Combustible per a falles

by Joan Fuster, Antoni Furió (Introduction)

Potser sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore oficial valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les falles, sinó un recull d'escrits amables, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians.

L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent de la ufania i el barroquisme valencians com també un poderós instrument de control social i de reprovació moral. Un aspecte intolerant i inquisitiu que el mateix Fuster va patir directament en ser cremat en efígie, el 1963, en una cerimònia que rememorava les antigues pràctiques inquisitorials.

160 pages, Paperback

Published January 1, 1992

About the author

Joan Fuster va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.

Wikipedia

Reviews

[miki · Rating 4 out of 5]

molt guai sobretot per l’aspecte divulgatiu i com ens explica la tradició, però sí és veritat (i ens va avisar) que es fa una mica repetitiu

[Raül Sansaloni · Rating 4 out of 5]

Lectura lleugera de Fuster en què tracta diversos tòpics de les Falles. Es tracta d'una compilació d'articles que publicà en diversos llibrets i diaris. Tot i la seua antiguitat, encara guarda rellevància en les rutines falleres actuals. Pirotècnia, ninots, foc, "trastos", pasdobles, experiències personals... De tot un poc, relacionant-ho amb la nostra forma de ser.

Des de la ironia i la reflexió, l'autor dona el seu punt de vista i intenta explicar-nos l'origen d'aquesta festa pròpia de la ciutat de València i imitada a les comarques veïnes. Es pot observar llegint que Fuster guarda nostàlgia per l'essència perduda de les fogueres que cremaven "trastos" vells, però valora la sàtira utilitzada a les falles dels ninots.

No és un llibre molt profund, però es pot recomanar en aquestes dates prefalleres.

[Teodoro cuesta · Rating 5 out of 5]

Joan Fuster escribe muy bien. En este libro además aprendes algo de historia de las fallas. Son los artículos que escribió en prensa sobre fallas. El artículo final es muy bueno por no esperado. El título del libro tambien es muestra de su capacidad para no tomarse en serio a sí mismo. Lo que más me gustó es como le da la vuelta al dicho de pensat i fet para analizar las debilidades de la improvisación. Del carácter de los valencianos que supuestamente analiza en el libro, a día de hoy, creo que no queda nada, para bien y para mal.

[Aida · Rating 3 out of 5]

Hui en dia Joan hauria escrit un capítol sobre com les carpes col·lapsen la ciutat 15 dies abans de la festa.