Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut... Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.
“Hi ha un somni que tinc sovint, en els dies feliços, i que em tranquil.litza i em mou a l'alegria, un somni que ve quan li dóna la gana i que em deixa al cor, per al dia que comença, lavors sembrades, a punt de ser rebrot i flor, de llum antiga. És com si a la mà d'un déu oblidat li agafés la dèria d'escampar per la terra ubèrrima de la meva anima imatges antigues, imatges que arrelen i broten en aquesta terra com ara ho estan fent en els jardins secrets les camèlies, de flor cúbica i encesa; i aquestes llavors de lum que dic es desclouen i componen un ideal de ciutat, una ciutat que no existeix, formada per places i racons de llocs on vaig viure, llocs per on va passar el meu ésser.”