What do you think?
Rate this book
Bruixa de dol
Aquesta obra és l'afirmació de la seva identitat de dona. (Jo tinc un nom, proclama la divisa que obre Bruixa de dol), és aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l'empeny, d'una banda, a revisar les escriptores més clàssiques i, d'una altra, a traduir autores que "normalment" hauríen d'esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar.
La poesia de Maria Mercè Marçal, temàticament, explora uns espais què, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l'amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivència femenina d'una manera personal, esdevé col·lectiva. La poesia de Maria Mercè Marçal, tot convocant els indicis d'una llengua abolida, traça l'espai personal on els mots lliuren la batalla per redrecar-la. Segons la mateixa autora a Bruixa de dol prosegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- i amb l'experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes.
Mercè Otero procura acompanyar la lectura d'aquesta obra de Maria-Mercè Marçal des de la seva experiència de professora de secundària i des de la coeducació i la ginecocrítica.
La poesia de Maria Mercè Marçal, temàticament, explora uns espais què, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l'amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivència femenina d'una manera personal, esdevé col·lectiva. La poesia de Maria Mercè Marçal, tot convocant els indicis d'una llengua abolida, traça l'espai personal on els mots lliuren la batalla per redrecar-la. Segons la mateixa autora a Bruixa de dol prosegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- i amb l'experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes.
Mercè Otero procura acompanyar la lectura d'aquesta obra de Maria-Mercè Marçal des de la seva experiència de professora de secundària i des de la coeducació i la ginecocrítica.
160 pages, Paperback
First published January 1, 1979
14 people are currently reading
298 people want to read
About the author
Maria Mercè Marçal
46 books32 followersMaria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 59 reviews
February 2, 2022
quin greu haver-me'l llegit a corre cuita per tornarlo a la biblio! :(
però bueno he fet fotos dels que més m'han agradat
però bueno he fet fotos dels que més m'han agradat
January 14, 2022
Un poemari escrit per a la causa feminista.
Es el primer poemari que llisc de l'autora i alguns poemes m'han encantat però altres no m'han aportat res de nou.
Supose que serà per no estar massa acostumat a llegir el gènere...
Durant tot el poemari l'autora identifica a la dona amb la figura de la bruixa i durant els poemes intenta il·lustrar la soledat, l'amor i empoderir la figura de la dona.
Reseña en el blog
Es el primer poemari que llisc de l'autora i alguns poemes m'han encantat però altres no m'han aportat res de nou.
Supose que serà per no estar massa acostumat a llegir el gènere...
Durant tot el poemari l'autora identifica a la dona amb la figura de la bruixa i durant els poemes intenta il·lustrar la soledat, l'amor i empoderir la figura de la dona.
Reseña en el blog
May 29, 2024
2.5
Alguns poemes meravellosos i he gaudit molt d'imatges, símbols i idees que proposava, però la majoria se m'han fet indesxifrables. Potser no connecto amb la poesia en general.
Alguns poemes meravellosos i he gaudit molt d'imatges, símbols i idees que proposava, però la majoria se m'han fet indesxifrables. Potser no connecto amb la poesia en general.
April 25, 2025
potser en un altre moment
June 8, 2024
Què voleu que us digui, m’ha encantat…
5 / 5.
5 / 5.
July 26, 2021
Algunos poemas super guays pero otro pues meh. No estoy acostumbrado a leer poesía porque no la entiendo.
January 31, 2023
començant bé l'any :)
May 27, 2020
Recopilación de versos escritos entre los años 77 y 79, tras la celebración de las Primeras Jornadas Catalanas de la Mujer en la Universidad de Barcelona, en las que participó una joven Maria-Mercè con objeto de promover un cambio en la mentalidad patriarcal y binaria de la época, en pleno inicio de la transición del franquismo hacia la democracia y que aún, hoy día, no hemos logrado superar.
Dentro de la trayectoria poética de la autora catalana, se ha considerado a Bruixa de dol (obra inédita en castellano pero que podría traducirse como Bruja de duelo), su segundo poemario, como un rito de iniciación, una obra de camino a la madurez donde sus poemas, entrelazados los unos con los otros a través de lo simbólico, reflejan los aspectos más amables de la infancia y la soledad del que vive en la extrañeza de la diferencia y aún no ha hallado una alternativa a los estereotipos de la sociedad tradicional en la que vive pero que, finalmente, la encuentra en la conjunción metafórica de las brujas y las hadas de los cuentos infantiles. Son poemas que hablan del duelo, sí, del duelo por las mujeres sabias, las mujeres diferentes, perseguidas, masacradas y silenciadas a los largo de la historia, así como hablan también de un duelo más personal, de un sentimiento de soledad y extrañeza cargado de pasión, erotismo y reivindicación. Son poemas muy intensos, fascinantes que consiguen encontrar una voz propia y singular.
Dentro de la trayectoria poética de la autora catalana, se ha considerado a Bruixa de dol (obra inédita en castellano pero que podría traducirse como Bruja de duelo), su segundo poemario, como un rito de iniciación, una obra de camino a la madurez donde sus poemas, entrelazados los unos con los otros a través de lo simbólico, reflejan los aspectos más amables de la infancia y la soledad del que vive en la extrañeza de la diferencia y aún no ha hallado una alternativa a los estereotipos de la sociedad tradicional en la que vive pero que, finalmente, la encuentra en la conjunción metafórica de las brujas y las hadas de los cuentos infantiles. Son poemas que hablan del duelo, sí, del duelo por las mujeres sabias, las mujeres diferentes, perseguidas, masacradas y silenciadas a los largo de la historia, así como hablan también de un duelo más personal, de un sentimiento de soledad y extrañeza cargado de pasión, erotismo y reivindicación. Son poemas muy intensos, fascinantes que consiguen encontrar una voz propia y singular.
Read
October 3, 2020Una vegada més Marçal demostra la seva capacitat per extreure poesía dels racons més amagats i invisivilizats de la vida cotidiana amb un estil clar, precís i sempre líric, com testimonia el seu domini de les formes clàssiques, especialment el sonet. Com en toda la seva obra, l'erotisme està present a tot arreu, ancara que també emergeix amb força alguna cosa que avui diríem "sororitat". Aquet poemari, fidel a la seva poètica, fa d'alló personal quelcom polític, tant quan parla d'amor i desig com quan el tema principal és el dialeg amb algunes de les dones que més influència han tingut en la seva vida. Reconec, per acabar, que no m'ha emocionat, amb excepcions, tant com m'hauría agradat, però el plaer de perdre's en els poemes d'aquesta gran autora, aquesta gran dona, fa valer la pena la seva lectura, que recomano malgrat tot.
October 28, 2024
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sanga.
Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins la cambra.
L'escala fosca
del desig
no té barana.
el seu ullal
i el coll em sanga.
Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins la cambra.
L'escala fosca
del desig
no té barana.
November 5, 2024
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!
I els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!
I els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
January 19, 2023
M’ha agradat molt, però n’hi ha hagut molts mes de poesia catalana que he entès molt millor. Quan vaig arribar als sonets em va fer el cap 🤯🤯🤯 i ja vaig anar agafant un altra vegada el ritme però m’ha costat. El meu preferit sens dubte es el de vuit de març💜
Us deixo una estrofa d’un sonet que m’ha agradat molt
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega encendrà l’escenari.
És o no és preciós????????
Us deixo una estrofa d’un sonet que m’ha agradat molt
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega encendrà l’escenari.
És o no és preciós????????
May 10, 2024
Recull excel·lent que dibuixa un món agressiu, androcèntric, marcat per les relacions dominants, de possessió, i com el jo poètic femení s'hi veu arrossegat i intenta alliberar-se'n. I com intenta imaginar i fer efectiu un món alternatiu, caracteritzat per l'amor lliure, sense cadenes, en què la dona pugui desprendre's dels rols que tradicionalment se li ha adjudicat. M'agraden les imatges tan riques que Marçal ha creat per il·lustrar-ho.
Si no li poso un 10 és perquè és un pèl redundant. Trobo que hi ha poemes que repeteixen la mateixa idea i que es podrien haver suprimit.
Si no li poso un 10 és perquè és un pèl redundant. Trobo que hi ha poemes que repeteixen la mateixa idea i que es podrien haver suprimit.
July 12, 2021
2'5 🌟
Algunos poemas me han gustado muchísimo, pero la mayoría me han dejado indiferente.
Algunos poemas me han gustado muchísimo, pero la mayoría me han dejado indiferente.
Read
July 31, 2022Bona manera d entrar en la poesia!
July 23, 2023
Llibre clàssic d'una poeta que va morir massa jove. Com sempre, la poesia et fa entrar dins de tu mateix i t'acosta a mons que potser desconeixies. La poesia de Maria-Mercè Marçal no és fàcil, especialment els sonets, però et fan més ric i més savi.
May 24, 2024
uou. simplement uou. perfecte.
May 17, 2022
crec que m’ha quedat clar el que li agraden els llangardaixos a la Maria Mercè Marçal
January 12, 2025
No acostumo a llegir poesia i em costa valorar el recull. Com amb els contes, connectes més amb un poemes que d'altres. Globalment, però, m'ha agradat molt, té imatges potents i també versos bonics. Amb el plus reivindicatiu.
He gaudit especialment rellegir els poemes de Foguera Joana i he agraït tenir les activitats del final perquè em donessin una pista d'en què fixar-me.
He gaudit especialment rellegir els poemes de Foguera Joana i he agraït tenir les activitats del final perquè em donessin una pista d'en què fixar-me.
May 11, 2022
necessito que algú m'ho expliqui
a nosaltres les dones que estimo
l'antiga mestressa del llibre hi va fer anotacions però les va esborrar i ara es molt complicat llegir-les tant de bo no ho hagués fet tt
un país on les bruixes no portin dol
besar-te els ulls és fer volar un estel
i un dibuix de la martina <3
a nosaltres les dones que estimo
l'antiga mestressa del llibre hi va fer anotacions però les va esborrar i ara es molt complicat llegir-les tant de bo no ho hagués fet tt
un país on les bruixes no portin dol
besar-te els ulls és fer volar un estel
i un dibuix de la martina <3
December 27, 2025
el moment exacte on em vaig enamorar de la poesia
recull de versos favs:
/La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
(…)
L’escala fosca
del desig
no té barana./
~
/Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l’ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l’ombra a la cara./
~
/M’ets present com un déu, com un diable.
Avui t’he vist de cap a peus vermell.
He assassinat l’aranya del castell
i a les mans duc la copa: sóc culpable./
recull de versos favs:
/La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
(…)
L’escala fosca
del desig
no té barana./
~
/Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l’ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l’ombra a la cara./
~
/M’ets present com un déu, com un diable.
Avui t’he vist de cap a peus vermell.
He assassinat l’aranya del castell
i a les mans duc la copa: sóc culpable./
Read
April 26, 2021"Avui t'he vist de cap a peus vermell".
March 8, 2023
alguns se m'han fet una mica massa repetitius però en canvi d'altres m'han agradat moltíssim !! 🧚🌷🧹🌊🦎 la maria-mercè marçal realment roman la poeta sàfica per exel·lència 🌱🌈🌙
November 18, 2022
Hacía mucho tiempo que quería leer a Maria-Mercè Marçal, una de las poetas más reconocidas de la literatura catalana. Lo fui aplazando, y después de haberla leído con «Bruixa de dol» (Bruja de duelo, en castellano) me arrepiento de no haberla leído antes.
Dividido en ocho partes, el volumen incorpora poemas de diferentes temáticas y estilos.
Aun así, predominan las temáticas de la tristeza, la soledad, el amor (también sáfico), el feminismo y algo de seres fantásticos (hadas, duendes...).
Me ha sorprendido y me ha encantado la cantidad de estructuras poéticas que se encuentran en menos de 100 páginas de poesía. Hay sonetos, hay poemas de estructura libre, poemas de tres versos, de dos o tres páginas o con estructuras de poesía popular / cancionero.
Los poemas de Marçal son, pese a que en algunos de ellos se traten temas como la tristeza o la soledad, muy tiernos. Te dejan con la sonrisa en la cara por lo bien escritos que están, lo bien conseguidas que están sus metáforas y lo bien escritos que están esos sentimientos que también reconoces como tuyos. Este lirismo tampoco se pierde en esos poemas más jocosos, temáticamente más “divertidos” o los de temática feminista. Bellos y reivindicativos.
Me ha encantado su poesía, la belleza de sus palabras. Y me ha encantado abrirme el mundo de su obra. Repetiré con ella ❤️
Dividido en ocho partes, el volumen incorpora poemas de diferentes temáticas y estilos.
Aun así, predominan las temáticas de la tristeza, la soledad, el amor (también sáfico), el feminismo y algo de seres fantásticos (hadas, duendes...).
Me ha sorprendido y me ha encantado la cantidad de estructuras poéticas que se encuentran en menos de 100 páginas de poesía. Hay sonetos, hay poemas de estructura libre, poemas de tres versos, de dos o tres páginas o con estructuras de poesía popular / cancionero.
Los poemas de Marçal son, pese a que en algunos de ellos se traten temas como la tristeza o la soledad, muy tiernos. Te dejan con la sonrisa en la cara por lo bien escritos que están, lo bien conseguidas que están sus metáforas y lo bien escritos que están esos sentimientos que también reconoces como tuyos. Este lirismo tampoco se pierde en esos poemas más jocosos, temáticamente más “divertidos” o los de temática feminista. Bellos y reivindicativos.
Me ha encantado su poesía, la belleza de sus palabras. Y me ha encantado abrirme el mundo de su obra. Repetiré con ella ❤️
March 11, 2025
Estic convençut que aquestes dues estrelles, que arriben després d’una primera lectura seguida, parlen més malament de mi que de l’obra. Sobretot perquè, malgrat alguns poemes molt potents i amb figures molt clares que em fan pensar en la cara més comeguda de Marçal, m’ha semblat un poemari críptic. Suposo que en alguns casos això mateix és el que es busca, però em costa celebrar-ho en la poesia, i no vull creure’m que el preu de jugar amb el llenguatge sigui sí o sí la dificultat d’accés al text. Si el secret del plaer de la lectura s’amaga en la forma, en les paraules i sons escollits, tampoc no ho he sabut veure, sense fer-ne una anàlisi mètrica.
Ara bé, soc filòleg i professor de català a secundària i sento una mica la vergonya d’estar escrivint això, perquè sé que m’estan escapant unes claus interpretatives que ja hauria de tenir, i no les tinc. Les buscaré per poder valorar l’obra amb criteri, però quan una obra t’aparta o requereix massa de tu, em sembla que té un punt d’excloent que em molesta. A qui li demanarem que sàpiga tot el que ha de saber per gaudir-la? Només a estudiants de batxillerat?
A més, les propostes de treball que inclou el llibre tinc la sensació que porten a pensar que només hi ha una resposta possible sobre les qüestions que planteja i que cal endevinar en què pensa qui les ha escrit.
Ara bé, soc filòleg i professor de català a secundària i sento una mica la vergonya d’estar escrivint això, perquè sé que m’estan escapant unes claus interpretatives que ja hauria de tenir, i no les tinc. Les buscaré per poder valorar l’obra amb criteri, però quan una obra t’aparta o requereix massa de tu, em sembla que té un punt d’excloent que em molesta. A qui li demanarem que sàpiga tot el que ha de saber per gaudir-la? Només a estudiants de batxillerat?
A més, les propostes de treball que inclou el llibre tinc la sensació que porten a pensar que només hi ha una resposta possible sobre les qüestions que planteja i que cal endevinar en què pensa qui les ha escrit.
November 20, 2021
És dels millors llibres que he llegit de Maria-Mercè Marçal. Hi ha poemes molt, molt, molt bons, crec que no en parlem prou. Fa que allò personal t’interpel·li, els seus poemes fan política. Us deixo alguns versos:
•Foc de pales II•
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
•Foc de pales II•
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
June 28, 2023
I was going to give it three stars because a lot of the poems didn't make me feel like poetry is supposed to make you feel, but then she pulled out "Vuit de març" (Eighth of March) at the end and it was so good it was impossible to not give it four stars. I also liked very much "Divisa", "Foravilers", poem nº VI of "Tombant", nº III of "Foguera Joana", and the intro to "Avui les fades i les bruixes s'estimen".
August 14, 2025
No soc una lectora avesada de poesia, tot i que es un territori que m'encantaria explorar i espero gaudir més a mida que creixi, però he de dir que m'han agradat molt els poemes. Saber la seva biografia realment m'ha ajudat a gaudir el poemari, i hi ha uns quants poemes que m'han deixat una estona mirant el no res reflexionant. Segur que els revisitaré en un futur, amb una guia de lectura que em permeti aprofundir-hi més, però per un primer contacte estic genuinament contenta amb la lectura
July 27, 2025
és cert que m'ha agradat, però no estic segura d'haver entès tots els poemes. m'he trobat alguns massa abstractes, que juguen tant amb el llenguatge que és un poc complicat entendre la metàfora i associar-la a alguna cosa. en general, n'hi ha de versos que parlen de l'amor homosexual, del desig i del feminisme. m'ha agradat especialment el poema que es diu vuit de març.
Displaying 1 - 30 of 59 reviews