What do you think?
Rate this book
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
«Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català... Monzó ha llegit Kafka... i beu tambe de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals... com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
THE NEW YORK TIMES, Nova York
«Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura eurpoea... els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord.»
WORLD LITERATURE TODAY, Oklahoma
THE NEW YORK TIMES, Nova York
«Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura eurpoea... els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord.»
WORLD LITERATURE TODAY, Oklahoma
153 pages, Paperback
First published January 1, 1980
7 people are currently reading
114 people want to read
About the author
Quim Monzó
61 books219 followersQuim Monzó was born in Barcelona in 1952.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.
In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.
In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
August 28, 2025
Quina cosa més rara. m'ha encantat
April 8, 2021
¡Esto es genial! ¡Cómo empieza contando una historia absolutamente común y normal para terminar contándote algo completamente original y hasta atrevido! Todos los cuentos son así. Todo el libro es así. ¡Genial!
April 11, 2017
Me ha gustado más de lo que pensaba, la imaginación del autor logra alcanzar una historia surrealista que destaca por ser única. 15 cuentos muy diferentes pero ninguno me ha dejado indiferente.
February 15, 2025
m’ha semblat súper divertit i hi ha historietes o contes o com en vulgui dir molt bons !! però també m’he sentit incomòda llegint-ne alguns (potser era el seu propòsit)
te tot tanta coherència i joc és increïble, és com deixar anar tots els pensaments intrusius però amb genialitat
te tot tanta coherència i joc és increïble, és com deixar anar tots els pensaments intrusius però amb genialitat
September 20, 2024
Que bo. Quin depravat. Però que bo.
February 3, 2022
totalment boig l'adoro
"tot va bé perquè cadascú és cadascú: hi ha un patró de conducta per cada un de nosaltres" :)
"tot va bé perquè cadascú és cadascú: hi ha un patró de conducta per cada un de nosaltres" :)
June 30, 2025
diablo tots els personatges estan sonats…
em quedo amb la història anomenada ‘redacció’ i amb aquest fragment del conte anomenat ‘el regne vegetal’:
“Dir que aquests temps són difícils és dir massa poc, és parlar tòpicament; és no dir res: hem utilitzat tant l'expressió que ha perdut el sentit (si mai n'havia tingut: els temps han estat sempre difícils per a les frases fetes). Potser és més precís dir que ja no sabem on és el nord; pitjor encara: dubtem si hi ha nord (i en conseqüència sud, que és la subversió d'aquell), i tot es fa bellugadís, canviant, com ombres en un passadís de collegi. Diuen que són temps de crisi, i a mi m'agrada pensar que és per això, que tot va com va. Perquè (si aquesta teoria és certa), en morir la crisi les brúixoles tornaran a funcionar. Fa uns anys, semblàvem tenir-ho clar: vam enderrocar els ídols (no tots els ídols, però: potser fou aquest el nostre error), i vam asseure'ns damunt dels pedestals, a esperar que dos més dos ja no fos-sin quatre: les defenestracions, si més no, sempre han estat un nord. Ara ens hem fet adults (hem après que dues garrotades i dues garrotades fan quatre garrotades) i dubtem entre continuar sobre els pedestals, tornar al-guns ídols a lloc, compartir amb ells l'absurd o lançar-nos al buit: abandonar-ho tot i deixar que els pedestals esdevinguin sabanes barbares on, temps a venir, algú hi dirà la seva i forjarà noves estàtues (confiem que de plastic, que cremen millor i fan força pudor).
Jo he estat sempre un depravat. La meva generació (caldria dir més aviat degeneració…”
em quedo amb la història anomenada ‘redacció’ i amb aquest fragment del conte anomenat ‘el regne vegetal’:
“Dir que aquests temps són difícils és dir massa poc, és parlar tòpicament; és no dir res: hem utilitzat tant l'expressió que ha perdut el sentit (si mai n'havia tingut: els temps han estat sempre difícils per a les frases fetes). Potser és més precís dir que ja no sabem on és el nord; pitjor encara: dubtem si hi ha nord (i en conseqüència sud, que és la subversió d'aquell), i tot es fa bellugadís, canviant, com ombres en un passadís de collegi. Diuen que són temps de crisi, i a mi m'agrada pensar que és per això, que tot va com va. Perquè (si aquesta teoria és certa), en morir la crisi les brúixoles tornaran a funcionar. Fa uns anys, semblàvem tenir-ho clar: vam enderrocar els ídols (no tots els ídols, però: potser fou aquest el nostre error), i vam asseure'ns damunt dels pedestals, a esperar que dos més dos ja no fos-sin quatre: les defenestracions, si més no, sempre han estat un nord. Ara ens hem fet adults (hem après que dues garrotades i dues garrotades fan quatre garrotades) i dubtem entre continuar sobre els pedestals, tornar al-guns ídols a lloc, compartir amb ells l'absurd o lançar-nos al buit: abandonar-ho tot i deixar que els pedestals esdevinguin sabanes barbares on, temps a venir, algú hi dirà la seva i forjarà noves estàtues (confiem que de plastic, que cremen millor i fan força pudor).
Jo he estat sempre un depravat. La meva generació (caldria dir més aviat degeneració…”
This entire review has been hidden because of spoilers.
October 12, 2025
Qui més qui menys, tothom qui hagi tingut per costum, en algun moment de la seva vida, alienar-se fins a altes hores de la matinada en sales d’escassa il·luminació i excés de decibels, haurà viscut alguna vegada una situació en què, de sobte i sense que ningú ho demani, un alegre noctàmbul aleatori extreu de la butxaca un frasquet de vidre de la mida d’un col·liri, el destapa i, després d’inhalar breument el seu contingut, tapa el forat amb el polze. Seguidament, el noctàmbul procedeix a apropar-te el flascó fins a situar-lo just sota els teus orificis nasals mentre t’encoratja, amb una ganyota trapella, que continuïs el ritual d’inhalació. Acceptant la invitació, procedeixes degudament i, després d’uns segons de no res, comencen a recórrer-te el cervell unes formiguetes mentre tot s’ennuvola al teu voltant i se’t clava un somriure beneit a la cara. Pocs segons més tard, tot s’acaba i torna el no-res, però amb una certa penyora en forma de mal de cap.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury és un flascó de popper literari. Cada cop que l’obres per inhalar-hi un conte, saps que passaràs els propers minuts amb un formigueig al cap i un somriure babau. Quan el relat conclou i l’efecte passa; confusió, amnèsia i mal de cap. He gaudit cada conte, tots sempre encapsulats en una idea original i rocambolesca, però, a l’hora de començar a escriure aquesta ressenya, amb prou feines en podia recordar dos o tres.
Serà que en Quim Monzó em provoca ressaca.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury és un flascó de popper literari. Cada cop que l’obres per inhalar-hi un conte, saps que passaràs els propers minuts amb un formigueig al cap i un somriure babau. Quan el relat conclou i l’efecte passa; confusió, amnèsia i mal de cap. He gaudit cada conte, tots sempre encapsulats en una idea original i rocambolesca, però, a l’hora de començar a escriure aquesta ressenya, amb prou feines en podia recordar dos o tres.
Serà que en Quim Monzó em provoca ressaca.
May 27, 2024
—A, vull llegir alguna cosa de Quim Monzó.
—Vine a casa que et donaré els que més m'agraden.
I d'aquesta manera, va donar-me el seu preferit sense cap mena de dubte. «Aquest és el millor», va dir-me assenyalant-lo amb les dues mans i les celles aixecades. Mai s'equivoca, però em mostro expectant i distant, per no donar-li la raó d'entrada.
Quim Monzó encerta a cada un dels contes que ha escrit en aquest llibre. És capaç de crear personatges divertits, vius i intrèpids, amb tan sols un parell de pàgines (algun fins i tot arribes a agafar-li rancúnia o afecte). M'agrada pensar que mentre l'escrivia, tenia tot de notes amb guixots a una taula per poder fer els contes així, de manera circular, amb escenes ben descrites i sense tòpics.
Els primers són molt més bons que els últims.
L'A tenia raó, com sempre. Em rendeixo.
—Vine a casa que et donaré els que més m'agraden.
I d'aquesta manera, va donar-me el seu preferit sense cap mena de dubte. «Aquest és el millor», va dir-me assenyalant-lo amb les dues mans i les celles aixecades. Mai s'equivoca, però em mostro expectant i distant, per no donar-li la raó d'entrada.
Quim Monzó encerta a cada un dels contes que ha escrit en aquest llibre. És capaç de crear personatges divertits, vius i intrèpids, amb tan sols un parell de pàgines (algun fins i tot arribes a agafar-li rancúnia o afecte). M'agrada pensar que mentre l'escrivia, tenia tot de notes amb guixots a una taula per poder fer els contes així, de manera circular, amb escenes ben descrites i sense tòpics.
Els primers són molt més bons que els últims.
L'A tenia raó, com sempre. Em rendeixo.
September 11, 2021
4,5*
Recull d'històries captivadores, iròniques, originals, estranyes, amb personatges igual d'estranys, amb finals estranys i desconcertants; un conductor entre el tràfic de la ciutat, un escriptor que s'aïlla buscant inspiració, un assassí novell, un viciós desencantat que troba una nova perversió; personatges també estranys, però alhora sospitosament semblants a qualsevol del nostre entorn.
L'autor fa servir un estil de prosa magnífic; domina absolutament la llengua catalana. Usa la ironia i un sentit de l'humor intel·ligent. Un goig llegir-lo.
Recull d'històries captivadores, iròniques, originals, estranyes, amb personatges igual d'estranys, amb finals estranys i desconcertants; un conductor entre el tràfic de la ciutat, un escriptor que s'aïlla buscant inspiració, un assassí novell, un viciós desencantat que troba una nova perversió; personatges també estranys, però alhora sospitosament semblants a qualsevol del nostre entorn.
L'autor fa servir un estil de prosa magnífic; domina absolutament la llengua catalana. Usa la ironia i un sentit de l'humor intel·ligent. Un goig llegir-lo.
February 20, 2021
Quim Monzó es capaç de crear a partir de la més ordinaries vicisituts de la vida uns contes divertits, frescos, i un punt irreverents. Amb la virtud de fer ho amb un llenguatge propi, fresc i precís.
El contes es llegeixen amb tal facilitat que es fácil començarlo y acabarlo en una mateixa jornada.
El contes es llegeixen amb tal facilitat que es fácil començarlo y acabarlo en una mateixa jornada.
November 5, 2021
Regardant souvent les recueils de nouvelles avec une distance méfiante, je me suis beaucoup amusé avec celles-ci. Très drôles et absurdes, elles donnent l'impression d'une compilation de rêves racontés au réveil, lorsque l'on ne sait plus ce qui est réel ou non.
April 5, 2023
Segon recull de contes de Quim Monzó, publicat el 1980. Premi de la Crítica ‘Serra d’Or’ 1981. El llibre recull setze contes, alguns tant sorprenents com ‘Redacció’ on un nen explica que va passar a casa seva el cap de setmana.
September 24, 2018
Històries amb personatges - expressament superficials però prou definits - que mostren contradiccions habituals de la realitat social. Falses frustracions, sarcasme, resignacions, moral.
June 7, 2020
A l'estil de Pere Calders, però Calders és Calders...
May 15, 2022
Monzó és un home curiós, amb una miqueta de mala vibra. Hi ha relats molt repetitius, però també algun de bo: les tres estrelles són una mitjana.
April 6, 2023
Alguns contes molt bons i d'altres no tant, està bé en general
May 13, 2023
Redacció Cacofonia Nines Russes Un cinema Olderberkoop
August 31, 2023
Excèls
May 21, 2024
Este tipo es un genio.
April 25, 2017
Pequeñas piezas de tensión emocional, en equilibrio entre la cotidianeidad y lo sutilmente imposible.
December 9, 2013
Oh, Monzó.
I was so inspired by these short stories I've bought every one of his books I've found so far (thoug I haven't read them yet). The content may be a little shocking (sometimes sexual, sometimes violent), but his way to describe those actions makes them look like completely normal (They made me read this book in school).
Originally written in Catalan language. But his work has been translated into many other languages.
Enjoy!
I was so inspired by these short stories I've bought every one of his books I've found so far (thoug I haven't read them yet). The content may be a little shocking (sometimes sexual, sometimes violent), but his way to describe those actions makes them look like completely normal (They made me read this book in school).
Originally written in Catalan language. But his work has been translated into many other languages.
Enjoy!
August 15, 2015
Forse tre stelle sono poche. Quattro sarebbe più giusto. Ma non tutti i racconti sono allo stesso livello. Alcuni banali e già straletti, altri angosciosamente precisi e acuti sul malessere delle nostre vite odierne.
Teneri e ossessivi, a volte assurdi, sempre impotenti, per i personaggi di Monzó non c'è nulla al mondo che sia meglio di qualcos'altro. E forse, anche solo per questa verità sussurrata in un orecchio senza grandi proclami varrebbe la pena di leggerlo.
Teneri e ossessivi, a volte assurdi, sempre impotenti, per i personaggi di Monzó non c'è nulla al mondo che sia meglio di qualcos'altro. E forse, anche solo per questa verità sussurrata in un orecchio senza grandi proclami varrebbe la pena di leggerlo.
December 12, 2021
Destacan: La carta, To choose, y Redacció.
December 17, 2013
Alguns contes estan molt bé, d'altres són fastigosos.
Displaying 1 - 25 of 25 reviews