La Minerva porta mesos tancada a casa treballant en una tesi doctoral sobre el temps circular. Una matinada, sortint d'un concert a l'Heliogàbal, s'adona de l'estranya proliferació de cérvols a Barcelona. N'hi ha pertot en samarretes, jerseis, bosses de tela, en pintades a les parets, a la marca de la cervesa de moda. Que aquesta invasió dels cérvols, per subtil que sigui, entranya un risc real, la Minerva ho descobrirà gràcies al Ricard i al viatge que fan tots dos al sud de Suècia. Allà també descobrirà que l'amor i la felicitat són tan fràgils i enganyosos com la pitjor de les angoixes. Amb El dia del cérvol, la seva segona novel·la, Marina Espasa construeix una obra que es mou amb elegància entre la suggestió sobrenatural i la quotidianitat.
És interessant i no hi ha dubte que la Marina sap escriure. Personalment em va agradar més "La dona que es va perdre" que era més alegre i esbojarrat. Aquest m'ha deixat un regust trist, és més fosc. Tot i això força recomanable.
Una novel·la d'intriga amb la Barcelona hipster d'escenari. La trama de la novel·la és banal, i no acaba d'enganxar al lector. Tot i veure-hi algunes imatges poètiques molt bones, no m'ha fet gaire el pes...
No li he trobava el sentit a la segona part i l'he acabat deixant al capítol 7. Llàstima perquè al principi prometia. No es que estigui mal escrit, al contrari, m'han agradat molt les descripcions. Però com a història fa la sensació de no anar enlloc.