Pinya de rosa

by Joaquim Ruyra

AVE MARIA PURÍSSIMA. «Amb aquesta salutació, tan corrent a la nostra terra i tan catòlica, he volgut, llegidors meus, donar-vos la bona rebuda a les portes del meu llibre. Així sabeu ja quina es la fe que professo, i espero que rebutjareu qualsevulga interpretació, que contra aquesta fe poguésseu donar als meus pensaments.» «No he pas tractat d’escriure una obra mística: no m’he preocupat més que de cercar la bellesa, i l’he cercada molt terra a terra; però, si l’he assolida rai, no deixareu de sentir-hi la flaire de la mà de Déu. Ara, si, per torpesa(1) meva, hagués quedat(2) quelcom mal sentós dins aquestes planes, prec-vos que ho esborreu amb caritativa intenció i que no m’ho tingueu en retret a l’altre món.» [Notes de lautor: (1) Turpitud. (2) Entrat.] Aquestes paraules, amb les quals vaig encapçalar el meu primer aplec de Marines i Boscatges, vull que acompanyin també el present, que, perquè prengui un caràcter definitiu, batejo amb un nom especial. Quasi totes les composicions que integren aquest aplec són les mateixes que ja coneixen els meus antics llegidors; i, si bé les he reformades una mica i n’hi he afegida alguna, espero que la bona olor de cristianes no s’hi haurà pas esbravat

358 pages, Kindle Edition

First published January 1, 1920

About the author

Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Narrador i prosista. La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). També va conrear la poesia, el teatre i la crítica literària. El seu univers literari se centra en el mar i la costa; en concret a Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir perquè, segons declarava, "exercir la carrera m'hagués impedit d'escriure". Al llarg de 1903 publica els quinze relats de Marines i boscatges en forma de fulletó a la revista Joventut i a partir d'aquell moment es converteix en model narratiu per a les noves generacions. Marines i boscatges va ser reeditada el 1920 amb el títol Pinya de rosa, tot afegint un relat llarg. Conté la novel·la breu "El rem de trenta-quatre", on descriu el naufragi d'una barca de mitjana i on es troben algunes de les descripcions més belles de la natura, comparables a J. Conrad o R. Stevenson. Ruyra és un dels grans contistes moderns del segle XX, també en la línia d'Edgar A. Poe, el seu autor preferit. Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé", on revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".

Reviews

[Marta Cava]

Mireu que jo els llibres de relats psè, però aquest, ai aquest, quines descripcions, quina manera de parlar de les coses bones del mar, de les coses dolentes del mar, de la vida a l'aigua salada. Quin tot!

[SergiFàbregas · Rating 5 out of 5]

Em costa molt ser imparcial amb Ruyra. M’agradaria tant haver conegut i viscut el Blanes que retrata. <3

[Arnau Morancho · Rating 3 out of 5]

Em sembla una mica injust i em costa posar una nota baixa a un llibre segurament tan important, però m’enganyaria si no digués que tenia ganes d’acabar-lo…
Trobo que hi ha una manera, en general, molt específica d’escriure en català, enplenar d’adjectius recargolant cada frase. És com que la predisposició i el to al llegir un llibre en català canvia i m’encanta. Nosé si es pretensiós ja que no és la forma de normal de comunicar-se però m’encanta.
Crec que em vaig començar a prendre la lectura com si fos una història i no una serie de contes, i hauria d’haver anat amb més calma. N’hi ha de molt bonics i realment t’apropen a la costa brava, escrits amb molta bellessa.
Crec que sobretot les històries llargues del final, desprès d’acostumar’me als contes, se m’han fet llargs.

[Rosa Busquets · Rating 5 out of 5]

A mig llegir l'edició bilingüe del Rem del trenta-quatre llegiré paral·lelament aquesta versió.
Llegit El rem de trenta-quatre, més endavant ja llegiré la resta.
Lèxic ric ple de localismes blanencs però també d'expressions, dites, creences i frases fetes i paraules poc usades avui en dia i que m'agradaria recuperar per tenir una parla més rica.
Impressionants les descripcions, es nota que també pintava, són pinzellades minucioses amb gran nombre de detalls, olors, colors, sensacions, temors, sense atipar, les paraules justes, d'una bellesa... Per exemple:
"La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per l'horitzó, com una cortina que s'estén per una balconada".
Ostressss, és que ho veus!
M'ho he passat molt bé, amb ganes de llegir els relats

[Lluis · Rating 5 out of 5]

¿Mejor prosista catalán del siglo xx? El más olvidado quizás. Cuentos del mar, fantasias bellas y nada muy pesado. Es un libro largo y extrañamente jalonado, vence la atmosfera que se pliega sobre el narrador mismo personaje (o no) en cada cuento. Estoy muy satisfecho de que se escriba así en mi lengua madre por la que, polémicas aparte, no se ha hecho mucho.

[EfecteJulss · Rating 4 out of 5]

És impressionant i, si més no, sorprenent com de molt ha canviat el català des de principis del segle XX. He de reconèixer que vaig haver de rellegir alguns fragments de l’inici, desacostumada com estava d’aquell català ple de paraules antigues i alhora noves per a mi, d’aquelles formes d’escriure i de les maneres de parlar dels personatges.

M’ha fet molta gràcia poder traslladar-me en el temps i sentir les veus dels mariners de blanes, les seves expressions (caret) i els articles salats. Ha estat com submergir-se a l’aigua salada del mar, entre descripcions precioses i alhora aterridores del vent, de les onades, les aigües cristal·lines, els sardiners, els pescadors i les famílies que els esperen.

Podria dir que ha estat gairebé alliberador, sentir-ne la pau i tranquil·litat d’una vida dedicada al mar, simplement al mar. I quan dic tranquil·litat em refereixo a l’estil de vida, no pas a la feina en sí, perquè feia patir la imprevisible força de l’aigua i els núvols.

(Les dues novel·letes del final em van encantar, la d’en Temme és molt xula. Però els capítols curts del principi són també genials)

[Carlota · Rating 3 out of 5]

He acabado el libro de mala manera.

Pedí este libro por Sant Jordi porque lo recomendaron en un pódcast que me gusta mucho que va sobre hablar de libros clásicos de la literatura catalana: Club Tándem.
Me intrigó mucho el cómo hablaban de él y cómo explicaban que fue el propio autor que se inventó, por así decirlo, la costa brava. El cómo en su libro describe la costa, la fuerza del mar, el viento y a los pescadores. Además de que ha servido de mentor para escritores reconocidos como Josep Pla y Mercè Rodoreda.

Son relatos cortos encuadernados en una portada PRECIOSA (no es la portada del Goodreads) que me recuerdan a justamente la temática: la costa brava, la vida mediterránea. Y ya que estamos en primavera, y ha llegado el buen tiempo para quedarse y con ello sus colores brillantes, quería este libro para seguir el mood estacional y, además de que forma parte de los clásicos literarios catalanes, así que qué mejor que pedir este libro para Sant Jordi?

El problema vino que yo tan emocionada empecé a leer y me di cuenta de que estaba en Mallorquín 😵‍💫. ¿Por qué nadie me avisó de eso? 😭 esk no estaba entendiendo nada de la lectura y no tenía sentido porque el autor es de Girona.
A medida que avanzaba vi que, depende del capítulo, cambiaba de idioma (tiene sentido porque al ser diferentes relatos, pues intenta abarcar diferentes partes del mediterráneo) pero eso no me ayudó con la desesperación de no entender prácticamente nada. Sumando todo esto a que yo soy 0 fan de los relatos cortos, osea, este tipo de libros que recolectan varios relatos, pues 1+1=2, solo que como me hablaron tan bien, pues caí.

En fin. Mi nota es más alta que la experiencia que me ha aportado porque creo que no soy yo para evaluar este clásico. Por el hecho de que el 80% de los relatos no los he entendido y que no soy fan de los relatos.

[Montserrat Muntada · Rating 5 out of 5]

No sabia el que era en llenguatge mariner una "pinya de rosa". Em pensava que era un nom bonic per a un jardí de cactus blanenc...però ara que de la ma de Joaquim Ruyra en sabem algunes coses no puc passar per alt l'extraordinària riquesa del seu llenguatge, l'impacte psicològic de la seva narrativa i el profund coneixement que té de la vida de la mar, dels riscs dels pescadors, de les seves alegries i solidaritat.

Ben segur que els que no som pescadors, mai hauríem parlat així, ni conegut tants noms propis del sector. però fa una gran recança, pensar que només fa uns 150 anys, tots deuríem parlar així, el català tenia tant bona salut i era tant ric, tant expressiu.

Certament els pescadors no deurien ser persones especialment cultes. Però mirat ara amb la nostra perspectiva, quina riquesa, que viu el llenguatge, quantes maneres d'expressar-se!

Un llibre molt recomanable, imprescindible pels que estimem la costa Brava i pels que desitgem frenar l'empobriment i el poc ús del català.

[Joaquim Alvarado · Rating 3 out of 5]

Regularment es bo llegir els clàssics per ser conscients que la nostra literatura ha produït molta cosa bona.