Maracaibo és sexe, drogues, feminitat. Maracaibo és el títol d’una cançó que la cantant italiana Luisa “Lu” Colombo va popularitzar als vuitanta i ara és també el d’aquest donari (abecedari de dones) que l’autor ha configurat al seu voltant. Vint-i-sis contes en forma de monòleg i un epíleg que fa les funcions de fi de festa conformen un ram de flors de plàstic rosa, estrident, industrial. Una reflexió molt poc reflexiva, amb humor kitsch, aire pop i ritme frenètic, sobre l’existència de la dona als paradisos tropicals.
Sebastià Portell ens proposa un ‘donari’, un diccionari de dones, un catàleg de vint-i-sis personatges femenins amb els quals fa gala d’un humor àcid, corrosiu, però sobretot d’una gran capacitat d’observació i explotació d’allò que, en aparença, és banal, vulgar, quotidià. I per aconseguir això s’ha de saber mirar i escoltar. S’ha de ser curiós per naturalesa i s’ha de tenir una certa sensibilitat per saber-ho canalitzar a través de la literatura. Aquest llibre mostra totes aquests virtuts!