What do you think?
Rate this book
Dones
"És tan necessari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l'espècie". Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s'encara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries...
- GenresFiction
186 pages, Paperback
First published January 1, 1997
5 people are currently reading
109 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 27 of 27 reviews
August 5, 2017
Ressenya completa ací: http://www.luckybuke.com/2017/07/done...
Dones és un recull curtíssim de relats protagonitzats per dones completament diferents les unes de les altres. Tenim a la vella a qui ni els seus fills suporten, a la dona a qui les aixelles li fan pudor o la prostituta que sols vol un poc de tranquil·litat en la seua professió. En general, són relats divertits per passar una bona estona. Quasi totes les històries tenen un final sorprenent, fet que fa la lectura més interessant. Us el recomane per passar una vesprada entretinguda i amb un somriure a la cara.
Dones és un recull curtíssim de relats protagonitzats per dones completament diferents les unes de les altres. Tenim a la vella a qui ni els seus fills suporten, a la dona a qui les aixelles li fan pudor o la prostituta que sols vol un poc de tranquil·litat en la seua professió. En general, són relats divertits per passar una bona estona. Quasi totes les històries tenen un final sorprenent, fet que fa la lectura més interessant. Us el recomane per passar una vesprada entretinguda i amb un somriure a la cara.
January 14, 2025
3,5 ⭐️
Faig la review en valencià, com toca i punt.
Lleuger i entretingut, algunes històries molt bones, altres fluixetes. En general, bon llibre per a llegir en valencià i que no es fa avorrit.
Faig la review en valencià, com toca i punt.
Lleuger i entretingut, algunes històries molt bones, altres fluixetes. En general, bon llibre per a llegir en valencià i que no es fa avorrit.
August 28, 2021
Están guays las historietas :)
October 12, 2021
Recopilació de contes amb dones com a protagonistes. Que entre els diàlegs punyents i els textos en primera persona t'endinsa en el món femení desfent els prejudicis sobre les dones arquetípiques. Mostrant així, un ventall de preocupacions i solucions dràstiques que prenen per sobreviure sense perdre les maneres. Tot i ser una primera edició del 1997 trobo que les histories són ben atemporals.
1- El bon suís. Dos amigues conxorxen de com la una pot refer la relació amb el seu estimat marit, o desfer-la del tot i aconseguir més autonomia. Amb algunes pautes de com reaccionen els homes possessius davant una mica d'estira i arronsa.
2- Pardalets. “I ella se sent inútil, buida i estafada. Com si algú se n'hagués aprofitat d'ella, tota la vida, sense ni tan sols haver-hi reparat” (p30) La malastrugança que sofreix una mare pardal alimentant pesadament els seus fillets mentre que aquest no paren de jugar tot el dia.
3- La minyona imaginària. Com una dona s'inventa un alter ego per fer la feina de casa amb menys angúnia. Tot i que se li escapa entre les amigues que aquest alter ego és real, i després prefereix negar que és ella mateixa.
4- Nike-air. “El prestigi. Als 14 anys és molt important, el prestigi. Gairebé més i tot que la resta de al vida” (p44). I així la mare sacrificant-se per modes passatgeres.
5- Passa-t'ho bé, Reme. Una prostituta entabana un home que es creu "orgasmatron" mentre reflexiona el munt que ha de fingir perquè aquest gaudeixi. Es veu que no pot follar amb la seva dona, perquè segons el seu ginecòleg li faria mal, així que ell respecta molt les dones excepte si fingeixen.
6- Lliure. Una parella discuteix sobre si ell es “prou home” per desdir-se de tot el què ha dit als seus superiors i recuperar una feina segura enlloc d'embarcar-se en l'autonomia d'haver-se de jugar tot el seu capital a crear una empresa des de zero.
7- Amor de mare. “ em treien com a mare desnaturalitzada i tothom anava ple que els havia pujat com animals. Jo, que m'he matat per ells, i que els tres darrers anys ni he parat a casa, tot el dia treballant.” Un gran tema d'una mare que no suporta ni els seus fills, ni el marit ni com s'ha abocat a una vida “per què tocava” i se n'ha cansat de tot.
8- Entre classe i classe. Una conversa entre dos companyes per desvetllar la infidelitat de la parella d'una d'elles i que ha estat company de llit d'ambdós i moltes altres més.
9- L'àvia Sixta. Entranyable història d'una àvia molt serena que expressa totes les veritats com sols un infant pol fer, sense filtre, i com de desagradable i maliciós resulta per tots els seus parents i cuidadors.
10- La foto. Un record probablement trobat en una botiga de segona mà que ha acabat en un aparador per sorpresa d'una rodamón.
11- La presidenta. Com d'airada serà la dona, que amb mestria s'amaga darrera d'una mascara, tots els plors i pors que la rodegen.
12- Al metro. Una persona aparentment ofenosa que resulta tot cor a casa per al seu fill dependent.
13- Ja t'ho deia jo. Una mare que independentment de les circumstàncies, s'ho fa venir bé per culpar a la seua filla de la dissort matrimonial que sofreix.
14- Si m'estimessis. Aquest no he acabat d'entendre la discussió entre la parella que ella li retreu que ha d'estimar-la amb més convicció i demostrar-ho amb fets i no paraules, però que vol que li digui que l'estima davant de sons pares. En fi, que diu ser molt sensible però resulta molt manipulativa.
15- La taula set. Dos cambreres debaten sobre l'assajament sexual a la feina mentre continuen treballant. I resulta que a una d'elles li ha agradat.
16- La cosina Amàlia. Una noia amb trastorns alimentaris i gordofòbica “I jo, tant i tant que l'havia envejada, i aleshores em va agafar un fàstic terrible, perquè això li havia passat per tenir una criatura. Jo, ni morta. El ventre botit, els pits enormes... Quan ho penso m'agafa fàstic de ser dona. Fàstic de tot.
17- “T'estimo, Leonor”. “Veges tu per què m'he sacrificat jo, tots aquets anys. I a sobre soc la dolenta de la pel·lícula...” (p176) Una dona que explica a la companya de sala d'espera de quiròfan que el seu marit ha acabat molt malament per poc temperament. Malauradament es va deixar tota la sang pel bany a falta d'unes paraules d'amor.
1- El bon suís. Dos amigues conxorxen de com la una pot refer la relació amb el seu estimat marit, o desfer-la del tot i aconseguir més autonomia. Amb algunes pautes de com reaccionen els homes possessius davant una mica d'estira i arronsa.
2- Pardalets. “I ella se sent inútil, buida i estafada. Com si algú se n'hagués aprofitat d'ella, tota la vida, sense ni tan sols haver-hi reparat” (p30) La malastrugança que sofreix una mare pardal alimentant pesadament els seus fillets mentre que aquest no paren de jugar tot el dia.
3- La minyona imaginària. Com una dona s'inventa un alter ego per fer la feina de casa amb menys angúnia. Tot i que se li escapa entre les amigues que aquest alter ego és real, i després prefereix negar que és ella mateixa.
4- Nike-air. “El prestigi. Als 14 anys és molt important, el prestigi. Gairebé més i tot que la resta de al vida” (p44). I així la mare sacrificant-se per modes passatgeres.
5- Passa-t'ho bé, Reme. Una prostituta entabana un home que es creu "orgasmatron" mentre reflexiona el munt que ha de fingir perquè aquest gaudeixi. Es veu que no pot follar amb la seva dona, perquè segons el seu ginecòleg li faria mal, així que ell respecta molt les dones excepte si fingeixen.
6- Lliure. Una parella discuteix sobre si ell es “prou home” per desdir-se de tot el què ha dit als seus superiors i recuperar una feina segura enlloc d'embarcar-se en l'autonomia d'haver-se de jugar tot el seu capital a crear una empresa des de zero.
7- Amor de mare. “ em treien com a mare desnaturalitzada i tothom anava ple que els havia pujat com animals. Jo, que m'he matat per ells, i que els tres darrers anys ni he parat a casa, tot el dia treballant.” Un gran tema d'una mare que no suporta ni els seus fills, ni el marit ni com s'ha abocat a una vida “per què tocava” i se n'ha cansat de tot.
8- Entre classe i classe. Una conversa entre dos companyes per desvetllar la infidelitat de la parella d'una d'elles i que ha estat company de llit d'ambdós i moltes altres més.
9- L'àvia Sixta. Entranyable història d'una àvia molt serena que expressa totes les veritats com sols un infant pol fer, sense filtre, i com de desagradable i maliciós resulta per tots els seus parents i cuidadors.
10- La foto. Un record probablement trobat en una botiga de segona mà que ha acabat en un aparador per sorpresa d'una rodamón.
11- La presidenta. Com d'airada serà la dona, que amb mestria s'amaga darrera d'una mascara, tots els plors i pors que la rodegen.
12- Al metro. Una persona aparentment ofenosa que resulta tot cor a casa per al seu fill dependent.
13- Ja t'ho deia jo. Una mare que independentment de les circumstàncies, s'ho fa venir bé per culpar a la seua filla de la dissort matrimonial que sofreix.
14- Si m'estimessis. Aquest no he acabat d'entendre la discussió entre la parella que ella li retreu que ha d'estimar-la amb més convicció i demostrar-ho amb fets i no paraules, però que vol que li digui que l'estima davant de sons pares. En fi, que diu ser molt sensible però resulta molt manipulativa.
15- La taula set. Dos cambreres debaten sobre l'assajament sexual a la feina mentre continuen treballant. I resulta que a una d'elles li ha agradat.
16- La cosina Amàlia. Una noia amb trastorns alimentaris i gordofòbica “I jo, tant i tant que l'havia envejada, i aleshores em va agafar un fàstic terrible, perquè això li havia passat per tenir una criatura. Jo, ni morta. El ventre botit, els pits enormes... Quan ho penso m'agafa fàstic de ser dona. Fàstic de tot.
17- “T'estimo, Leonor”. “Veges tu per què m'he sacrificat jo, tots aquets anys. I a sobre soc la dolenta de la pel·lícula...” (p176) Una dona que explica a la companya de sala d'espera de quiròfan que el seu marit ha acabat molt malament per poc temperament. Malauradament es va deixar tota la sang pel bany a falta d'unes paraules d'amor.
November 20, 2025
Tot i haver-lo escrit al 1996, aquest recull de situacions quotidianes continuo reflectint el masclisme viu de la nostra societat.
January 11, 2026
el dia a dia de diferents dones. diferents quotidianitats. en molts capítols te sents representada, en altres esperes no sentir-te mai 💔
April 13, 2021
Recull de contes, molt curts, amb les dones com a protagonistes, però en la seua diversitat de caràcters, motivacions i formes de ser; fortes, sensibles, cruels, enamorades... Tot això, també, sense que falte la denuncia de les situacions de desigualtat entre homes i dones, de vegades de forma tràgica, altres des d’una mirada irònica, quasi sempre amb uns finals que busquen sorprendre i descol·locar al lector. Encara així, m’han semblat un poc irregulars.
Per una altra banda, destacar les ilustracions de la també desapareguda Núria Pompeia, considerada precursora del còmic feminista a l’Estat espanyol, que acompanyen molt bé els contes.
Per una altra banda, destacar les ilustracions de la també desapareguda Núria Pompeia, considerada precursora del còmic feminista a l’Estat espanyol, que acompanyen molt bé els contes.
December 3, 2018
Relats curts de diferentes dones, alguns molt ben trobats altres no tant.
April 16, 2025
De l’escriptora d’Alcoi Isabel-Clara Simó (1943-2020) tinc un bon grapat de novel·les. També Dones, un llibre de relats curts publicat el 1997 (aquest exemplar és de la sisena edició). Va acompanyat d’il·lustracions de Núria Pompeia.
D’aquesta gran escriptora que obtingué els principals premis i reconeixements me’n recordo que ensenyava català a la tele. Ella era mestra i a finals dels setanta feia un programa per ensenyar a escriure el català, cosa que havia estat prohibida durant dècades. Diria que vaig enganxar el seu programa abans d’aprendre’n jo al col·legi amb el Faristol verd amb il·lustracions de @pilarinbayes Devia tenir vora deu anys i com que no hi havia massa cadenes me’l mirava, això sí, sense gaire passió.
Aquest llibre no va d’això, però.
És un recull de disset relats protagonitzat per dones. D’edats diverses, situacions personals variades i amb entorns diferents. Tots ens mostren un ventall de personatges que podrien ser reals, amb petites grans històries quotidianes. Les alegries i els drames que ens acompanyen a tots.
Tenen una llargada i un ritme de lectura ideal per llegir-ne un al dia. Així ho devia fer quan vaig llegir-los fa gairebé trenta anys. I rellegint-los ara he tingut la sensació que continuen explicant allò que ens envolta, són ben actuals.
D’aquesta gran escriptora que obtingué els principals premis i reconeixements me’n recordo que ensenyava català a la tele. Ella era mestra i a finals dels setanta feia un programa per ensenyar a escriure el català, cosa que havia estat prohibida durant dècades. Diria que vaig enganxar el seu programa abans d’aprendre’n jo al col·legi amb el Faristol verd amb il·lustracions de @pilarinbayes Devia tenir vora deu anys i com que no hi havia massa cadenes me’l mirava, això sí, sense gaire passió.
Aquest llibre no va d’això, però.
És un recull de disset relats protagonitzat per dones. D’edats diverses, situacions personals variades i amb entorns diferents. Tots ens mostren un ventall de personatges que podrien ser reals, amb petites grans històries quotidianes. Les alegries i els drames que ens acompanyen a tots.
Tenen una llargada i un ritme de lectura ideal per llegir-ne un al dia. Així ho devia fer quan vaig llegir-los fa gairebé trenta anys. I rellegint-los ara he tingut la sensació que continuen explicant allò que ens envolta, són ben actuals.
September 27, 2025
Este compendi de relats sobre diferents dones o, més concretament, sobre les vides de diferents dones deixa molt a desitjar. Per una banda, m'han aparegut relats molt ximples, sense substància; i, per altra banda, no m'agrada la perspectiva que utilitza respecte a les mullers, és com si totes les dones foren unes desgraciades per obra de Déu
January 12, 2026
em ressonen moltes injustícies amb cada conte i això és una cosa que em fa estar incòmode o em posa trista, potser ambdues coses alhora. però suposo que és un dels objectius de la literatura i la isabel-clara simó ho sap fer molt bé! i també m’ha fet riure, cada conte és una capseta independent de la següent que toca un tema diferent, és prou amè de llegir
October 17, 2024
Recull de disset contes d’Isabel-Clara Simó amb dibuixos de Núria Pompeia. Retrat col·lectiu de dones de totes les edats i condicions que passen per situacions molt diverses. Narrat amb humor i ironia.
October 22, 2019
Una mica MEH
Read
April 1, 2021bastant sin mas
April 3, 2021
Es un llibre excepcional. Ràpid de llegir, distret i super ben escrit. Veus les dones des de moltes prespectives i escenaris. Molt recomanable
October 7, 2022
Simó mai falla, és brutal. Ja em va encantar Júlia i este recull de relats no podia ser menys!
January 18, 2023
Relats sobre moments vitals de dones, mares i no mares. Temes molt variats, principalment diàlegs, vocabulari col•loquial. Molt entretingut.
August 30, 2023
històries interessants però no dels millors llibres d'Isabel-Clara Simó
January 26, 2024
Relats sobre dones, ironitzant el seu caràcter i la relació amb els homes.
February 18, 2024
Llibre no acabat. No vull dir abandonat perquè si que m'agradaria tornar a intentar llegir-lo més endavant. Mes aviat crec que no era el moment de gaudir-ne, però tindrà una altra oportunitat.
December 27, 2024
l'odi que he sentit cap alguns dels personatges... not all men but always a man
November 21, 2025
Me ha paregut ...com diria Antonio Martínez Asensio ,brutal
December 17, 2025
Relats bleus escrits magistralment per Isabel-Clara Simó, una autora sólida que sempre convida a la reflexió. Molt recomanable.
August 27, 2024
Historietes curtes i entretingudes, tot i que la majoria tenen un punt tràgic
December 29, 2023
Passat-t'ho bé, Reme.
Lliure.
Si m'estimessis.
Lliure.
Si m'estimessis.
March 15, 2026
Se hace pesado, no he podido terminarlo. Es que todo mal, no hay ninguna historia agradable. Parece que, como mujeres, no tenemos ninguna experiencia positiva en la vida, vaya.
Displaying 1 - 27 of 27 reviews