Consells, proverbis i insolències

by Joan Fuster

Consells, proverbis i insolències reuneix, en dos apartats (Judicis finals i Proposicions deshonestes), un miler d'aforismes de Joan Fuster. El to és, com sempre en l'autor, irònic, esmolat i clar, i fins i tot amb el contrast que els diferents anys de redacció hi aporten, aquesta barreja - o suma- d'aforismes se'ns presenta com un inesgotable exercici de seducció intel·lectual. La lectura provoca l'acord i la discrepància contínuament i aquest n'és segurament el millor atractiu. De Judicis finals Pla n'havia dit que era «realment curiosíssim, en el sentit que està íntimament lligat amb la història de Fuster en que aquesta història pot tenir de més personal i de més autèntic».

174 pages, Paperback

First published January 1, 1968

About the author

Joan Fuster va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.

Wikipedia

Reviews

[leonardo V. granados · Rating 1 out of 5]

Amore: ets un senyoro, un pedant i no puc estar més en desacord amb el 80% dels proverbis. És la versió Hacendado de les "Màximes i mals pensaments" de Santiago Rusiñol.

[Raül · Rating 4 out of 5]

Colecció d'aforismes 100% Fuster: enginyosos, irònics, provocadors... fins i tot contradictoris, perquè com el mateix autor diu "Potser seran útils just per això, perquè són discutibles: perquè inciten a la discussió". Un bon text per a començar amb Fuster si es desconeix l'autor, encara que és recomanable no llegir-lo d'una tirada, si no anar picant, com fent un vermut.

"La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica!".

Prèstec de la Biblioteca Pública Municipal de Benicarló Manel García Grau.

[Sebastià Caldentey · Rating 4 out of 5]

«Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur — i en la pràctica no ens és gens fàcil de distingir una cosa de l'altra.»

Breu i polèmic, me pareix un bon punt de partida per la lectura d'aquest homenot. Un bon llibre sempre és una provocació.

[cookielover · Rating 4 out of 5]

Una obra imprescindible de lectura amena. L'estil de Fuster destaca per la seua ironia desmitificadora i els jocs de paraules. Els seus aforismes es divideixen en cinc temes: filosofia, literatura, art, consells i política.

Cites del llibre

[Raül Sansaloni · Rating 4 out of 5]

Buscava alguna cosa de Fuster a la biblioteca i trobí aquest recull nombrós d'aforismes. Dividit i entremesclat per diferents temàtiques, es presenten un muntó de sentències que conviden a la reflexió. Tant com diu a la darrera pàgina, aquestes són útils perquè "són discutibles: perquè inciten a la discussió". Així doncs, és una lectura reflexiva, estigues d'acord o no amb moltes de les remarques que es fan.

També, la seua lectura és especial i inclús diferent d'altres, per la seua forma condensada i plena de pauses condicionades per l'aforisme. Llàstima les meues inexistents nocions de llatí i francés que m'impossibiliten la comprensió de moltes de les referències fetes als proverbis.

Fa gràcia que un dels últims aforismes desmunte bona part del llibre: El "consell" és un gènere literari en decadència: no intentes cultivar-lo.

Propi del bon Fuster.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Fuster va dir “Un bon llibre sempre és una provocació” i en aquest n’he trobat més d’una, de provocacions, ja que he subratllat molts dels aforismes. La majoria els he rellegit més d’una vegada, els he pensat. Segons l’autor, “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir” i això he fet.

El capítol “Els treballs i els dies” m’ha costat una mica més, m’ha sorprès com Fuster opina de grans personalitats relacionades amb la literatura, la filosofia, la pintura o la música, ja que no sempre eleva les seves qualitats, ans tot el contrari. Escriu el que pensa d’una forma aparentment senzilla, directa i crec que aconsegueix el seu objectiu: Incitar a la discussió.

[womp womp oemp oemp]

aphorisms so varied, its authorial / historical conceit feel more like portraiture . but very, here, still

[Pueslaia · Rating 5 out of 5]

"Talentós, brillant, increïble, sorprenent, espectacular, mai igual, totalment únic"