És Viladelsac una novel·la? O és potser un conte de fades a l’empordanesa? En aquesta obra lluminosa, sintètica i vital, l’autor fa un nou pas endavant en la seva singular trajectòria literària i narra el viatge iniciàtic d’un nen que abandona la gran ciutat per viure en un poble ––Viladelsac–– que li canviarà la vida. El lector habitual de les obres de Bardera tindrà l’oportunitat de retrobar-se amb vells (i bons) coneguts. I el lector que encara no el conegui trobarà, en Viladelsac, una porta d’entrada al món barderià.
La novel·la Viladelsac és la quintaessenciació del món barderià, i alhora, un nou pas endavant en la consolidació de l’obra d’un dels escriptors més singulars de la literatura catalana contemporània.
Damià Bardera i Poch (Viladamat, 1982) és un escriptor i assagista català. Ha publicat dotze llibres. Un de poesia: El penúltim vòmit (2008); vuit reculls de contes: I alguns contes per llegir-los d'amagat (2010), Fauna animal (2011), Els homes del sac (2012), Els nens del sac (2013), Contes de propina (2014), Nens de llet (2016), Un circ al pati de casa (2019) i Bèsties de companyia (2022); una novel·la: Viladelsac (2015) i dos assajos: Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit en col·laboració amb Eudald Espluga, i L'home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015).
M'ha deixat una mica al·lucinada aquesta novel·la del Damià Barberà editada per la segonaperiferia Una mirada duríssima de la realitat d'un infant acompanyada d'una espècie de màgia mental que et descol·loca constantment, però que deixa clar, que sense aquesta màgia, la realitat seria insuportable.
Damià Bardera és un escriptor amb una intensa trajectòria. Però, fins ara, la seva narrativa es nodria exclusivament del relat breu, gènere del qual ha publicat sis títols sota el paraigües de l’editorial El cep i la nansa. Amb Viladelsac s’endinsa per primer cop en el món ─podríem dir─ de la novel·la.