Sergi Pàmies se ha convertido en uno de los cronistas literarios de deportes más seguidos, gracias a su capacidad para radiografiar nuestras pasiones y nuestros comportamientos colectivos a partir de la anécdota futbolística, como un día hizo Manolo Vázquez Montalbán. Ello completa su reconocida personalidad en el terreno narrativo, caracterizada por una mirada fresca, incisiva y de una melancolía cada vez menos disimulada. En Confesiones de un culé defectuoso, Pàmies explota la vena humorística, emocional y sorpresiva, que le ha convertido en un referente para muchos lectores. Aparece el relato generacional con la observación de los comportamientos colectivos, su propia memoria sentimental y la pasión futbolera. Desde su “conversión barcelonista” adolescente, ligada al retorno del exilio, hasta los secretos de su conocido cruyffismo, pasando por retratos mordaces de los sucesivos presidentes o por su incapacidad para ser anti nada… Y con la misma brillantez interpreta los silencios del estadio, evoca a jugadores olvidados como Sotil o desentraña las premoniciones como motores de la psicología del aficionado. En esta original “confesión defectuosa”, Sergi Pàmies guarda para el final una sorpresa sobre las esencias de toda pasión deportiva y colectiva…
Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia. És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac. També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.
M'ha encantat veure el barcelonisme des del prisma d'una generació més gran que la meva, més avesada a la derrota i que venera mites que a mi em queden més llunyans. És interessant veure com les rivalitats es viuen i s'interpreten de manera diferent, amb una càrrega emocional i històrica que sovint ens passa per alt als més joves. El llibre descriu molt bé la irracionalitat de seguir aquest club, el perquè és més que un club, més que un simple joc: el que representa socialment, políticament i emocionalment aquesta institució. Llegint-lo, t’adones, si no ho has fet ja, que ser del Barça no és només una afició, sinó una manera d’estar al món, una forma de pertinença que travessa generacions i que ens connecta, encara que ho visquem de maneres diferents.
Aquest tros del final, quan parla de la màgia que es viu al sortir del estadi, m'agrada molt:
"A poc a poc, però, t'acabes incorporant a un ritme collectiu que t'absorbeix les caracteristiques particulars i t'integra en una mena de tot fluvial amb un riu cabalós i central i, a la dreta i a l'esquerra, afluents que s'obren cap a terres ignotes i que se subdivideixen en en rierols i dreceres gairebé capiHars que es dispersen fins a la promesa del proper partit. En la derrota i en la victòria, el color i el vigor d'aquest riu són diferents. Però sempre t'adones que no caminaràs mai sol. I que aquesta convicció no és només la tormada d'un dels grans himnes del futbol sinó, a la Travessera o a prop del Princesa Sofia, la descripió d'un moment d'indescriprible comunió sentimental."
Té nassos que la meva ressenya més elaborada mai, sigui del Barça, que hi farem.
Crònica sentimental de l'afició a uns colors i a un esport, des de la perspectiva meravellosament lúcida de Sergi Pàmies. "Confessions..." és divertit, tendre i àcid a la vegada. És una carta d'amor al Barça, sense ocultar-ne les misèries. És el retrat no només d'un club, sinó dels seus seguidors. Pàmies ho clava. I, al mateix temps, no és un llibre només de futbol. És una obra sobre com triem enfrontar-nos a la vida, què n'esperem, qui ens hi acompanya, com ens definim. Imprescindible.
No sóc culer ni m'agrada el futbol però sempre m'ha agradat com escriu en Sergi Pàmies. I aquest llibre, també. Tot i no entendre moltes de les referències, és un llibre divertit i ple de reflexions sobre l'afició, la idolatria, entre d'altres. Els aficionats al futbol i culers gaudireu molt d'aquest llibre.
Curiós llibret sobre el que suposa ser un culer en els últims 40 anys. Combina anècdotes curioses i ben comptades amb passatges més mediocres i banals. Es llegeix d'una asseguda i no està malament per a passar l'estona.
Textos interessants per a qualsevol interessat en el Barça, més enllà de l'actualitat i el xafardeig (encara que també n'hi ha). A destacar el darrer capítol, dedicat a Cruyff.
Els lectors dels articles de temàtica barcelonista de Sergi Pàmies al País o La Vanguardia ja saben la seva habilitat per oferir un punt de vista particular de l'actualitat del club, parlant de l'entorn sense comportar-se com l'entorn i exercint de veu de la consciència del culer de tota la vida.
El llibre no és un recull d'articles, però sí que n'hereta l'esperit per traçar una trajectòria emocional de la relació de l'autor envers el club de la seva vida que, curiosament, es va incorporar tard a la seva vida. La dissecció d'aquesta relació Barça-Pàmies es converteix en una delícia, per l'encertada barreja d'autobiografia futbolística amb sociologia culer. M'agradaria destacar-ne tres fragments concrets: 1) La radiografia precisa i atrevida dels últims presidents del club a partir de les seves abraçades, que denota que la brillantor s'aconsegueix en combinar un punt de vista original amb el preciosisme en els detalls. 2) La confessió del seu nul antimadridisme, per la capacitat de nedar contracorrent sense semblar un pedant. 3) L'amplíssim capítol dedicat a Cruyff, mite gens dissimulat de Pàmies. Les lloances a les virtuts com a jugador i entrenador i l'anàlisi de la seva influència en el club es converteixen, per extensió, en una reflexió sobre els ismes del Barça.
L'estil de Pàmies, d'aparença simple, adjectiu precís i amb concessions al llenguatge popular fa que la lectura sigui àgil i plaent.
L'únic punt fosc del llibre és la seva extensió, poc més de 150 pàgines, insuficients per condensar 45 anys d'afició barcelonista i que passen gairebé de puntetes pels últims deu anys del Barça. Tocarà endinsar-se a l'hemeroteca per recuperar l'anàlisi, de ben segur brillant, del guardiolisme.
Gran llibre. Gran escriptor. Emocionant; intens. Es pot escriure de futbol i ser i interessant. Planer, convinsent , culer i alhora distant sembla que ho que escrigui a raig tot sona molt natural com obviatats que passen per alt fins que algu lles diu. Very good book. It's a must read for anyone who wants to have an insight to the world of football and especially Barca's. Pokolfax@yahoo.it i
Great book. Sergi Pamirs is an extraordinary writer and in this book he exels for his I insight in the world of football and especially Barca's
Sergi Pàmies és un dels nostres millors escriptors sense cap mena de dubte. Per la seva prosa, per la manera com te d'evocar anècdotes, records, històries... Llegir les seves lletres és sempre un plaer i si això li sumem que parla del Barça i el lector és culer, l'experiència és doblement gratificant. El llibre es llegeix amb dues tardes i destacar el darrer capítol que és la cirereta d'un excel·lent pastís.