Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors de lingüística més rellevants del nostre país ens condueix d'una manera magistral i entenedora pel meravellós món de les metàfores: com les fem, què en fem, com ens relacionem amb el món que ens envolta, quin ús en fan els mitjans de comunicació i què es pot esperar del seu futur davant les noves tecnologies. I és que com diu l'autor: "viviu pacíficament amb el tresor de les vostres metàfores: amb les metàfores que són part inalienable de la vostra capacitat humana verbal. Viviu, doncs, amb la tranquil·litat del vostre discurs. No oblideu, però, que fins i tot la paraula "metàfora" ("trasllat" o "viatge") és també una metàfora".
Jesús Tuson Valls (València, 1939) ha estat catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona durant quatre dècades, fins a la jubilació el 2009. La seva docència ha abastat matèries com la Història de la Lingüística, la Semàntica, la Lingüística i Poètica i la Teoria i Història de l'Escriptura. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat, amb gran èxit entre els lectors, llibres d'assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni Natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008) i Paraules en la corda fluixa (2009).
En aquest meravellós llibre de Jesús Tuson descobreixo que les metàfores són molt més presents i abundoses del que mai hagués suposat i, sorprès, llegeixo que en molts casos no hi ha alternativa, no existeix una paraula específica, monosèmica, tal com ens indica Tuson.
Les metàfores són imprescindibles i una característica humana de la capacitat de percebre, entendre i descriure el món que, d’una altra forma, seria difícil o impossible. Usem metàfores per facilitar les coses.
”Hem de reduir allò estrany a això conegut...”
Aprofitem paraules existents i conegudes. Jesús Tuson ens explica que d’això se’n diu catacresi. Un full de paper, el coll d’una ampolla...
Tuson ens explica associacions que em semblen precioses, per tan imaginatives: Això són figues d’un altre paner, sap el pa que s´hi dona, tancar l’aixeta... Els humans no tenim problema per entendre el significat d’aquestes expressions, però ara em pregunto si les IA sempre se’n surten en la interpretació correcte.
I parlant d’intel·ligència..., m’encanta la definició d’ella que apareix a la pàgina cinquanta-sis: Conjunt de funcions mentals que tenen per objecte el coneixement conceptual i racional.
Finalment, Jesús Tuson ens indica la modernitat de les metàfores, imprescindibles també en les noves tecnologies, ordinadors i ciència.
Les metàfores són humanes. Hi anem de la mà en el creixement i el progrés.