La nova feina que Gal·la comença a la presó com a educadora social i experta en mediació del procés de reinserció de Leo, suposa una baixada als inferns dels seus fantasmes interiors. El suïcidi de la Patrícia després de ser empresonada injustament és un record que la martiritza mentre s’involucra en el cas de Leo. La implicació de Gal·la en la lluita per demostrar la innocència de Leo, més enllà del plànol professional, serà també en nom de la justícia per la mort de la Patrícia, sempre present als seus pensaments. Però la recerca de la veritat té un alt preu, no només psicològic, sinó també físic.
"A la seva pell", editat per @llibresdeldelicte, coneixem secrets interns del funcionament d'una presó i es fa valdre la sort (o manca d'ella) a l'hora de semblar culpable. Escrit amb capítols curts, frases directes i estil fresc, l'obra passeja entre la vida de la Gal·la i del Leo. Capítols en primera persona pel Leo i en tercera, per narrar les vivències de la Gal·la. Ella, educadora social, entra a treballar a una presó per ajudar als processos de reinserció. El Leo, empresonat per –suposadament- matar al seu cap, serà el seu primer cas.
És una novel·la amb una clara implicació social, on es debat sobre la justícia i el poder, sobre les mentides, la corrupció i les pressions. La Gal·la patirà, i molt, i recordarà com fa anys la seva amiga Patricia també va ser víctima de la justícia. Les similituds amb el cas del Leo farà que la seva tasca sigui cada cop més personal...fins al punt de fer-la embogir. Baixa als inferns per suar. I nosaltres amb ella.
P.d.: es tracta d'una història de ficció basada en l'experiència de Rodrigo Lanza i com a homenatge a la Patricia Heras, fets denunciats al documental "Ciutat Morta".
La Gal·la és educadora social i entra a formar part del grup de seguiment del Leo, un pres que sempre ha defensat la seva innocència.
L'autora alterna entre els punts de vista dels dos protagonistes i així podem conèixer-los a fons.
Una obra que tracta sobre la injusta que és la vida i el car que es paguen els errors quan les circumstàncies estrenyen. A partir d'aquí no és que les coses millorin, ja que sota cada pedra s'amaga el mal i si aquest decideix perseguir-te, la teva realitat es pot tornar molt fosca.
Resulta molt difícil tornar a confiar quan les persones més pròximes han deixat de creure en tu.
La Raquel retrata fidelment la duresa de passar els teus dies en una presó i el poc que arriba a valer la vida dels qui veuen córrer lentament el temps en el seu interior. Un perill continu, que no cessa i que aombra els pensaments d'aquells que no tenen més remei que activar de manera permanent el seu mode de supervivència.