber que, si els homes escriuen llibres, només és per poder unir-se als altres éssers humans més enllà del propi alè i, d'aquesta manera, defensar-se davant l'implacable antagonista de la vida: la caducitat i l'oblit.”
September 10, 2022
«¿Per què vivim, si el vent esborra fins l’última petjada que van deixant els nostres peus?»
November 16, 2025
L’últim relat, el llibreter Mendel, deu meu feia temps que no m’emocionava tant
March 21, 2021
Zweig es tant actual, sensible i precís que converteix petites històries en curts plaers pels sentits. Aquest llibre es un recull de relats en que cadascun té la seva virtud però en que es llegeixen molt bé els matissos i virtuts que tenen els personatges.
En la història del llibreter de vell que sempre seia en el mateix lloc, en el mateix cafè vienes. Es plasma clarament el caràcter de Zweig, veiem el personatge, molt ben trenat amb tot el seu cromatisme, alhora que quelcom es va transformant en el seu entorn i a mesura que va evolucionant la história veiem com el personatge evoluciona d'igual manera que l'europa de la primera meitat del segle XX.
En la història del llibreter de vell que sempre seia en el mateix lloc, en el mateix cafè vienes. Es plasma clarament el caràcter de Zweig, veiem el personatge, molt ben trenat amb tot el seu cromatisme, alhora que quelcom es va transformant en el seu entorn i a mesura que va evolucionant la história veiem com el personatge evoluciona d'igual manera que l'europa de la primera meitat del segle XX.
March 19, 2018
Boníssim. Imprescindible, sobretot el conte del llibreter, que venia llibres dins un bar. Molt emocionant. Zweig no defrauda mai. És un autor amb un talent narratiu com molt pocs autors, un clàssic, encadena les trames amb molta facilitat i té una habilitat especial per a crear ambients .
June 10, 2022
Un llibre essencial, tan per com està escrit com per el contingut commovedor.
Brutal "la col•lecció invisible", i també "El llibreter Mendel".
Brutal "la col•lecció invisible", i també "El llibreter Mendel".
June 28, 2022
cada conte a la seva manera Zweig escriu de manera maravellós a relats preciosos i plens de sentiment. El tornaria a llegir tots els cops q fessin falta per memoritzar los cada un
May 27, 2024
Cada obra que llegeixo de Zweig m'agrada més que l'anterior. Tots quatre contes són commovedors, sobretot els dos últims.
February 21, 2025
Mendel ja no era Mendel, igual que el món ja no era el món 💫
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 14, 2025
Stefan Zweig és sempre una aposta assegurada
June 13, 2025
Un llibre que et deixa una sensació estranya de pèrdua i de lucidesa. Zweig dibuixa els últims dies d’un món (el seu món) amb una nostàlgia que no idealitza, sinó que observa la pèrdua d’una civilització que creia en la cultura, la raó i la bellesa (súper recomanat llegir Missatges d'un món oblidat per entendre aquella Viena anterior al nazime). Un relat íntim i colpidor sobre com l’esperança pot extingir-se quan el món deixa de ser reconeixible. L'autor escriu des de la vora del precipici, mentre tot allò que havia donat sentit a la seva vida (la cultura, Europa, la raó) s’esfondra sota el pes de dues guerres que no només van arrasar ciutats, sinó també l'esperança de la gent i el sentit de viure. La guerra hi apareix no només com a esdeveniment històric, sinó com a devastació moral i espiritual. Quina por que aquest llibre torni a ser tan necessari avui en dia...
Displaying 1 - 16 of 16 reviews