Tot un caràcter

by Imma Monsó

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si
mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut l'exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la seva mare, gairebé d'improvís comença a assemblar-s'hi de manera alarmant.

224 pages, Kindle Edition

First published January 1, 2001

Reviews

[Elisa Battikh]

Curiòs per moments, irritant d’altres.
El personatge de la mare prou contradictori, tant que no arribo a fer-me una imatge del tot.
El de la filla extrany també, lleugerament poc treballat essent ella la narradora.
Molt divertit i amb punts de meta humor inherent a la familia que el fan un punt més credible.

[Berta]

“Vull dir que hi ha coses que no coincideixen amb la idea que t’has fet de la felicitat però en canvi et fan molt feliç, i de vegades fins i tot et costa de reconèixer-ho.”

M’ha agradat molt, tant la història de la mare i la filla com la manera d’escriure de l’autora. Hi ha reflexions que m’han encantat 💝

[Eulalia Gil]

M’agradat la relacio mare - filla i les notes d’ironia m’han resultat divertides, pero en alguns passatges m’he perdut entremig de la narrativa.

[Vicent]

Novel·la extraordinària, diferent de tot el que he llegit fins ara. Per una banda, no hi passa gairebé res, o molt poc: no hi ha assassinats, ni grans tragèdies, ni èxits clamorosos, ni idil·lis tempestuosos... Senzillament, coses que ens van contant les protagonistes, com es veuen les unes a les altres, com es veuen a elles mateixes... I, en canvi, manté l'interès de la primera pàgina a l'última. Amb petits tocs d'humor, a vegades blanc, a vegades corrosiu. Amb referents culturals aquí i allà, que no arriben a enfarfegar mai per massa abundants.

És cert que hi ha novel·les que, pel tema que tracten, m'han interessat més que aquesta. Però he de reconèixer que, dels centenars de novel·les que he llegit, que són molts, aquesta és la novel·la més intel·ligent que he llegit mai. Aquest és l'adjectiu que trob que s'hi adiu més. Una novel·la que no es pot contar, que s'ha de llegir.

[Lala]

Irónica, divertida. Molt àgil de llegir.

[Isabel Pranarom]

Sencillamente envolvente y genial. Lo mejor que he leído en años.

[Patricia Lauvert]

M'ha encantat, potser perquè m'ha recordat la relació amb la meva mare. Ella també era tot un caràcter.

[Pilar Gil C.]

Intensa i irònica descripció de la relació entre Júlia mare i Júlia filla.

[Moni Comas]

Relació mare-filla amb la qual no m'he sentit identificada i m'ha posat nerviosa en més d'una ocasió. Alguns troços se m'han fet espessos de llegir... Entenc, però, que si has viscut una situació similar puguis connectar amb les protagonistes, la novel.la està ben escrita i em fa pensar que l'escriptora és una tia intel.ligent.

[quim]

El costum de prendre's de tant en tant un gintònic sense tònica abans de sopar

[Francia]

es entretenido de principio a fin, aunque sinceramente no sabía cómo podía terminar un libro así djdjd. Realmente lo sentí como si estuviera dentro del pensamiento de la hija.

[Ashling]

Una prosa molt fluïda però alhora molt detallada. El tira i arronsa entre mare i filla és magnífic durant tot el llibre.

[María Clara]

Lectura agotadora, buen desenlace.

[Marta Belda Ruiz]

El traspàs d’una ansietat. La relació maternofilial exposada sense pudor ni límits.

[Massallibrespendents]

Llegit per baixar la pila de pendents.

La Júlia encara viu amb la seva mare. Una mare que, després que "li posés les maletes a la porta" al seu marit, va criar a dues filles tota sola. Aquest és el relat de la visió totalment crítica i negativa de la filla sobre una mare impetuosa, contradictòria i segura de si mateixa, però a la que, en alguns aspectes, comença a semblar-se.

Un relat de la filla, que amb un to sorneguer, amb molta ironia i un cert humor, ens descriu situacions per fer una crítica poc amable del caràcter de la mare. Segur que mares semblants a aquesta en podrem trobar un munt, i és possible que, en alguns aspectes, veieu reflectits a algun membre de la vostra família.

Una mare que no gaudeix del que té, que troba a faltar el que no ha fet, que l'alternativa que no s'ha escollit sempre era la millor, que valora més els fills dels altres que els propis...

Però també hem de considerar el caràcter de la filla, una noia de vint-i-nou anys que encara viu amb la mare i que com a única ocupació té la preparació d'unes oposicions a les quals no s'acaba de posar mai.

I el context en què transcorre la novel·la: una família amb casa a Vallvidrera, amb servei domèstic... o sigui que penúries econòmiques, poques.

Se m'ha fet una mica pesat, repetitiu. No hi ha acció, només critica a la mare i reflexió psicològica, fins a arribar a què la mateixa filla i la seva actitud m'irrites. Massa pàgines donant-li voltes al mateix tema. No m'ha enganxat gens.

Totalment prescindible. Ara m'agradaria conèixer el punt de vista de la mare respecte a la seva filla. Segurament el títol d'aquest nou llibre seria "Tota una bleda".

[natasha]

👏👏👏👏👏👏👏