Després de trencar una llarga relació en un hotel d’Alacant, el Llull caurà en una espiral que l’obligarà a plantejar-se el sentit de la vida que l’envolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què s’ha sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, l’activista social que s’enfronta als seus traumes amb fugides endavant; l’Eldar, el guitarrista d’origen bosnià que es guanya la vida en una funerària; i la poesia, l’arma amb què el Llull dispara contra els seus fantasmes.
Amb la sensibilitat i l’habilitat que el caracteritza, Roc Casagran, una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa, d’atracció i prohibició, d’autenticitat i desconcert. Un laberint afectiu embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.
Un d'eixos llibres que curiosament acabes llegint en eixe moment just de ta vida. M'ha agradat molt perquè és tendre i realista, però alhora utòpic. Pels amors fora de mapa! ❤️🩹🫂
L'amor fora de mapa és, per mi, la culminació de la trajectòria literària de Roc Casagran fins el moment. Segueix una línia similar a la dels llibres anteriors, però portant-la a un nivell superior. L'estructura de trenca-closques funciona molt bé i et deixa amb moltes ganes de saber més d'allò que s'explica. La història està molt ben teixida i té una profunditat molt interessant. A més, el fet d'estar amanida amb poemes li dóna un aire nou que, personalment, m'encanta. Més enllà de l'estil literari, és important tenir en compte que no és una novel·la d'amor (o no de l'amor convencional). És una història de pèrdua, de pors, de nostàlgia... D'estimar tant que fins i tot els bons records fan mal. És una història molt dura, que et remou per dins, et fa reviure els pitjors moments de la teva vida i et porta a reflexionar sobre com podries viure'ls d'una altra manera. Un llibre imprescindible.
En la meua família hi havia un debat sobre aquest llibre des de fa anys, al qual encara no m'havia vist preparada per a entrar: a una cosina no li agradava, el meu germà l'odiava i a mon pare li semblava genial. Després d'aventurar-me en les seues pàgines, servidora està d'acord amb son pare.
Tot i que els fets no són lineals, estan magníficament connectats. La proposta és actual, molt humana i, fins i tot, subversiva. Està molt ben escrit, la lectura flueix molt fàcilment i el llenguatge és poètic; és un llibre per a llegir-lo en veu alta.
«Serem generosos perquè només així l'amor és possible. […] Serem una resposta possible a un món on no sabem encaixar.»
M’agraden els llibres que pots llegir d’una tirada. M’agraden els personatges que es mostren reals i transparents. M’agraden les històries que porten implícita una banda sonora. M’agraden els subtítols que fan grans els capítols. M’agraden els llibres capaços d’evocar el millor i el pitjor dels teus records de joventut. M’agraden els escriptors que s’atreveixen a escriure allò que els ve de gust escriure.
“L’amor fora de mapa” és una experiència molt recomanable. Un viatge lleuger que cal fer sense constrènyer la mirada. Deixant anar. Que diuen que la felicitat despentina, i jo que me la imagino amb el sol de cara, fent ganyotes, crec que sento la olor d’aquestes flors de la portada (que preciosa!).
I no us en diré més, perquè no cal. Agafeu-la així, d’una revolada, com qui no vol la cosa. Us alegrarà la tarda.
M'ha costat entrar-hi, però cap a la meitat m'he enganxat. No sé si és perquè m'ha caigut bastant malament el protagonista, però m'ha costat i m'he sentit jutjant tota l'estona. L'estil tampoc m'ha acabat de convèncer, però reconec que vols saber què més passa, potser gràcies a la manera d'estructurar la història, combinant diferents moments.
Una història d'amor que sembla molt convencional -noi coneix noia, s'enamoren, la noia el deixa- no explicaré més per no fer spoilers, però el final és diferent del que m'esperava. Encara que és una novel·la, en Roc Casagran és un poeta a qui m'agrada molt escoltar recitant la seva poesia
Sempre m'agrada explicar-vos per què m'he llegit aquest llibre o aquell altre. Ma mare és bibliotecària i sempre confio en les seues recomanacions. Com les de "ha tingut molt d'èxit". I penso, com tothom, que si al públic general li agrada, a mi també m'agradarà. I sobretot ho penso en els llibres en català. Els lectors solen tenir raó perquè llegeixen molt. M'havien recomanat un altre llibre d'en Roc Casagran, i des que vaig descobrir el seu Twitter sabia que la seua lectura connectaria amb mi. Me'l vaig llegir en menys d'un dia. És lleuger, però alhora estic pendent de rellegir-lo, perquè no vaig poder evitar devorar-lo per saber com continuava l'intens fil argumental, i sento que no vaig admirar amb prou calma l'escriptura delicada de Casagran. Potser perquè la història m'identificava molt, però al principi del llibre vaig plorar una mitjana de cada dues pàgines. Sempre t'enganxa més un llibre que sembla fet a mida per tu. I ara, he de donar la culpa al sistema i a les tradicions imposades. Per molt que m'hi esforço, per molt que m'informo i reflexiono, encara em costa extreure del meu ideari alguns elements de l'amor romàntic que tan insistentment se m'han inculcat. I quan ja vaig anar intuint com acabava, a les darreres pàgines, em vaig sentir una mica traïda. I no m'agradava el final. I per això agraeixo tant haver llegit aquesta història, i agraeixo a l'autor per l'alenada d'aire fresc que transmet i que ens fa reflexionar més enllà d'allò establert. Ens sacseja, i potser ens desagrada, però compleix amb l'objectiu alhora que transmet una de les històries d'amor més dolces que he llegit mai.
Recomano al 100% la lectura i la reflexió posterior, i animo a que la compartiu i obriu debats allà on aneu i amb tothom que sigui possible. I no només debats sobre l'amor, sinó debats i dubtes sobre com està estructurada la nostra ment degut al model preestablert.
He llegit L’amor fora de mapa després de llegir Somiàvem una illa i per tant he conegut a l’autor en l’ordre invers, seguiré tirant enrere! Així doncs, aquest llibre m’arriba tard, però m’arriba! He viscut 8 hores en aquestes vides, que m’han ressonat des de ben a l’inici. El protagonista amb la tendència melancòlica i més aviat depressiva, el seu amic, l’Eldar, l’amic que tots volem tenir, o no… i la Clàudia, amb la seva tendència a explosionar la vida. Tota la novel•la explora les vivències des de la perspectiva del protagonista, en Llull; cosa que em fa pensar que si exploréssim el món intern dels altres dos també hi trobariem melangia, tristesa, malestar… convivint amb l’explosió de vida, amb el present, amb les ganes de menjar-se el futur! Els amor fora de mapa sempre són difícils per això, perquè són fora de mapa, fora de les nostres convencions, ningú sap com es comporten, com es duen a terme, quines són les normes escrites i les no escrites… no sempre és fàcil escoltar-se i anar vivint el moment. És de valents! Una obra escrita que m’ha remogut molt i que no m’ha deixat indiferent. Aquesta novel•la per a mi podria convertir-se en un clàssic de lectura obligada.
m'ha encantat. no és una història increïble (de vegades estava enfadadíssima per com es desenvolupava), però els personatges (encara que potser et caiguin malament al final del llibre) i la manera d'escriure de l'autor són el que fan la lectura la bona experiència que és. els pàragrafs infinit seguits de sentències curtes, l'ús de la segona persona que cala al lector, las repeticions de les paraules i dels temes recurrents, moltes pàgines després d'haver sigut esmentats per primera vegada... cal llegir-lo per entendre'l.
He plorat prou. El llibre està molt ben escrit, et fa pensar, reflexionar i sentir molt. Les idees i els sentiments estan molt ben expressats. La solitud quan no estàs sol. El desamor. El dolor. L' amistat. Tot. Però el final... El final no m' ha agradat gens. És com si per voler fugir d'un tòpic haja acabat caiguent-ne en un altre. Tot i així, un llibre bonic amb parts precioses.
Una novela que parla molt i molt bé de sentiments (amor, amistat, familia, germans de diferent mare, tragedia, suports, maneres d'estimar). Es una novela facil de llegir, pero d'una intensitat bastant alta que en ocasions m'ha fet haverla de deixar de llegir i descansar.
La primera meitat m'ha arribat mes, que la segona meitat. A mi personalment si m'agrada el final.
Novel·la de tardes d’estiu. Sens dubte de menys a més amb una curiosa tècnica literària.
“Igualment el món, de vegades, ens és un trencaclosques, i els racons secrets dels nostres cors i els nostres cervells són peces que s’amaguen sota el sofà, untades de pols.��
Una història plena d'altibaixos i sorpreses. El concepte és molt bo però el llibre s'acaba just en el millor moment de la història, o la que a mi m'hagués agradat conéixer. En alguns moments és massa dolç pel meu gust, però en general és un bon llibre, fàcil de llegir.
Magnífic i inesperat. M’ha atrapat la història des del primer moment. La manera d’escriure de Roc Casagran és impoluta, molt personal i molt ben estructurada. T’arriba molt endins. Sé de debò que llegiré més llibres d’aquest autor.
Un dels millors llibres que recordo haver llegit. L'estil fa que la novel·la enganxi, la història és completament creïble, t'identifiques amb els personatges i sap greu que sigui tan curta.
És impressionant com l'autor aconsegueix que coneguis els personatges a fons, que els sentis ben reals. Una trama preciosa i una evolució de tot, de tots, fantàstica. Corprès en acabar-lo.
Em va agradar molt. No esperava llegir un estil com aquest. No sé per què. La història està bé i prou, però m'agrada la manera de contar-la. Llegiu-lo.
L’he trobat una novel·leta d’Estiu, amb una tècnia literària ben curiosa. Té una trama que mai hauria dit que m’enganxaria però ho ha fet, i de valent. Tres estrelles i mitja ben recomanables