Personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb d'altres de ficticis, com un alter ego de l'autor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.
Como fan de hace mucho tiempo de Ferran Torrent, Un dinar un dia qualsevol me ha decepcionado. Una trama muy ambiciosa a la que le cuesta muchas páginas coger vuelo y demasiados personajes pululando por sus páginas, generan cierto embrollo y confusión. Además de que adolece de ritmo salvo en momentos puntuales.
Lejos de otros títulos en que analiza la corrupción valenciana y a años luz de sus obras más reconocidas.
L'he disfrutat com disfrute tots els llibres de Ferran Torrent, enganxat per les referències a la ciutat, a la marginalitat i a l'humor tan autòcton. Tot i així, he de dir que la trama no m'ha fascinat. L'intenció de relacionar tantes subtrames ha acabant sent més perjudicial que positiva (al meu gust), embolicant el resultat final i fent-lo massa pretenciós.
No l'he gaudit excessivament. Potser pel tipus de llibre, potser per la història, potser pels moments que he triat per llegir-lo. Però ha estat interessant de llegir i no se m'ha fet llarg ni pesat.