Un dels llibres més populars de la poesia catalana. Composta per quinze poemes, l'autor segueix un procés de coneixement interior plenament lligat a l'experiència personal. Ara, però, inicia una etapa nova en la qual unes enormes ganes de viure es tradueixen en una represa del tema amorós. En els poemes, les paraules, de gran densitat i capacitat de suggestió, estan expressades amb senzillesa.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) ha estat el poeta més llegit i un dels més prestigiosos de la literatura catalana contemporània. Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Vint-i set poemes en tres temps, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plàcid, Llibre de les solituds i Haikús en temps de guerra. La seva obra poètica completa, aplegada en quatre volums, ha estat publicada per Edicions 62. Mereixedor de múltiples premis i distincions, la seva obra ha estat molt difosa per diversos cantants i ha estat objecte d'espectacles teatrals.
le tengo muxo cariño a este libro no sabría muy bien decir pq. martí i pol se m hace una persona muy entrañable, siendo q tampoco se muxo sobre él. es la segunda vez q lo leo y esq m gusta muxisimo la vda. mi fav es el poema q empieza 'Demano poc, demano poca cosa.' pq m gusta el sentimiento ese d no necesitar grandes cosas pa ser feliz y poder llevar una vida trankilisima sin hacer nada. m gusta el concepto d la vida contemplativa (ns si se dice asi, pro si). aun así, la última parte se me ha hexo algo extraña esta vez. cuando lo leí por primera vez, no sabia q marta era una xica ficticia q se imaginaba el. ahora siento q es raro q se imagine toda esa relacion d manera tan explicita cn una xica q no existe(??. ns, supongo se sentia solo, pero aun así es raro.
«En cada mot m'hi jugo l'existència (...) No n'escriuré ni un que no em complagui profundament» i així ho va fer Miquel Martí i Pol, i així ha quedat aquest preciós poemari.
El pròleg dona una visió més profunda dels poemes, què hi ha darrere de tots ells. M'ha semblat molt necessari. També m'ho ha semblat l'edició a cura de Pere Farrés que ajuda a entendre des d'un punt de vista extern la vida de Miquel Martí i Pol i el per què dels seus poemes.
El poemari "Estimada Marta" es divideix en tres apartats, els dos primers parlen més sobre ell i sobre la seva malaltia, els versos són tan tristos a voltes i també tan bonics. En ells es veu com ja ha acceptat la seva malaltia i com conviu amb ella.
L'últim apartat li dedica a la Marta, potser és l'apartat que m'ha deixat menys captivada perquè en cada un dels poemes parla només d'ells dos com un sol cos, de la seva passió. I, tot i que em sembla molt maco com ho explica i com deixa enrere la tristor dels altres poemes, no sento que hagi anat més enllà de l'idea més carnal, i potser esperava quelcom més sentimental en aquest apartat.
«Allò que he escrit no és, potser, exemplar, però ho estimo amb un profund amor, amb un amor —ho puc ben dir— exemplar.»
«tanta vida, tant | de tu i de mi per tot arreu que res | no ens escatima imatges: fonda arrel | que ens nodreix i que ens serva. Lentament | emergim de les aigües, xops de llum.»
Set primaveres sense flors ni ocells. Així també pot escriure's la història No deserter el silenci deu ser l'única manera d'assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpreses, els mots flueixen lentament i clara i el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys percudir la lluna.
Capfoguer
Molt he estimat i molt estimo encara. Ho dic content i fins un poc sorprès de tant d'amor que tot ho clarifica. Molt he estimat i estimaré molt més sense cap llei de mirament ni traves que m'escatimin el fondo plaer que molta gent dirà incomprensible. Ho dic content: molt he estimat i molt he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga. Des de l'altura clara d'aquest cos que em fa de tornaveu o de resposta quan el desig reclama plenituds, des de la intensitat d'una mirada o bé des de l'escuma d'un sol bes, proclamo el meu amor, el legitimo.
Estimada Marta: XIII
Corfes de llum i un més enllà remot que no distreu de tanta quietud. Amb verd de fulles escriuré el teu nom i amb blau d'onada lenta, el meu desig perquè ens penetri la sentor del mar i ens agomboli la remor del bosc. Corfes de llum. Petxines d'ombra. Tot el que hem viscut ho inscric en el teu cos i el teu silenci em fa de tornaveu, el teu silenci d'àmfora i de pou. Marta, reposes i jo et vetllo el son. L'heura dels dits detura el pas del temps i no hi ha espai que no omplin els teus pits turgents i erectes, el teu ventre llis i el sexe ofert, les cuixes i els malucs. Apropo els llavis als teus llavis molls i compassadament respiro amb tu.
Tot i que el recull de conferències sobre la poesia em va semblar una mica repetitiu, crec que ha estat crucial conèixer una mica el context de l’autor i les principals vivències per emmarcar bé l’obra i, tot i així, poder traslladar-la també fàcilment a experiències pròpies. Poca cosa a dir del llibre, la poesia és algo molt subjectiu però personalment he gaudit molt del llibre i té un ús exquisit del llenguatge.
[...] perquè la solitud només era un cancell, I el cup vessa, abundós i generós [...] Per fer una ratlla poc profunda Damunt la terra molla I travessar amb un pas a l’altra banda.
Aquest és el primer poemari que llig de Miquel Martí i Pol. Des que vam donar a aquest autor a l'institut fa uns anys, vaig sentir curiositat per llegir alguna cosa d'ell i per fi ho he fet.
Estimada Marta és un poemari breu que compta amb tres partes diferenciades. Cadascuna d'elles et provoca sensacions i sentiments diferents i hi ha un contrast molt fort entre la malenconia i l'amor passional de les diferents parts. Ha sigut un poemari curtet i fàcil de llegir, però sense cap dubte sé que no serà l'últim de l'autor.
M'ha encantat, sobretot la part titulada "capfoguer" però en general tot el llibre. Els seus versos desprenen un amor preciós i un afecte infinit. Per mi Miquel Martí i Pol ja es un dels imprescindibles.