La senyoreta Keaton i altres bèsties està format per cinc contes interconnectats. Cada conte explica la vida (i mort) d'una criatura (nen o nena) peculiar, la senyoreta Clock és una mena de Benjamin Button a la inversa, la vida en un neix, creix, s'enamora, viu les quatre estacions i mor. La Caterina, nascuda en estranyes circumstàncies, és una nena que es converteix en balena. En Roc Mortson és un nen amb ungla de garrí, que el seu pare abandonarà a la seva sort. El fill de l'enterramorts és un misteri per a sembla que ha sortit de sota la terra. I la senyora Petarol ha trobat un nen de gel a la seva cuina. Com hi ha anat a parar, allà? Què els passa, a totes aquestes criatures? Quines són les seves històries? Els seus destins? Les seves vides? Els seus tràgics, alegres o misteriosos finals?
Teresa Colom i Pich (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 12 de desembre del 1973) és una poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. El 2004 va deixar la feina de gestora de patrimonis i fons d'inversió a l'entitat bancària on havia estat treballant des del 1995 per dedicar-se a escriure. Va formar part del grup Donzelles de l'any 2000. Ha estat articulista al Diari d'Andorra.
M’ha deixat un molt bon regust de dolçor gòtica a cadascun dels relats, que entrelligats, donen un caràcter quasi d’unitat a tot el llibre. Una ambientació treballada i un llenguatge exquisit i cuidat. Potser l’autora abusa una mica del relat dintre del relat, però hi ha ocasions que és complementa perfectament. Totes les histories tenen en comú nens o nadons amb una peculiaritat (sobrenatural) i no queden en simple relats, et fan capgirar pensaments i sensacions. Un bon inici literari, una autora a tenir en compte.
Un llibre d'aquests què trobes per casualitat i que m'ha fet guadir amb cadascun dels contes/relats que el componen. Són cinc contes/relats amb varis nexes en comú, tots ells tracten el naixement i la mort, és centren en la figura del nadó/nen i tots ells tenen alguna particularitat o malformacio. Son històries fosques, una mica fantàstiques amb varies històries dintre d'una mateixa amb relació amb la història principal. Recordarà a les versions sense edulcorar dels contes més clàssics.
« Les gens, quand ils sont en vie, savent-ils combien de temps ils vont vivre ? Et la servante, sans soupçonner à quel point sa réponse comptait pour la petite, répondit le plus sincèrement possible. Non, personne ne le sait. Son petit frère n'avait vécu que deux mois, en revanche son grand-père avait quatre-vingt-neuf ans, et quand son petit frère était né, tout le monde avait dit qu'il ressemblait à son grand-père ».
Un llibre estrany però original. És una mica incòmode però d'aquesta incomoditat que et fa pensar. L'he llegit en francès (tinc nivell B1-B2) i hi ha coses que no he entès però he pogut seguir l'argument de cada conte.
Trigger warning for pregnant people , people with small children, and people caring for sick children. A collection of sort of fairytales, about that part of parenting that no one discussed: the imperfect child, the sick child, the deformed child, the child we hide, the child we don’t talk about, the child we wanted to have and could not take care of, the child that we abandoned, the child that got lost, the child that left the house. I really liked these weird stories about found family, about unconditional love, but also disgust and abuse. Extremely sad, but extremely tender. The son of the undertaker is simply unforgettable short story
7.5/10 Przeczytałem tylko 1 z 5 opowiadań - "Dziecko grabarza", bo tylko ono zostało przetłumaczone na polski. Ale! Warto nie tylko dlatego, że to zarazem jedyny tekst z Andory (!) dostępny po polsku, ale i dlatego, że to pomysłowe, klimatyczne opowiadanie.
Estos sí son cuentos de terror sin ser de terror ni acercarse al género. Algo tan baladí como una hija que crece al ritmo de los deseos maternos -o propios-. o un hijo que nace con una mano de cerdo. Cosas baladís que te meten el frío en el cuerpo de tanta fragilidad de la que te haces conscientes, que compartimos la humanidad, que damos tantas cosas por dadas... Los cuentos de Teresa Colom son de esos que te rascas por unos cuantos días, de lo que se te quedan dentro.
Es un llibre brillant que ha passat molt desapercebut entre tantes noveles mediocres de gent famosa. 5 histories curtes on totes tenen en comu algun element (nens diferents, embarassos...)... realisme magic en un ambient Victoriá... a cavall entre Rodoreda y els germans Grimm. El darrer conte es la joya de la corona, y va ser publicat a The Guardian. Molt recomanable si us voleu sortir del mainstream sense caure en literatura densa y complicada.
Festí poètic vestit de narrativa. Imaginació ferotge, tendra i lúcida, entre el somni i la malaltia. Cada conte obre finestres a mons on l’absurd i l’intel·lecte es combinen amb una naturalitat brutal. Un dels llibres de contes mes ben escrits en catala.
Un recueil teinté de réalisme magique aux nouvelles aussi touchantes que surprenantes. Très belle découverte ! (ouvrage paru aux éditions Actes Sud, traduction française de Claude Bleton)
“The Gravedigger’s Son” - short story. It unsettled me at first, but by the end, it left me feeling oddly warm. Dark, yes — but unexpectedly beautiful.
Relats ben escrits i farcits de simbolisme que parlen des de l'angoixa i l'estranyesa. Un naixement dóna lloc a tot un univers fantàstic que es farceix d'una descripció realista i que deixa els lectors ben astorats. Perfecte per passar una bona estona i llegir els contes d'una tirada.
I’m sorry, the themes made me deeply uncomfortable. Way too much birth and pregnancy related for a book that I originally thought was going to be about Death (with an anthropomorphic Death as a character). Death as a mother is a quirky concept. It’s just not for me.
(In fairness, I never would’ve picked this up if it wasn’t for my global reading challenge but I could not find anything more suitable for Andorra that was accessible to me.)
Si no hagués estat perquè Joan Manuel Soldevilla, col•lega, amic i membre del jurat del Premi Maria Àngels Anglada que aquest any ha distingit aquesta novel•la me’n va parlar, és bastant possible que mai l’hagués arribat a llegir. No coneixia l’autora, i dins del que podem considerar les editorials de gènere fantàstic, no acostumo a tenir gaire en compte Empúries. Potser m’ho hauré de replantejar, en el futur. En qualsevol cas, he d’agrair a en Solde l’haver-me empès a llegir La senyoreta Keaton i altres bèsties, primera obra narrativa de l’andorrana Teresa Colom.
Relats originals, tant tendres com angoixants que respiren una atmosfera compartida força lligada. Bon nivell literari malgrat algun relat que se m'ha fet llarg.
Cinc relats de contingut fantàstic espars centrats en el naixement i la mort d'infants.
Vaig llegir el relat després de llegir la poesia de Teresa i personalment he connectat amb temes ben semblants en tots dos casos, temes de trascendència com ara el sentit de l'existència o la melangia del viure.
Dels relats doncs, m'ha arribat sobretot les xicotetes píndoles de reflexió amagades al llarg d'uns relats de tipus fantàstic ben trabats. I ben particularment, m'ha quedat la sensació (o he connectat amb) que principalment són relats fantàstics bastits a partir de realitats com ara el fet de parir major, les dificultats per concebir o ara la vida dels xiquets amb diversitat funcional.