La Barcelona sacudida por las conmociones de los Años Sesenta acoge la irrupción de un personaje emblemático: el joven escritor Lleonard Pler, cautivador enfant terrible que deja a su paso cantidad de misterios insondables.
Ramón Moix Meseguer, alias Terenci Moix (Barcelona, 5 January 1942 - Barcelona, 2 April de 2003) was a Spanish writer who wrote in Spanish and in Catalan.
He had a self-taught and anarchist education. His first work was published in 1968. La torre de los vicios capitales. His works criticised the values of his time, specially during Francisco Franco's period. He wrote in several newspapers: Tele-Exprés, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or and El País. He was a declared homosexual and participated in lots of TV gathering. He died of lung emphysema due to his addiction to tobacco.
Novels * La torre de los vicios capitales * El día que murió Marilyn * Olas sobre una roca desierta * Mundo macho * La caiguda de l'imperi sodomita * La increada conciencia de la raza o melodrama * Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic * Nuestro Virgen de los mártires * Amami, Alfredo! o polvo de estrellas * No digas que fue un sueño * El sueño de Alejandría * La herida de la esfinge * Memorias del peso de la paja: o Extraño en el paraíso o El beso de Peter Pan o El cine de los sábados * Chulas y famosas * Mujercísimas * Garras de astracán * El sexo de los ángeles * El amargo don de la belleza * El arpista ciego
Essays * Iniciació a una història del cine * Los cómics, arte para el consumo y formas pop * El sadismo de nuestra infancia * Terenci del Nilo * Crónicas italianas * Hollywood stories (2 vols.) * Tres viajes románticos
A la contraportada del llibre diu que “tot plegat serveix de pretext per exhibir un gran retaule de la dècada dels 60”, en alguna ressenya també havia llegit que es tractava d’una crònica novel·lada dels 60, així que el vaig agafar amb la il·lusió que em serviria per endinsar-me i entendre aquella època. El que m’he trobat és un gran exercici d’onanisme de l’autor, 500 pàgines dedicades a exposar una versió perfeccionada de si mateix. Un Terenci que enlluerna a tothom amb el seu físic i intel·lecte, un Terenci que enlloc de passar-se al castellà per incrementar la seva fama, es passa a l’anglès per triomfar internacionalment, un Terenci que mor jove per esdevenir mític. En cada capítol apareix alguna figura destacada de la cultura catalana dels 60 parlant d’ell, tots l'admiren, o bé li tenen una gran enveja i per això l'odien. Sigui per bé o per mal, tots s'obsessionen amb ell. No pot amagar la tírria que té a la gran majoria de personatges que menciona fent-ne caricatures grotesques exposant-los com a provincians, tancats de ment o xovinistes. El 80% del contingut gira al voltant del seu ego, deixant un mer 20% on ens explica algun safareig de la vida dels altres. Sembla increïble com va poder fer una obra tan insuportablement i desacomplexadament narcisista: pensava que a algú li resultaria divertit o que en canviar el seu nom pel de Lleonard passaria desapercebut? Davant el nul interès que m’ha despertat la narració he aconseguit arribar al 9è capítol per l’interès que em suscitava entendre l’egocentrisme desfermat del Terenci.
Roman qui traite de la jeunesse catalane des années 60-70. À l’époque, Barcelone semblait perdre sa jeunesse au profit d’autres capitales. Ça a bien changé aujourd’hui. De plus, c’était un momentum où on savait que le dictateur Francisco Franco allait mourir, des changements à venir, certes, mais lesquels… C’est probablement le roman d’une vie, le livre maestro de l’auteur; il a débuté son écriture en 1969 et terminée en 1992. N’empêche que j’ai préféré « Nuestro virgen de los martires » du même auteur. Il est possible que le fait que ma langue maternelle soit le français, et que j’ai dû lire l’oeuvre en espagnol, en soit pour quelque chose.
Lleonard Pler et Jordi Lledó serait le même personnage. On a une narratrice principale mais ce n’est pas la seule.
L’auteur joue avec l’identité. Notamment celle de Lleonard, un jeune adulte. Mais aussi avec celle de la Catalogne. On se cherche soi-même et à respecter ce que nous sommes, l’assumer…mais comment!? Être gay faisant partie de celà.
Une oeuvre majeure de l’auteur. Un roman qui a une valeur historique. C.R., Québec