Una colla d’amics es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda el dia que la Beth torna a casa després d'haver estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant dos mesos. Però la festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges. En un to de comèdia realista, l’obra posa en dubte els valors de l’amistat i la sinceritat en una història d'egos i enveges que constata que la soledat i la necessitat d’afecte poden fer que tots plegats ens convertim en animals de companyia.
¡¡Me ha gustado un montón!! Es una obra que remueve mucho, con la que nos podemos sentir identificados muchos treintañeros y cuarentones. Es un buen reflejo de las relaciones que forjamos y la satisfacción que sentimos con nuestra vida. Me ha encantado que incluya como se gestó y produjo la obra, ojalá hubiera podido presenciar una de las representaciones en casas particulares, aunque se debe otorgar su lugar en el teatro.
L'obra planteja el personatge central, la Beth, d'una forma al primer acte. La veus desde una assumpció del que realment és, tant per part dels altres personatges com per parts dels estigmes que se li posen a les persones suïcides. Però aleshores veus la Beth al segon acte i te'n adones de que realment no es gens com pensaves que seria i acaba sent un increïble personatge.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Llegiu teatre! El debut d'Estel Solé amb uns personatges ben elaborats i una trama inesperada. Recomano llegir l'epíleg (i, evidentment, el pròleg) abans de començar l'obra per tal d'entendre-la millor.