Mossèn Tronxo

by Josep Maria Ballarín

Mossèn Tronxo és de la mateixa lleva que La magnitud de la tragèdia. Nascut enmig de la “contracultura” com un bolet fora de clap, va rebentar el sostre dels més de 100.000 exemplars venuts. Vint anys després, aquest best-seller ha esdevingut un long-seller, que vol dir un llibre per sucar-hi pa. Té fusta de gran comèdia i aires de novel·la la societat que explora és la capellanada dels pobles i el mort és un escolanet de cartó.

248 pages, Paperback

Published January 1, 1989

About the author

Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016) fou un capellà i escriptor català.
Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia.

Reviews

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

Mossèn Tronxo és el retrat estereotipat del típic mossèn de poble. El mateix autor ens reconeix que ha agafat diverses anècdotes de diferents mossens i s'ho ha fet venir bé per reunir-les en un de sol, el protagonista.
A l'obra, el mossèn és presentat com un talòs, un noi que havia estat prèviament predestinat a esdevenir mossèn (per la tradició que fa que l'hereu hereta la propietat i els següents fills seran destinats a altres afers). Mal estudiant, no va ser capaç ni d'aprendre correctament el llatí. Però en realitat veus que Mn. Tronxo no era pas gens curt de gambals perquè se'n surt de moltes ben airosament.
Retrata els personatges del petit poble on és destinat, gairebé tots pagesos, a l'època franquista. Però també els forasters que hi van, excursionistes, artistes, falangistes i les seves interaccions amb el propi mossèn i amb els vilatans.
Un llibre fresc, carregat d'una finíssima ironia i sobretot, sobretot amb un bellíssim català que no fa pas tants anys es parlava al carrer i que ara, malauradament es perd irremissiblement, s'ha empobrit tant que ja es va fent difícil de reconèixer.

Obro el llibre a l'atzar i en transcric un paràgraf qualsevol: "El Pius XII era un papa tibat, garratibat, solemniós i nobilíssim. Quan ens va venir el Joanet, vaig respirar. La ganya no enganyava. Era panxut, gairebé grotesc, burleta, rialler, benhumorat, i tant llest que podia semblar ruc."

[Teia Romaguera · Rating 1 out of 5]

No m'ha agradat gens. L'autor podia tenir gràcia parlant, però no em sembla que fos un bon escriptor. El llibre, una mena de mosaic confegit d'anècdotes de capellans diversos, barrejat amb una historieta detectivesca, no té gaire interès.

[Lula Mae · Rating 3 out of 5]

Sorprenent, divertit, emotiu... amb un llenguatge tan ric que a estones em posava la pell de gallina.
Vida i no-miracles d'un rector de poble, des del seminari fins al nínxol. Una espècie en extinció que recordo dels meus estius al poble de la mare, a la Segarra profonda.

[Joanmorg · Rating 3 out of 5]

Perquè el rosegacebes d'en Ballarín, l'ase em fum del Fabra, sabia més català viu que els instituters