Si no puc volar es una novel·la sincera i divertida que retrata les misèries d'una dona neuròtica, insatisfeta i descarada que lluita per encaixar en la Barcelona actual, escrita per una autora amb personalitat i caràcter que despunta en el món cultural català. L'Ànnia té gairebé quaranta anys, és periodista, però treballa passejant els gossos d'un grup de veïnes pijes. S'està engreixant a marxes forçades i continua portant calces amb dibuixets com quan era adolescent. La seva vida és un desgavell. Després de divorciar-se a causa dels seus problemes d'infertilitat, s'instal·la a casa del seu avi; l'únic home amb qui realment pot conviure. En una de les caixes del trasllat descobreix un secret molt ben guardat: la mentida més gran que el seu exmarit li ha amagat fins ara. El retrobament amb el seu millor amic Max, que ha tornat de Londres per passar uns dies, capgira del tot la seva existència. La jove dramaturga, poeta i actriu Estel Solé irromp en el panorama literari amb una novel·la fresca i punyent. La seva força i destresa al servei d'un argument original i d'uns personatges tan humans i complexos com reconeixibles.
Una lectura ràpida i que enganxa, que m'ha fet empatitzar amb una dona amb problemes de fertilitat i un desig molt fort de ser mare. Una de les coses que més m'ha agradat és com reflecteix la infantilització de les dones adultes en la societat patriarcal, de com se'ns tracta de boges quan expressem el que volem i es decideix per nosaltres. L'he llegit sentit molta simpatia cap a la protagonista i molt odi cap als homes amb qui es relaciona, exceptuant els seus familiars.
Molt ràpid de llegir i entretingut. Com una sèrie de pocs capítols que no pots abandonar pk et fa endinsarte en el mon de la vida de la protagonista. Molt recomenable i actual. Tractant temes tabú: club de dones que no poden ser mares. Compartint sentiments i pensaments i empatitzant profundament amb totes elles.
Una novel·la molt àgil, ben escrita, profunda i divertida. és d’aquells llibres que els agafes i ja l’has liat: no el pots deixar! L’únic però, al meu entendre, és que el final és una mica massa de pel·lícula, però també té la seva gràcia. tinc moltes ganes de llegir “Aquest tros de vida”, que segur que ens farà disfrutar de valent també.
Me ha gustado mucho. Es una novela con la que conecto. Me puedo ver reflejada a mi misma y a mis amigas en ella. Trata con mucho tino temas de infertilidad que son cada día más comunes y los efectos en las mujeres y las parejas. El estilo es dinámico y sencillo, la historia cercana y directa. A pesar de una aparente ligereza hay un fondo más grave y un trabajo de visibilización.
"A vegades, l'única manera de fugir de tu mateix és quedar-te quiet, molt quiet, procurant mimetitzar-te amb l'objecte que observes." "El temps no només ha passat volant, sinó que nosaltres hem volat amb ell i hem acabat esclafats contra una paret de realitat imprevisible."
Molt entretingut i molt recomanable, sobretot per aquelles persones que podem arribar a sensibilitzar-se amb l'Ànnia i amb la seva realitat. Jo ho he fet i ha estat difícil a la vegada que reconfortable.
És una lectura lleugera però que diu molt amb poques pàgines! Parla d'amor, amistat, relacions familiars o de parella i de maternitat. Molt recomenable!!
Lleuger, fresc, divertit, emotiu. M'ha agradat molt i això que al principi em va tirar una mica enrere un diàleg de l'inici per llegir-se massa simple. Però després m'ha atrapat i en dos dies l'he llegit. M'ha agradat la història i m'he sentit identificada en moltes coses ja que tinc una edat similar a l'ànnia.
M’ha encantat. És una novel·la fresca, punyent i molt humana, que parla de la maternitat, la infertilitat, el cos i la necessitat de trobar el propi lloc sense perdre mai una mirada irònica i tendra. M’ha atrapat la protagonista, plena de contradiccions i ferides, i la manera com Estel Solé converteix una història íntima en una reflexió molt més gran.