el llibre honestament està ben escrit, sobre això crec que no tinc res dolent a dir, tampoc res a destacar però
el llibre té dos tipus de capítols: un on el protagonista explica les seves peripècies en forma d diari, i d'altres q res a veure amb el protagonista que expliquen qualque part de l'historia de Cuba, i de persones importants en aquesta, tant figures polítiques com artistes
els capítols en forma de diari són de qualitat molt variant, però òbviament tots tenen una cosa en comú: els escriu una persona que a mi em sembla absolutament desagradable. No puc suportar al protagonista dels collons, es horrorós, em fa un oi gairebé tot el que fa i ses formes en les que xerra. Crec que es massa explícit en moltes coses, i potser simplement no es un llibre per a mi, que sempre he tingut cert disgust a l'hora de xerrar d'aquestes coses, però igualment, no crec que calgui dir textualment cada cosa que sents amb el teu membre. A més, es un hipòcrita totalment imbècil, esq fa cada cosa que no entenc com qualcú pot pensar així. Hi ha capítols on estic molt disgustat amb el protagonista, en canvi, n'hi ha d'altres que m'agraden un munter, per exemple els últims capitols amb s'escocesa em van agradar bastant, he d'admetre.
Els capítols que no tenen a veure amb el protagonista em semblen molt bons, genuinament crec que són lo millor del llibre.
En general, el major problema que he tingut amb el llibre es el protagonista, em sembla una persona horrible que em fa molt d'oi. A part d'això, m'hagués agradat saber més coses de n'Amanda, que ha quedat molt a l'aire com va ser el seu viatge.
Tenia altes expectatives pel plantejament inicial del llibre. Spoiler, no les ha complert.
La relació del Roger i l'Amanda fa mesos que no passa pel seu millor moment. Viatgen a Cuba durant 60 dies separadament, tenen l'objectiu de retrobar-se el darrer dia en un punt de l'illa i triar si val, o no, la pena seguir junts.
El llibre explica totes les experiències que viu el protgonista - en Roger - així com també els sentiments que el van atravessant al llarg dels dies. M'ha decepcionat una mica la poca profunditat del què sent el personatge. L'estil de l'escriptura no m'ha enganxat gens. Tot i així, crec, que és un llibre que si pots perdre el temps es pot llegir i et fa passar l'estona.
*teclat sense accents* Ni un llibre sobre Cuba ni un llibre sobre una relacio. Aquest es un llibre sobre un mascle de mitjana edat que es passa 60 dies bevent i follant. El protagonista es una persona inmadura que no sap el que vol i que no pren decisions. Per algunes persones potser resultar interessant. Per a mi gens.
Després d’anys de relació i de caure en el desencís, el Roger i l’Amanda decideixen recórrer l’illa de Cuba per separat per prendre una decisió sobre la seva relació. Durant aquest temps, no hi haurà preguntes ni condicions.
Aquest és el punt de partida de la novel·la, que ens permetrà acompanyat el Roger per l’Havana, Vinyales, la Isla de la Juventud, Trinidad, Cienfuefos, Camagüey Baracoa, Santiago y Remedios, el lloc on s’ha de trobar amb l’Amanda 60 dies després.
Pel camí beurà (molt), tindrà sexe (molt) i viurà i estimarà l’illa i la seva gent.
És una trama molt senzilla que permet a l’autor jugar amb capítols curts, recursos expressius com l’estil directe lliure, capítols intercalats amb la història recent de Cuba i una introspecció fresca i amena sobre les relacions, sobre el que esperem de l’altre, sobre les nostres pròpies contradiccions i sobre amors que comencen, que s’acaben i que es reencarnen.
Escrita encertadament com un diari de viatge sota l'aparença d'una història de desamor s'amaga una carta d'amor a Cuba. El Roger (l'ús del mateix nom de l'autor ajuda a crear aquesta confusió entre fantasia i realitat i perllonga l'eterna pregunta al novel·lista: quant d'autobiogràfic hi ha en l'obra?) reflexiona sobre els seus sentiments durant els 60 dies de treva que s'ha donat tots dos a l'illa caribenya. En solitari, es veu més acompanyat que mai. L'hospitalitat, l'amistat i el sexe sense lligams d'un indret paradisíac (i alhora sotmès a la dictadura castrista) es confronten amb les seves experiències amb l'Amanda, la dona a qui creia estimar. El protagonista surt de si mateix, s'eleva (en bicicleta) i es veu en tercera persona, com un jutge gens imparcial, per dictar sentència. I això ens permet conèixer Cuba, els cubans, la seva joie de vivre i una altra forma d'entendre l'amor. En acabar la novel·la, hom té la sensació d'haver passat efectivament aquests dos mesos d'inmersió a Cuba, d'haver ballat, gaudit, follat, pedalejat i patit amb el protagonista. D'haver-se enamorat i desenamorat. I això és mèrit de Roger de Gràcia, que es revela com una veu pròpia, molt pròxima a l'oralitat (amb un to més polit a mida que avança l'obra), potser amb un excès d'influència del castellà en algunes expressions i una diglòssia que de vegades el context hispanoparlant ajuda a disimular; però que en definitiva se n'ensurt amb nota d'aquest debut en la ficció.
Una mescla força reeixida de llibre de viatge i novel·la de descobriment del personatge principal. La Cuba que és a punt de canviar definitivament queda ben retratada i l'estil de l'autor - diferent - contribueix a ambientar adequadament els dos vessants de la historia.