L'estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l'avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d'història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l'aparició d'una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa.
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l'Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.
Vicent Baydal, que és doctor en història medieval, explica detalladament les raons per les quals es pot considerar que el naixement de la identitat valenciana data entre les dècades del 1330 i el 1360, fixant com a punt de partida la creació del regne de València en 1238 fins la consolidació de la Generalitat i les Corts Valencianes.
El llibre està escrit metòdicament i amb una abundant cronologia d'esdeveniments, tot basat en una amplia bibliografia històrica que permet a l'autor concloure els seus raonaments de manera rigorosa, encara que la manca d'anècdotes supèrflues també fa que de vegades la lectura siga un poc pesada i repetitiva. En qualsevol cas, no deixa de ser un llibre recomanable per a descobrir els nostres orígens com a poble.
Un bon recull de fets i documentació històrica des de la conquesta de València per Jaume I fins la segona meitat del s.XIV, per mostrar com es va conformant una visió col·lectiva dels valencians com a poble, a partir dels repobladors, fonamentalment catalans i aragonesos. Interessant tota la pugna entre els nobles aragonesos que volien fer servir els Furs d'Aragó, i els partidaris de les ciutats principals que demanaven al rei que es fera complir els Furs de València (en les seues diferents versions) per a tots. I com els reis successius anaven torejant uns i altres, amb la seua necessitat de finançament i suport, i intentant evitar guerres internes. Hi ha també algunes parts dignes d'una sèrie tipus "Joc de trons", amb successors al tron intentant eliminar a la madrastra (Elionor de Castella), la qual vol posar de regents als seus fills naturals, i a la inversa, com aquesta intenta eliminar el fillastre Pere que esdevindrà el Ceremoniós. Potser amb una redacció una mica massa acadèmica, pel que podria ser un llibre més divulgatiu, però tot i això, interessant lectura per entendre l'origen del poble valencià, amb una visió rigorosa i actual de la València medieval.
Li done 5 estreles a aquest llibre perquè respon perfectament a la pregunta que es planteja al títol. Realment, no esperava llegir el que es tracta en aquesta lectura. Tenia hipòtesis més vulgars les possibles raons. El llibre, des d'una anàlisi fidedigna i amb molt de rigor històric, exposa el sentiment de pertinença a un mateix col·lectiu que comença a aflorar al Regne de València dècades després de l'arribada de Jaume I. Aquesta consciència té lloc gràcies a la defensa dels Furs de València, unes lleis específiques que es dissenyen per a aplicar-se a tot el Regne.
L'autor narra com l'emparament a aquestes normes davant de nobles aragonesos que tenen senyorius dins del regne o inclús els mateixos monarques que les han jurades, fomenta al llarg de les dècades una identificació col·lectiva entre tots els habitants de les diferents ciutats valencianes, encapçalades, per descomptat, per la ciutat de València.
Tal vegada, la lectura es pot fer carregosa per la seua cadència de fets i fragments antics i la reiteració de les mateixes idees al llarg de les pàgines, però és essencial per fer-nos una idea dels nostres orígens de manera molt acurada.
El llibre explique molt detalladament l'època entre 1238 i 1360 (aprox.) i com es crea la identitat valenciana. Done sobrades raons, explique la línia temporal clarament, i al final fa una conclusió del llibre molt útil.
Les 3 estrelles en lloc de 5 són perquè el llibre ha resultat molt més detallat del necessari en la meua opinió, per al que es podria explicar en menys paraules. Això haguera donat peu a explicar altres parts de la corona o context per a fer-se millor una idea.
Imagino que es deu al fet de que prové d'una tesi, la qual s'ha d'explicar amb alt nivell de detall.
En resum: bon llibre, molt ben descrites les fonts, aconseguix el seu objectiu, però amb massa detall i exemples de textos antics. Haguera ajudat un poc més de context.
Estupenda actualització sobre els origens del valencianisme o de la identitat valenciana, a la llum de nous textos. La identitat política es basteix per oposició a altres prexistents i/o dominants. En aquest cas, principalment front a l'aragonesa. La identitat política, si més no en els seus orígens, es fonamenta en la defensa d'interessos materials: privilegis, exempcions, furs... i es materialitza a través d'institucions pròpies. Per altra banda, la identitat política pot conviure amb altres de caràcter ètnic, lingüístic i cultural.
Detalladíssim assaig que estudia els fets ocorreguts entre 1250 i 1450 i que resultaren en el naixement de l'identitat etnocultural valenciana. Moltes dades sorprenents al voltant de l'origen d'algunes de les nostres actuals institucions.
Berenat en dos vesprades. Vaig agafar el llibre per curiositat i m'ha encantat. Estic plantejant-me comprar-me'l, més val açò que les Caravanes... He de dir que si no t'interessa la història se't pot fer ben avorrit.