What do you think?
Rate this book
Un sepulcre de lletres minúscules
Vuit persones, una casa aïllada i un objectiu: suïcidar-se en un termini de quatre dies. Són quatre homes i quatres dones en situacions vitals desesperades: malalts sense cura, víctimes de la situació econòmica amb deutes insalvables. A canvi de llevar-se la vida amb les seues condicions, els familiars que deixen tindran una vida més fàcil.... Per això accepten el tracte d'un misteriós personatge, a qui anomenen l'enterrador. Però ells en|són vuit i sols hi ha set calaixos per als cadàvers... Una trama addictiva que sacseja el lector
254 pages, Paperback
Published October 19, 2015
1 person is currently reading
4 people want to read
About the author
Silvestre Vilaplana
32 books12 followersSilvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) is a Valencian writer who has cultivated the genres of poetry, the novel and the narrative.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
July 30, 2023
Avui he acabat aquest llibràs i toca recomanar-lo.
Vuit persones amb vides fotudes acaben a una casa amb un únic objectiu: suïcidar-se abans de 5 dies. A canvi, qui els ha induït a fer-ho, els arreglarà els problemes que deixin enrere.
Ja podeu imaginar que no és un llibre fàcil, sinó més negre que el carbó. I, com tot el que he llegit de l'autor, és dur, fosc, desencoratjador i deixa un regust trist mal de digerir segons quins moments.
Malalties, crítica social, poder, dones... tot marca de la casa.
Perquè sabeu on us endinsareu si pensau llegir-lo:
"El primer brot de la primavera duu la mort de la tardor associada, el sol blanquinós del matí té el seu reflex en el ponent vermell de les darreres hores. Potser per això els nens ploren quan venen al món."
"Ara, però, sap que no hi ha pietat per als pobres, que no n'hi ha haguda mai. Tan sols hi ha miratges aixecats en el fum de l'esperança per enganyar-se a un mateix"
"Una maleta no és només un objecte per transportar roba, de vegades també cap una vida o les restes del naufragi d'una vida".
"Per a una cosa tan impensable i tan terrible com ser un pare amb fills morts, ningú no ha gosat mai inventar un nom".
Esper que, si vos animau a llegir-lo, el gaudiu com he fet jo.
Vuit persones amb vides fotudes acaben a una casa amb un únic objectiu: suïcidar-se abans de 5 dies. A canvi, qui els ha induït a fer-ho, els arreglarà els problemes que deixin enrere.
Ja podeu imaginar que no és un llibre fàcil, sinó més negre que el carbó. I, com tot el que he llegit de l'autor, és dur, fosc, desencoratjador i deixa un regust trist mal de digerir segons quins moments.
Malalties, crítica social, poder, dones... tot marca de la casa.
Perquè sabeu on us endinsareu si pensau llegir-lo:
"El primer brot de la primavera duu la mort de la tardor associada, el sol blanquinós del matí té el seu reflex en el ponent vermell de les darreres hores. Potser per això els nens ploren quan venen al món."
"Ara, però, sap que no hi ha pietat per als pobres, que no n'hi ha haguda mai. Tan sols hi ha miratges aixecats en el fum de l'esperança per enganyar-se a un mateix"
"Una maleta no és només un objecte per transportar roba, de vegades també cap una vida o les restes del naufragi d'una vida".
"Per a una cosa tan impensable i tan terrible com ser un pare amb fills morts, ningú no ha gosat mai inventar un nom".
Esper que, si vos animau a llegir-lo, el gaudiu com he fet jo.
May 20, 2022
Molt bo! Ho he llegit en dues dies i ha sigut una sorpresa plena de girs amb un estil meravellós i detalls que toquen el cor
Displaying 1 - 3 of 3 reviews