Enganxada al mòbil? No; estic enganxada a la persona que hi ha darrere la pantalla. No ho puc evitar, prioritzo un missatge de whatsapp a qua,sevol altra cosa. També estic enganxada a les magdalenes de l'àvia, a la música, a les pel•lícules, als llibres i als petons.
I me'n desenganxo quan em controlen, em toquen el whatsapp o m'etiqueten en fotografies sense permís.
Estimar no fa mal i, si em fas mal, et diré "No" i em desenganxaré de tu.
Per cert, sóc la Xènia i aquest és el meu blog. T'hi enganxes?
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
Un poco monótono, al igual que el anterior, aunque hace reflexionar sobre la importancia de tener una relación sana. Además recuerda la importancia de la privacidad y el buen uso de las redes sociales. Me han gustado las referencias tanto musicales como cinematográficas que da a lo largo de todo el libro.
El libro que más me ha gustado de la trilogía. Te hace reflexionar sobre las relaciones tóxicas y el peligro de Internet. Genial para que, mientras lees, puedas identificar situaciones machistas.
No me ha gustado nada. Pienso que la historia es muy floja respecto a las anteriores. Me da la sensación que la autora repite la misma fórmula en los tres libros. Le doy dos estrellas porque me ha gustado que trate el tema de la violencia de género.
Si el primer era dolent, aquest encara més. Que això m'ho fessin llegir a 2n d'ESO és una broma. Fa dos anys que me'l vaig llegir i el meu cap l'ha eliminat dels meus records. Tal para qual amb el primer llibre. Un 1 perquè un 0 no es pot. No ho recomano, peró si ho haig de fer ho faig a nenes de 1r de primària.
Esta es la tercera novela que tiene como protagonista a Xenia, una chica que estudia en el instituto y vive con su abuela porque sus padres fallecieron en un accidente. Al igual que en las otras historias, en esta ocasión se presenta un tema principal en torno al cual giran las tramas de los personajes: los riesgos en el uso de la tecnología.
Lo leí por que me lo pidieron para la clase de literatura. En lo personal me gusto. Me gusto el detalle que las últimas páginas donde te hacen las preguntas cuando tengas una pareja.
El vaig haver de llegir per l’Institut i bufff, no em va agradar gens. Crec que es per a gent més petita, però als instituts sempre posen llibres així…
Jo no crec que aquest llibre sigui dolent, al contrari, crec que per a nois i noies més joves es venim per començar a llegir, però no per gent de segon d’ESO i endevant.