What do you think?
Rate this book
Haru: Un día es una vida entera
Después de leer la historia de Haru, leerás tu vida de otra manera. "Nunca tires contra nadie; nunca tires para seducir a nadie; nunca tires para ser más que nadie; nunca tires para demostrarte nada a ti misma; el tiro con arco es un estado que se puede compartir." Estas son las palabras que acompañan a Haru desde su entrada en el dojo, donde aprenderá el arte del tiro con arco, hasta el camino vital que hará que lo cuestione todo, lo arriesgue todo y lo pierda todo. Para recibirlo todo.
384 pages, Paperback
First published March 9, 2016
126 people are currently reading
1583 people want to read
About the author
Flavia Company
67 books41 followersFlavia Company (Buenos Aires, 1963) es licenciada en Filología Hispánica, traductora, periodista, profesora de l'Escola d'Escriptura del Ateneo Barcelonés y de Creación Literaria (cuento) en el Máster en Creación Literaria de la Universidad Pompeu Fabra. Crítica literaria en suplementos como Babelia o Quadern y colabora con Página/12.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 189 reviews
January 8, 2021
HARU · Cada dia és una vida sencera. Dir que aquesta novel·la m'ha encantat seria quedar-me curta. Aquesta novel·la és brillant. Pots llegir-la de manera pausada o d'una tirada. Jo ho he fet així, perquè no podia parar.
De la vida i del camí de la vida ens parla Haru, del destí, de les nostres decisions, del bé i del mal, de comprendre i perdonar... Principis de vida indispensables per viure en ple benestar. D'alguna manera la història de la Haru és previsible, però no ho són tant els aprenentatges que fa al llarg del seu camí. Un camí circular, en què passa un cop i un altre pels mateixos llocs fins que, finalment, la miren de cara.
Gairebé 400 pàgines que passen volant, que et fan pensar i reflexionar i amb les que navegues cap al teu interior.
A més, hi ha mil cites que no pots deixar escapar! Aquest llibre hauria de venir acompanyat d'una llibreta en blanc!
HARU és una meravella.
De la vida i del camí de la vida ens parla Haru, del destí, de les nostres decisions, del bé i del mal, de comprendre i perdonar... Principis de vida indispensables per viure en ple benestar. D'alguna manera la història de la Haru és previsible, però no ho són tant els aprenentatges que fa al llarg del seu camí. Un camí circular, en què passa un cop i un altre pels mateixos llocs fins que, finalment, la miren de cara.
Gairebé 400 pàgines que passen volant, que et fan pensar i reflexionar i amb les que navegues cap al teu interior.
A més, hi ha mil cites que no pots deixar escapar! Aquest llibre hauria de venir acompanyat d'una llibreta en blanc!
HARU és una meravella.
June 13, 2016
Me ha decepcionado bastante. Lo empecé con muchas ganas creyendo que iba a encontrar una historia más profunda pero en realidad me ha parecido demasiado plana, con muchas frases lapidarias y tópicas que podrían figurar en cualquier manual de autoayuda o muro de Facebook... Además esperaba más sobre la cultura oriental, pero lo que hay creo que no es coherente con la época (determinados comportamientos y expresiones de los personajes, muy actuales y ocidentalizados) y el estilo es pobre.
July 27, 2022
Hi he connectat en moments, però se m’ha fet feixuga la gran quantitat de frases profundes que surten a la novel·la. No ho sé, potser és que soc massa bàsica –no ho descartaria🤣–, però m’han semblat frases d’autoajuda que a mi, personalment, no m’han arribat. I em sap greu, perquè l’autora escriu de meravella i el ritme i l’estil calmat de la novel·la m’han agradat molt –de fet, em venia de gust agafar-lo–, però m’han sobrat la meitat de frases de l’estil “No hi ha pitjor presó que la d’haver escollit el dolor dels altres per a la comoditat pròpia”. Crec que li farien un favor al llibre si no diguessin això de “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”😰
February 5, 2025
3,5 ⭐️ Me ha gustado pero el final… se desinfla un poco y me rompe un poco la experiencia que estaba tendiendo con el libro.
Tiene frases y reflexiones increíbles, no me lo esperaba así.
Tiene frases y reflexiones increíbles, no me lo esperaba así.
December 31, 2021
És un llibre que em transmet calma absoluta. Llegir-lo és com estar a casa, en zona de confort. Per mi és una història completament blanca, literal i metafòricament. Sento que a cada pàgina que avances aprens una cosa nova. Aspectes negatius? És una novel•la inspirada en Japó i en la seva cultura però la seva autora no és japonesa. A més, en algun moment em sona una mica Mr Wonderful, fins i tot a un llibre d'autoajuda. Tot i així, la valoració final és bona.
September 18, 2023
“Cada dia és una vida sencera.”
“No és dura la vida, Haru. La fem dura perquè no l’acceptem com és, no li tenim ni respecte ni confiança.”
“Cada cop que es perd l’atenció, es fereix algú. I que aquest algú és sempre un mateix.”
“És cert, no ets una planta, però també et pots podrir o assecar-te. L’equilibri entre el que rebem i el que donem és l’única possibilitat de florir.”
Unes de les moltíssimes reflexions profundes i removents que llança Flavia Company.
“No és dura la vida, Haru. La fem dura perquè no l’acceptem com és, no li tenim ni respecte ni confiança.”
“Cada cop que es perd l’atenció, es fereix algú. I que aquest algú és sempre un mateix.”
“És cert, no ets una planta, però també et pots podrir o assecar-te. L’equilibri entre el que rebem i el que donem és l’única possibilitat de florir.”
Unes de les moltíssimes reflexions profundes i removents que llança Flavia Company.
March 3, 2019
Absolutamente enamorada de la sutileza del libro y de su edición impresa agradable en cada página. Lo guardaré cerca, para releer lo aprendido y no olvidar.
May 17, 2021
Quizá Haru no sea considerado un libro feminista, pero al leerlo te das cuenta de que sus ideas van a favor de este movimiento. Aunque la vida de Haru se centra en la disciplina, el mensaje que da es el de no depender absolutamente de nadie y no dejarse arrastrar por la tradición y la familia.
Quizá la madre de Haru cometió errores en su juventud y llevó una vida más bien tradicional, pero esto no quitó para que siempre aconsejara a su hija en tomar su propio camino y no dejarse llevar por los demás. Este gesto me ha parecido precioso, ya que desde pequeña a Haru la enseñaron lo que es la libertad, que ella puede decidir sobre su cuerpo y su vida.
Aunque esto lo aprendiera Haru desde que tenía uso de razón, a lo largo de su vida vemos que va aprendiendo muchas más herramientas para poder desenvolverse sin miedos, sin presiones y sin demasiado problema por el mundo. Además, va adquiriendo unos valores ferreos que harán que nadie la pueda condicionar en ningún momento en su futuro.
Haru es una mujer japonesa pero podríamos ser cualquiera de nosotras. El camino que recorre ella en este libro puede ser ficticio pero realmente es el que caminamos todas desde que nacemos hasta que nos morimos: aprendemos a convivir con los demás, a respetar creencias e ideas distintas a las nuestras, a valorar lo que realmente importa…
Un aspecto de esta novela que me ha gustado mucho ha sido que la protagonista no es descrita como perfecta. La perfección no se alcanza nunca y cuando nos damos cuenta de ello nos comenzamos a sentir mucho mejor con nosotras mismas. Haru tiene errores durante todo el libro parecidos a los que podemos cometer cualquiera de nosotras y aprende de ellos y a pesar de ellos. Gracias a esto no solo te puedes sentir identificada con su lectura sino también lo que te aporta este libro es un mensaje maravilloso: aunque seamos diferentes todas cometemos nuestros errores y nuestros aciertos y podemos querernos a nosotras mismas igualmente. Es lo que va creando nuestra historia.
En definitiva esta es una novela muy recomendable, una lectura agradable y relajante llena de reflexiones que conviene ir leyendo poco a poco para poder saborearlas como merecen.
Quizá la madre de Haru cometió errores en su juventud y llevó una vida más bien tradicional, pero esto no quitó para que siempre aconsejara a su hija en tomar su propio camino y no dejarse llevar por los demás. Este gesto me ha parecido precioso, ya que desde pequeña a Haru la enseñaron lo que es la libertad, que ella puede decidir sobre su cuerpo y su vida.
Aunque esto lo aprendiera Haru desde que tenía uso de razón, a lo largo de su vida vemos que va aprendiendo muchas más herramientas para poder desenvolverse sin miedos, sin presiones y sin demasiado problema por el mundo. Además, va adquiriendo unos valores ferreos que harán que nadie la pueda condicionar en ningún momento en su futuro.
Haru es una mujer japonesa pero podríamos ser cualquiera de nosotras. El camino que recorre ella en este libro puede ser ficticio pero realmente es el que caminamos todas desde que nacemos hasta que nos morimos: aprendemos a convivir con los demás, a respetar creencias e ideas distintas a las nuestras, a valorar lo que realmente importa…
Un aspecto de esta novela que me ha gustado mucho ha sido que la protagonista no es descrita como perfecta. La perfección no se alcanza nunca y cuando nos damos cuenta de ello nos comenzamos a sentir mucho mejor con nosotras mismas. Haru tiene errores durante todo el libro parecidos a los que podemos cometer cualquiera de nosotras y aprende de ellos y a pesar de ellos. Gracias a esto no solo te puedes sentir identificada con su lectura sino también lo que te aporta este libro es un mensaje maravilloso: aunque seamos diferentes todas cometemos nuestros errores y nuestros aciertos y podemos querernos a nosotras mismas igualmente. Es lo que va creando nuestra historia.
En definitiva esta es una novela muy recomendable, una lectura agradable y relajante llena de reflexiones que conviene ir leyendo poco a poco para poder saborearlas como merecen.
September 11, 2016
"Haru se pregunta por qué cada lugar que visita le parece perfecto para quedarse. ¿Porque aquello de lo que huía ha desaparecido? ¿Porque no quiere llegar a su destino? Recuerda la enseñanza de la maestra Kazuko: Nuestro destino no es el que creemos sino más bien lo que se nos cruza en el camino cuando nos desviamos por razones inesperadas."
July 6, 2024
Pensaba que sería un libro filosófico, lento y que tendría que estar concentrado para disfrutarlo, pero cómo me equivocaba.
Es un libro de capitulos cortitos que van dejando poso. En ellos la historia, escrita de forma muy bonita, va avanzando a buen ritmo.
Si te gusta la ambientación tradicional japonesa y los libros que aportan más de una reflexión, te gustará.
Es un libro de capitulos cortitos que van dejando poso. En ellos la historia, escrita de forma muy bonita, va avanzando a buen ritmo.
Si te gusta la ambientación tradicional japonesa y los libros que aportan más de una reflexión, te gustará.
September 5, 2021
Si voleu un viatge agradable, intens i tranquil al mateix temps... Llegiu Haru!!!
August 26, 2025
3,5/5
Amb el cor dividit m'ha deixat la Haru. Per una banda m'ha agradat molt l'estil, l'originalitat de la història i l'estructura (capítols curts idonis per dies mandrosos d'un agost caluros). D'altra banda m'han sobrat pàgines, m'ha semblat repetitiu i l'he trobat molt previsible, des de l'inici ja intueixes com acabarà (cosa que tampoc és dolenta en sí).
L'autora ens relata la vida de la Haru des la seva infància fins a l'adultesa. Creix en una família tradicional i envoltada per l'admiració de la gent cap al seu pare, un mestre de la cal.ligrafia amb tots els seus rituals i amb tot el que això comporta.
Quan la seva mare es mor està en plena adolescència, i l'envien al dojo, tot i que ell se sent expulsada de casa seva .La mare considerava que allí estava el seu destí, enmig dels 3 mestres,de la companyia dels altres deixebles,de la disciplina i la humiltat. Sabia que en aquella serenor trobaria la pau interior i podria esdevenir una gran persona.
L'adaptació no resulta fàcil i durant els cinc anys passa per tota mena d'estats,cinc anys plens d'aprenentatges, on han de demostrar l'honor i perquè han estat els elegits i que la marquen de per vida.
Viuen de manera totalment diferent a la resta de joves de la seva edat. Quan acaba el seu procés a l'escola es troba totalment desubicada i es fa moltes preguntes però té por de les respostes.
Un mestre sabater l'arroplega del carrer i ell li ofereix aixopluc i un ofici, però la seva rebel.lia l'allunya del Tame i l'apropa a la vida luxosa,especulstiva i adictiva.La mort del mestre sabater Tame la fa tocar fons i comença un viatge introspectiu, un viatge cap a l'interior on mira de redreçar i pagar pels errors comesos.
Després de vint anys sense veure el seu pare acut al poble per retrobar-shi i encaixar les peces del trencaclosques de la seva vida.Una vida amb secrets i molts aprenentatges.
Una obra pausada i reflexiva que explora en les tradicions i en els vincles.
Amb el cor dividit m'ha deixat la Haru. Per una banda m'ha agradat molt l'estil, l'originalitat de la història i l'estructura (capítols curts idonis per dies mandrosos d'un agost caluros). D'altra banda m'han sobrat pàgines, m'ha semblat repetitiu i l'he trobat molt previsible, des de l'inici ja intueixes com acabarà (cosa que tampoc és dolenta en sí).
L'autora ens relata la vida de la Haru des la seva infància fins a l'adultesa. Creix en una família tradicional i envoltada per l'admiració de la gent cap al seu pare, un mestre de la cal.ligrafia amb tots els seus rituals i amb tot el que això comporta.
Quan la seva mare es mor està en plena adolescència, i l'envien al dojo, tot i que ell se sent expulsada de casa seva .La mare considerava que allí estava el seu destí, enmig dels 3 mestres,de la companyia dels altres deixebles,de la disciplina i la humiltat. Sabia que en aquella serenor trobaria la pau interior i podria esdevenir una gran persona.
L'adaptació no resulta fàcil i durant els cinc anys passa per tota mena d'estats,cinc anys plens d'aprenentatges, on han de demostrar l'honor i perquè han estat els elegits i que la marquen de per vida.
Viuen de manera totalment diferent a la resta de joves de la seva edat. Quan acaba el seu procés a l'escola es troba totalment desubicada i es fa moltes preguntes però té por de les respostes.
Un mestre sabater l'arroplega del carrer i ell li ofereix aixopluc i un ofici, però la seva rebel.lia l'allunya del Tame i l'apropa a la vida luxosa,especulstiva i adictiva.La mort del mestre sabater Tame la fa tocar fons i comença un viatge introspectiu, un viatge cap a l'interior on mira de redreçar i pagar pels errors comesos.
Després de vint anys sense veure el seu pare acut al poble per retrobar-shi i encaixar les peces del trencaclosques de la seva vida.Una vida amb secrets i molts aprenentatges.
Una obra pausada i reflexiva que explora en les tradicions i en els vincles.
September 29, 2025
Em costa molt decidir una puntuació per aquest llibre. A vegades era de 3, altres de 4,5.
El principi m’ha semblat una història poc treballada, en el sentit que es passa molt per sobre de tot sense saber ben bé què passa. També està replet de frases profundes i filosòfiques, pel meu gust massa, i dites sovint per personatges adolescents que fa que no m’ho acabi de creure.
Tot i així, a la segona part, quan surt del dojo, la història canvia i, personalment, m’ha atrapat. M’ha semblat molt bonica i molt ben lligada. A més, té un ritme pausat molt agradable, que fa que tu també l’adoptis.
El principi m’ha semblat una història poc treballada, en el sentit que es passa molt per sobre de tot sense saber ben bé què passa. També està replet de frases profundes i filosòfiques, pel meu gust massa, i dites sovint per personatges adolescents que fa que no m’ho acabi de creure.
Tot i així, a la segona part, quan surt del dojo, la història canvia i, personalment, m’ha atrapat. M’ha semblat molt bonica i molt ben lligada. A més, té un ritme pausat molt agradable, que fa que tu també l’adoptis.
December 24, 2024
És un d'aquells llibres que és igual quantes vegades llegeixis perquè li trobaràs un nou significat. També, cada persona hi trobarà un significat diferent. A partir de la tercera part excepcional. Les dues primeres parts em semblen molt d'autoajuda i no m'han agradat gaire... Però després 🫂🫂🫂. Sort que no l'he abandonat.
Em sembla que és un llibre que s'ha de llegir. Perquè et fa veure coses que potser no veus. I et deixa un bon gust de boca. Et fa pensar. Reflexionar. I les reflexions que fa són molt interessants.
Em sembla que és un llibre que s'ha de llegir. Perquè et fa veure coses que potser no veus. I et deixa un bon gust de boca. Et fa pensar. Reflexionar. I les reflexions que fa són molt interessants.
April 6, 2025
Espectacular🫂
October 17, 2016
Una lectura lleugera. Em va cridar l'atenció la portada i les pàgines del llibre. El que duu a dins no m'ha agradat tant.
Bàsicament, el llibre conta la història de la Haru des de ben petita fins que es fa gran.
La protagonista no em cau gens bé. L'autora intenta manipular el lector «obligant-lo» a estimar-la mitjançant explicacions i excuses, fins i tot quan menteix; a comprendre-la quan marxa, a seguir-la estimant però amb llàstima quan es deixa endur pel poder i, finalment, a adorar-la quan fa el camí de tornada, tan bona i savia i humil, ella! (no).
A més, tantes frases filosòfiques i tantes repeticions i tantes coincidències extremes... He deixat de creure el que llegia molts cops i fins i tot m'ha arribat a recordar un llibre d'autoajuda.
Al llarg de la història hi ha uns quants girs inesperats, però alhora passen coses que es veien venir, com ara qui és el mestre sabater. El ritme és molt desigual; entre capítols ara només passen uns dies, ara passen 10 anys.
Tot plegat, potser li hagués posat un 5 justet (2'5 estrelles), però el que m'ha fet «suspendre» aquest llibre han estat els diàlegs i citacions. DES DE QUAN NO ES POSEN COMETES QUAN ES VOL CITAR ALGÚ?? Un exemple:
Pàg. 21: «...i també li comenta que ha arribat tres dies abans, jo no li trobo la gràcia, al dojo, li diu, els meus pares m'han obligat a venir...».
Per què no cometes o punt i apart + «—» a partir de «Jo no li trobo...»?
Un altre:
Pàg. 201: «Quan, un vespre, va preguntar al mestre com és que no s'assegurava, li va contestar, perquè aquí i ara no és necessari».
Una coma abans de citar textualment el que va respondre el mestre? Per què no un «que»? -> «...li va contestar QUE perquè aquí i ara...».
Tinc un total de 35 post-its que marquen les pàgines on hi ha mínim un cas d'aquests. I a la majoria de pàgines marcades trobem 2 o 3 casos. Figúrense ustedes.
Això i altres faltes m'han fet posar molt nerviosa i m'han despertat adversió pel llibre, per l'editor o corrector i, fins i tot, per l'autora mateixa (tot i que podria ser obra de l'editorial, però no crec).
No crec que llegeixi res més sobre l'autora. És una llàstima perquè és professora d'una assignatura de màster a la meva uni. Hagués estat bé trobar algun motiu per admirar-la.
Bàsicament, el llibre conta la història de la Haru des de ben petita fins que es fa gran.
La protagonista no em cau gens bé. L'autora intenta manipular el lector «obligant-lo» a estimar-la mitjançant explicacions i excuses, fins i tot quan menteix; a comprendre-la quan marxa, a seguir-la estimant però amb llàstima quan es deixa endur pel poder i, finalment, a adorar-la quan fa el camí de tornada, tan bona i savia i humil, ella! (no).
A més, tantes frases filosòfiques i tantes repeticions i tantes coincidències extremes... He deixat de creure el que llegia molts cops i fins i tot m'ha arribat a recordar un llibre d'autoajuda.
Al llarg de la història hi ha uns quants girs inesperats, però alhora passen coses que es veien venir, com ara qui és el mestre sabater. El ritme és molt desigual; entre capítols ara només passen uns dies, ara passen 10 anys.
Tot plegat, potser li hagués posat un 5 justet (2'5 estrelles), però el que m'ha fet «suspendre» aquest llibre han estat els diàlegs i citacions. DES DE QUAN NO ES POSEN COMETES QUAN ES VOL CITAR ALGÚ?? Un exemple:
Pàg. 21: «...i també li comenta que ha arribat tres dies abans, jo no li trobo la gràcia, al dojo, li diu, els meus pares m'han obligat a venir...».
Per què no cometes o punt i apart + «—» a partir de «Jo no li trobo...»?
Un altre:
Pàg. 201: «Quan, un vespre, va preguntar al mestre com és que no s'assegurava, li va contestar, perquè aquí i ara no és necessari».
Una coma abans de citar textualment el que va respondre el mestre? Per què no un «que»? -> «...li va contestar QUE perquè aquí i ara...».
Tinc un total de 35 post-its que marquen les pàgines on hi ha mínim un cas d'aquests. I a la majoria de pàgines marcades trobem 2 o 3 casos. Figúrense ustedes.
Això i altres faltes m'han fet posar molt nerviosa i m'han despertat adversió pel llibre, per l'editor o corrector i, fins i tot, per l'autora mateixa (tot i que podria ser obra de l'editorial, però no crec).
No crec que llegeixi res més sobre l'autora. És una llàstima perquè és professora d'una assignatura de màster a la meva uni. Hagués estat bé trobar algun motiu per admirar-la.
April 28, 2025
“Com es possible que dos sentiments tan oposats siguin reals al mateix temps i amb la mateixa intensitat?”
Uff no se com sentir-me després de llegir aquest llibre. És un assaig filosòfic camuflat en novela, ple de reflexions molt profundes (potser masses?). M’ha agradat la història i te un parell de plot twists interessants.
No estic al 100% d’acord amb tots els missatges que trasnmèt, peró sí amb la majoria, o almenys hipotèticament.
Lo més sorprenent és que la autora és argentina, el llibre està escrit en Català (sense traduir) i la història i la manera d’escriure és full asiàtica (japonesa concretament, diria).
La recomano.
Uff no se com sentir-me després de llegir aquest llibre. És un assaig filosòfic camuflat en novela, ple de reflexions molt profundes (potser masses?). M’ha agradat la història i te un parell de plot twists interessants.
No estic al 100% d’acord amb tots els missatges que trasnmèt, peró sí amb la majoria, o almenys hipotèticament.
Lo més sorprenent és que la autora és argentina, el llibre està escrit en Català (sense traduir) i la història i la manera d’escriure és full asiàtica (japonesa concretament, diria).
La recomano.
January 12, 2020
Este libro ha sido una inesperada sorpresa.
Es un pequeño tesoro de inspiración japonesa en el que acompañaremos a la protagonista (una kyudojin, una arquera) en su particular búsqueda de la esencia de la vida.
Una historia de aprendizaje en que las páginas fluyen de forma natural sin que nos demos cuenta. Un bálsamo de lectura, zen para la mente y para el alma.
Ahora que lo he descubierto, diría que es casi una lectura imprescindible.
Es un pequeño tesoro de inspiración japonesa en el que acompañaremos a la protagonista (una kyudojin, una arquera) en su particular búsqueda de la esencia de la vida.
Una historia de aprendizaje en que las páginas fluyen de forma natural sin que nos demos cuenta. Un bálsamo de lectura, zen para la mente y para el alma.
Ahora que lo he descubierto, diría que es casi una lectura imprescindible.
March 31, 2017
Es terrible. Todos hablan como si fueran maestros zen constantemente, a veces sin ton ni son. Muy deficiente.
November 27, 2023
La ressenya d'aquest llibre ha de començar amb un noi que porta sis anys estudiant amb mi però que no he vist fins ara. És com aquells edificis que no veus en el camí que fas diàriament a la feina. "L'edifici" en aquest cas, està obsessionat amb aquest llibre i he pogut entendre una mica el per què. És una lectura amena, tendre i amb un estil curós que busca l'equilibri i la paciència en cada paraula. Llegir un llibre i que et deixi en pau és bonic i necessari, a vegades. Respecte i confiança, amor.
February 28, 2025
M’ha encantat, m’ha emocionat i m’ha ajudat a trobar moments de calma en la vida revolucionada que duc. Un llibre amb moltes lliçons de vida que cal recordar i que aporta molta pau i serenitat al lector
August 28, 2025
Soc fan dels llibres que et calmen en llegir-los. Un viatge tranquil i intens alhora.
December 17, 2024
3.5 ⭐️
Un libro que nos narra la historia de Haru, desde los 15 años hasta tener muchos más. Conoceremos el proceso de desarrollo que va teniendo ella, de la mano de muchos aprendizajes y frases reflexivas (algunas las encontré muy clichés la verdad, pero otras me gustaron muchísimo!)
Sin embargo, al inicio me costó engancharme al libro, lo sentía un poco lento y la trama no me llamaba mucho la atención. Pero desde que sale del dojo es más ameno!
Un libro que nos narra la historia de Haru, desde los 15 años hasta tener muchos más. Conoceremos el proceso de desarrollo que va teniendo ella, de la mano de muchos aprendizajes y frases reflexivas (algunas las encontré muy clichés la verdad, pero otras me gustaron muchísimo!)
Sin embargo, al inicio me costó engancharme al libro, lo sentía un poco lento y la trama no me llamaba mucho la atención. Pero desde que sale del dojo es más ameno!
April 15, 2021
Decepció.
M'he endut una decepció perquè el llibre se m'ha fet costa amunt . Al principi el llegia amb molta empenta i cada frase era digna de tatuar-la però aquesta sensació s'ha acabat repetint fins a fer-se sermònica ( és a dir ... Que em semblava excessivament alliçonant) .
Cada experiència a la que s'enfronta la HARU es converteix en un repte i el llibre m'ha semblat un manual d'autoajuda i superació. Crec q s'ha abusat de les frases cèl.lebres i correctives ...
L'argument m'ha agradat, de principi a fí . Però no l'estil .
Us deixo algunes de le moltes frases que anat anotant ( xq com us he dit, el llibre és ple de frases d'aquestes "magistrals").
🍒" la perfecció és una impostura que depèn de l’opinió, pròpia o d’altri"
🍒"Heu d’entendre la importància d’observar les vostres passes al mateix temps que el vostre lloc de destí. Si no, sempre ensopegareu."
☘️"Es conforma aquell que fa el que no vol; qui sap el que ha de fer i ho fa encara que no ho desitgi no es conforma, sinó que actua amb coherència."
☘️"Una passa endavant i una passa enrere no sumen dues passes."
M'he endut una decepció perquè el llibre se m'ha fet costa amunt . Al principi el llegia amb molta empenta i cada frase era digna de tatuar-la però aquesta sensació s'ha acabat repetint fins a fer-se sermònica ( és a dir ... Que em semblava excessivament alliçonant) .
Cada experiència a la que s'enfronta la HARU es converteix en un repte i el llibre m'ha semblat un manual d'autoajuda i superació. Crec q s'ha abusat de les frases cèl.lebres i correctives ...
L'argument m'ha agradat, de principi a fí . Però no l'estil .
Us deixo algunes de le moltes frases que anat anotant ( xq com us he dit, el llibre és ple de frases d'aquestes "magistrals").
🍒" la perfecció és una impostura que depèn de l’opinió, pròpia o d’altri"
🍒"Heu d’entendre la importància d’observar les vostres passes al mateix temps que el vostre lloc de destí. Si no, sempre ensopegareu."
☘️"Es conforma aquell que fa el que no vol; qui sap el que ha de fer i ho fa encara que no ho desitgi no es conforma, sinó que actua amb coherència."
☘️"Una passa endavant i una passa enrere no sumen dues passes."
June 25, 2024
"Cada día es una vida entera."
𝘏𝘢𝘳𝘶 es una novela sencilla, repleta de profundas reflexiones que la dotan de una complejidad inimaginable. Es justo en esa sencillez donde reside su belleza, ya que no pretende ser una trama difícil de seguir; sino que busca ser comprendida por todo aquel que la lee.
Si bien es cierto que en contadas ocasiones abudan las frases típicas de Mr. Wonderful, no considero que esto rebaje la calidad del libro o que lo haga indigno de ser leído. Puede resultar algo cansino al principio, pero llega un punto donde el lector se adapta a este estilo; lo que le permite disfrutar de esos bonitos pasajes y razonar sobre las distintas situaciones.
En lo personal, he de admitir que he disfrutado mucho leyendo este libro. Ha incitado un debate interno respecto a ciertos aspectos que considero claves en el transcurso de la vida, y no hay característica que aprecie más en una lectura que el hecho de que motive al pensamiento.
Una novela preciosa, sumamente recomendable para todo aquel que posea la sensibilidad necesaria para comprenderla.
𝘏𝘢𝘳𝘶 es una novela sencilla, repleta de profundas reflexiones que la dotan de una complejidad inimaginable. Es justo en esa sencillez donde reside su belleza, ya que no pretende ser una trama difícil de seguir; sino que busca ser comprendida por todo aquel que la lee.
Si bien es cierto que en contadas ocasiones abudan las frases típicas de Mr. Wonderful, no considero que esto rebaje la calidad del libro o que lo haga indigno de ser leído. Puede resultar algo cansino al principio, pero llega un punto donde el lector se adapta a este estilo; lo que le permite disfrutar de esos bonitos pasajes y razonar sobre las distintas situaciones.
En lo personal, he de admitir que he disfrutado mucho leyendo este libro. Ha incitado un debate interno respecto a ciertos aspectos que considero claves en el transcurso de la vida, y no hay característica que aprecie más en una lectura que el hecho de que motive al pensamiento.
Una novela preciosa, sumamente recomendable para todo aquel que posea la sensibilidad necesaria para comprenderla.
February 18, 2019
Termino de leer el libro, pero todavía me falta mucho para reunir una lectura completa. Es una de esas obras a las que hace falta volver más de una vez; no sólo para revisar sus episodios, acaso los pasajes marcados por dobleces en la esquina de las páginas, las anotaciones con lápiz, los post-its, lo subrayado... No. Es una obra que merece ser revisada fuera de sus páginas; trasladar su relato a la vida misma. Hay mucho que aprender de sus palabras, de sus imágenes, de su serie de parábolas. Sin embargo, este primer acercamiento es para agradecerse enormemente. Por cierto, es el primer libro que termino este año; puedo declarar comenzado mi año lector. Siempre lo he pensado: cada lectura llega a nuestra vida, por alguna razón, en el momento adecuado. Haru ha sido, para mí, la confirmación. «Suficiente es suficiente».
September 3, 2016
Vaig començar a llegir aquest llibre perque em va cridar l'atenció el nom de Haru, i vaig pensar que tractaria d'alguna mena de temàtica japonesa i em va convencer.
Per a ser sincera, no he finalitzat la lectura. No m'ha agradat i tampoc el recomano.
És com si haguessin fet un recull de frases filosòfiques i les haguessin assignat a cadascun dels personatges.
Per a ser sincera, no he finalitzat la lectura. No m'ha agradat i tampoc el recomano.
És com si haguessin fet un recull de frases filosòfiques i les haguessin assignat a cadascun dels personatges.
March 27, 2018
De a ratos me parecía un libro de 2 estrellas, de a ratos de 4, 3 o 5.
Lo empecé a leer porque me llamó la atención el título y me atrapó.
De una forma sutil me deja una sensación de paz y de que aprendí algo importante...
"Suficiente es suficiente."
Lo empecé a leer porque me llamó la atención el título y me atrapó.
De una forma sutil me deja una sensación de paz y de que aprendí algo importante...
"Suficiente es suficiente."
December 29, 2021
He llegit mig llibre en castellà i mig en català, i crec que l'he gaudit més en català. El tornaré a llegir d'aquí un temps, segur. Un d'aquells llibres amb aprenentatges orientals (amb ideologia budista?) d'on t'emportes un parell de frases mantra. Frases per repetir-se i practicar per viure una mica més feliç.
"Cada dia és una vida sencera"
"El cansancio (físico) deja fuera de juego la resistencia de la mente"
"No és dura la vida. La fem dura perquè no l'acceptem com és, no li tenim respecte ni confiança"
"La por és una opinió. És fer mal ús de la informació, de la imaginació, del temps. Existeix l'alarma, l'atenció, la cura."
"El passat és penediment o nostàlgia (i jo afegeixo aprenentatge), el futur és..."
"Cada dia és una vida sencera"
"El cansancio (físico) deja fuera de juego la resistencia de la mente"
"No és dura la vida. La fem dura perquè no l'acceptem com és, no li tenim respecte ni confiança"
"La por és una opinió. És fer mal ús de la informació, de la imaginació, del temps. Existeix l'alarma, l'atenció, la cura."
"El passat és penediment o nostàlgia (i jo afegeixo aprenentatge), el futur és..."
Displaying 1 - 30 of 189 reviews