El jardí de les palmeres

Cròniques del món conegut #3

by Jaume Fuster i Guillemó

Premi de narrativa Ramon Llull 1993

El poeta Guiamon d'Adià que ja ens va contar l'aventura de L'Illa de les Tres taronges i la de l'Anell de Ferro, culmina el seu viatge pel Món Conegut al Jardí de les Palmeres, amb Arís de Montcarrà, fill de Roger, portador de'Eina de Pau i de la princesa Garidaina, anomenada Estel d'Or, en cerca del Secret de l'Aigua que retornarà la pau al Consell de Batllies, delmat per la pesta. A les terres de Migjorn, Arís coneix Blanca del Palmerar i ambdós s'enfronten a la destrucció, a la guerra i a la mort amb l'únca arma del seu amor.

Tercera part de ta trilogia sobre la protohistòria que Jaume Fuster va encetar fa deu anys. El Jardí de les Palmeres té aquells elements d'èpica, d'aventures, d'amor, d'imaginació, d'ironia i de riquesa de llenguatge que han convertit els volums anteriors en un nou registre de la literatura catalana actual.

204 pages, Paperback

First published January 1, 1993

About the author

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.

@wikipedia

Reviews

[Erlin · Rating 4 out of 5]

7/10 Darrer llibre que posa fi a la trilogia fantàstica d'en Jaume Fuster, una fantasia èpica amb influències de Tolkien i llegendes catalanes.

Lluites pel poder, profecies i conflictes morals i socials. Amb una prosa evocadora, descripcions vives i un toc líric, l'estil narratiu és ric, elegant i immersiu, amb un toc poètic que en determinats moments pot ser una mica farragós.

Els personatges són complexos i plens de matisos, que mostren contradiccions i evolucionen al llarg de la història.

El ritme és desigual i alguns capítols es fan una mica lents i caòtics però et transporta a un món fantàstic i evocador
que la converteix en un clàssic de la fantasia del nostre país.

[Roger Prat · Rating 4 out of 5]

Realment he gaudit molt amb aquestes novel·les. Obviament no es pot comparar a les grans obres, com ara Tolkien o Rothfuss, però té el seu propi encant. El més agradable, com en tota la trilogia és el llenguatge emprat. La màgia no surt tant dels fets sinó de la poesia amb que es narren.

[Xavier Pueyo Díaz · Rating 4 out of 5]

Tercera part de la trilogia d'aventures llegendàries Crònica del Món Conegut. Un relat àgil ara centrat en les terres de Migorn, una recreació lliure del regne de València. Amb el mateix vocabulari ric i arcaitzant, un ritme viu i una fantasia desfermada. Una trilogia que ha envellit bé i es llegeix amb gust i rapidesa. Aventures a dojo. Recomanable.

[Pere · Rating 4 out of 5]

Tercera part de la trilogia Crònica del Món Conegut. Aquest volum potser és el que més he gaudit, probablement pels personatges protagonistes una mica més complexos, amb matisos i menys "heroics" que en els anteriors volums.

Les aventures a l'altra banda del desert és un relat àgil, amb un llenguatge poètic molt agradable i que aquest cop se centra en el que seria una recreació lliure del regne de València medieval (sí, hi trobem orxata i influències àrabs) i les desventures del poeta Guiamon i del fill d'en Roger i Garidaina en aquestes terres.

Trobo que la narrativa és molt més madura que en les anteriors entregues, però encara li manca quelcom per fer que aquesta trilogia pugui ser referència de la nostra cultura. Al meu entendre, massa coses passen en massa poques pàgines i hi ha massa moments que l'acció o l'arc argumental trontollen una mica, fent que la lectura d'alguns capítols dels tres llibres sigui un xic confusa.

Tant de bo algú sigui capaç d'agafar el relleu d'en Fuster i crear una obra fantàstica més equilibrada (i potser menys centrada en el llenguatge perquè generacions joves s'hi endinsin més fàcilment) que pugui esdevenir referència de la nostra cultura; perquè de mitologia n'anem sobrats i de referents històrics ja ni t'explico!
Com podeu imaginar, no estic gens d'acord amb la lectura derrotista pujoliana del nostre país, de la nostra cultura o història que Fuster tenia i que ens han imposat els últims 100 anys per tal que els catalans ens sotmetem més fàcilment a Ponent.